La invasió russa d’Ucraïna el febrer del 2022 agafà el govern alemany, llavors recentment estrenat de la coalició semàfor entre socialdemòcrates, verds i liberals, per sorpresa.
No obstant això, l’impacte inicial fou tan important que el canceller Olaf Scholz proclamà amb solemnitat un Zeitenwende (“canvi d’època” o “punt d’inflexió de rellevància històrica”) en matèria de política estratègica i de defensa d’Alemanya.
Per tal de demostrar la seriositat amb què es prenia aquest postulat, Scholz anuncià augmentar el pressupost de defensa fins al 2% del Producte Interior Brut anual de manera permanent, a més de llançar un paquet únic de 100.000 milions d’euros destinat a modernitzar i adquirir nous equips.
D’altra banda, des d’aleshores Alemanya ha esdevingut el principal aliat i donant europeu a Ucraïna, lliurant més de 8.000 milions d’euros destinats a ajudes militars només per a l’exercici 2024.
Tot això, fins que començaren els problemes de deute públic alemany.
A finals de l’any passat, el ministre de finances Christian Lindner, conegut per ser un ferm defensor del rigor pressupostari, anuncià que el seu país necessitava seguir endeutant-se per sobre del que estableix la constitució federal alemanya per poder acabar el 2023.
El Tribunal Constitucional havia anunciat precedentment bloquejar una transferència del deute que implicaria infringir la regla que impedeix al govern endeutar-se per sobre del 0,35% del PIB.
A mitjans de juliol d’aquest any, el mateix Lindner anuncià que l’esborrany dels pressupostos generals pel 2025 acordat entre els tres partits col·ligats preveu retallar a la meitat l’ajuda militar a Ucraïna, per a situar-se entorn dels 4.000 milions d’euros.
El ministre explicà que Ucraïna s’hauria de reposar més en fons d’altres “fonts europees”.
Per fer empassar millor la píndola davant socis internacionals -i és clar els mateixos ucraïnesos- Lindner afegí que esperava que Ucraïna rebés aquest 2024 50.000 milions de dòlars provinents de l’acord provisional dels països del G7 per concedir un préstec basat en els actius russos congelats.
Pel que es desprèn de les negociacions pressupostàries entre els membres de la coalició governamental alemanya, la reducció de l’ajuda a Ucraïna fou la solució trobada per tal de poder seguir incrementant la despesa pública en altres àmbits, com programes d’ajudes socials i lluita contra el canvi climàtic, sense violar l’obligació constitucional contra el sobreendeutament.
El diari Politico, que fou qui accedí a l’esborrany, explica que el govern alemany esperà a l’inici del període clau de les vacances estiuenques a Berlín per arribar al preacord, fet que segons apunta denota el caràcter sensible del seu contingut.
El mateix canceller Scholz ha exhortat durant els darrers dos anys als altres països europeus a augmentar la contribució a l’esforç militar ucraïnès. Però en el seu conjunt, el tan esventat canvi d’època alemany sembla haver durat ben poc.
Inclús la famosa mesura de portar la despesa militar al 2% del PIB s’ha acabat materialitzant a costa de gastar els 100.000 milions d’euros de despesa extraordinària anunciats el 2022, segons apunta Politico. Uns fons que estaria previst exhaurir el 2027. El que passi després d’aquesta data, encara queda molt lluny.