Converses proposa als partits 100 objectius per a Catalunya. Els 10 primers

Planificació i concertació

1. La magnitud i complexitat de les crisis acumulades l’estat de permacrisi en la que vivim, demana una metodologia específica per abordar la seva resolució, basada en la concertació publicoprivada, la planificació indicativa (d’obligat compliment per a l’administració i de caràcter orientatiu per al sector privat) i el pressupost base zero per procedir a una reordenació justa i racional dels recursos disponibles, elaborant un nou pressupost sense considerar en principi les xifres de l’exercici anterior. D’aquesta manera s’identifiquen les despeses inútils i excessives i es fixen les noves prioritats.

 Dues reformes bàsiques:

2. Reforma de la fiscalitat catalana per fer-la més justa  i racional. Comportarà com a mínim: (1) la reducció de l’IRPF en els nivells més baixos d’ingressos, de manera que tinguin un dels millors tractes fiscals de tota Espanya en lloc de ser dels pitjors, com fins ara. (2) Reducció de l’impost per patrimoni. No pot ser que el 45% dels ingressos de tot l’Estat del període 2014-2019 d’aquest impost s’hagi pagat a Catalunya. Aquesta proporció ha de reduir-se al 20%, és a dir, menys de la meitat. (3) Revisió, reducció i adequació dels impostos especials sota criteris de rendiment, racionalitat i no perjudicar l’economia productiva. És el cas del nou impost sobre el CO₂, que tal com està plantejat ve a ser una doble imposició que pot provocar la deslocalització d’indústries de Catalunya i la dissuasió per a noves instal·lacions.
3. Reforma de l’envellida i ineficient administració catalana.  Es durà a terme una reducció important dels instituts i organismes autònoms, per supressió i fusió dels actuals. Un cop efectuada aquesta racionalització, es procedirà a la renovació de tots els càrrecs públics dels organismes que continuïn. Es definirà, un nou model d’administració per a la Generalitat, possiblement fonamentat en l’Agència Pública dirigit a aconseguir una més gran eficiència, eficàcia i economia de gestió i una millor adaptació a la complexitat de la realitat.

 Natalitat, població, envelliment i immigració

4. El problema més greu que té Catalunya a llarg termini és la seva baixa natalitat i l’envelliment, accelerat de la seva població, que obeeix en les seves 2/3 parts a la insuficiència dels naixements. Aquesta dinàmica és incompatible amb assolir una bona productivitat a llarg termini i amb la sostenibilitat de l’estat del benestar i del sistema públic de pensions, que a més, en el cas Catalunya, és deficitari. Corregir aquest gravíssim  problema i afavorir la natalitat té a veure amb moltes condicions que s’han de regular a través d’un Pla que tingui com a eix la família. És un suïcidi col·lectiu que, mentre que no hi ha ajudes per part de la Generalitat per a les famílies amb fills, l’avortament, que té una importància negativa extraordinària en relació amb la natalitat catalana, sigui subvencionat al 100%. El flux immigratori que està rebent Catalunya és impossible de sostenir, genera una  demanda excessiva sobre l’habitatge i els serveis públics, i estimula el creixement del sector de baixa productivitat i baixos salaris. S’ha de fer efectiva la seva regulació i adaptació a les necessitats del país.

Prou de gestionar la pobresa. El que cal és eradicar-la

5. A Catalunya hi viuen prop de mig milió de persones en situació de pobresa material extrema. D’altra banda, un 21,7% viu per sota del llindar de pobresa, mentre l’exclusió social assoleix el 29,1%, 6 punts superior a la mitjana espanyola, i més gran que Madrid (22,3%). Catalunya i les Canàries són les comunitats autònomes amb un major nivell d’exclusió el 2021. Els factors més decisius de l’exclusió social són, per aquest ordre: la pobresa greu, l’absència d’ingressos, la pobresa menys greu, la manca de feina, ser estranger i constituir una família amb fills. És una situació inacceptable que ha de ser immediatament corregida.
6. La Renda Garantida de la Generalitat tan sols arriba a menys del 10% dels catalans en risc de pobresa, i menys del 30% de les llars en situació de pobresa greu. És necessari actuar per (1) unificar aquest ajut amb  l’Ingrés Mínim Vital del Govern espanyol. (2) Assolir  una xifra de protecció superior a la mitjana espanyola per a la pobresa relativa (12%) i cobrir el 100% de la pobresa greu.
7. 90.000 nens i joves estan en situació de pobresa a Catalunya. El Pla de la Generalitat per abordar aquest problema, que preveu 250 milions, és insuficient: cal un nou pla integral dotat amb 370 milions d’euros, dut a terme amb la participació i cogestió de les entitats de la societat civil que treballen en aquest àmbit.

Serveis Socials

8. Reducció de la burocràcia, amb la concertació amb les entitats del tercer sector i d’iniciativa social de reconeguda eficàcia, i millora de la relació entre pressupost assignat i recursos finalistes, que arriben en forma de prestacions econòmiques o de servei al públic objectiu. Facilitar el primer contacte de les famílies als Serveis Socials. Incrementar els recursos de personal per prestar un servei més diligent i efectiu.
9. Situar el percentatge de persones que tenen dret a la dependència a Catalunya i no la perceben, en una xifra superior a la mitjana espanyola (14%), com a pas urgent per assolir la plena normalització. És necessària una revisió de la definició dels diversos nivells de dependència.
10. Reforma integral de les residències dirigida a millorar les condicions de les existents i augmentar el nombre de places. Serà un criteri bàsic que s’organitzin amb les unitats de convivència de 15 persones i un 75% d’habitacions individuals. La prioritat, però, serà incentivar que la persona gran pugui ser ben atesa romanent amb la seva família o a la seva llar, aplicant més  recursos econòmics i assistència domiciliària, en el marc de la concertació entre la Generalitat i la iniciativa social. Urgència d’augmentar la dotació en personal sanitari, metges, infermeres i auxiliars d’infermeria, en la quantia adequada a la demanda.

 Loading ...