Aquest dilluns s’ha signat amb solemnitat un acord per part de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, la Diputació i els ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat per construir un nou Hospital Clínic, un campus de salut, als terrenys esportius que té la Universitat de Barcelona a la Diagonal.
Les declaracions dels protagonistes davant aquesta signatura han estat superlatives. Però, el que no s’ha plantejat en cap moment són les conseqüències negatives de l’elecció feta i com pot contribuir decisivament a accentuar el procés de degradació de l’Eixample Esquerre de la ciutat. Que el Clínic necessita ampliar-se substancialment està fora de tota discussió. Que l’elecció triada sigui l’adient hauria d’haver estat objecte d’estudis que són inexistents.
L’Eixample, especialment la banda esquerra, però en realitat tot ell, està tocat després de l’experiment Colau amb la mobilitat. Les condicions necessàries com a àrea central, com a Central Business District, estan molt minvades i, per tant, aquest tipus d’activitats centrals s’estan desplaçant a la perifèria. I l’Eixample, fins allà on arriba el fenomen, va quedant en mans del monopoli turístic i les seves derivades.
Floreixen els bars, els restaurants, els hotels, els pisos turístics. Abunda el treball de baixa productivitat, que accentua un problema de Barcelona constituïda en el principal focus d’atenció d’immigració d’Espanya. La xifra del 30% de residents a la ciutat d’origen immigratori està al caure. Aquest flux impacta sobre l’habitatge sobretot per les rendes baixes, perquè els nouvinguts estan disposats a sacrificar-se més per pagar un pis a la capital.
La suma de turisme d’ocupació, pisos turístics i crisi del comerç del barri per la pandèmia té unes conseqüències demolidores per al nostre Eixample, que no són preses en consideració pel govern municipal, que viu de la vella lliçó dels Hereu i Clos de convertir la ciutat en un escenari en el qual es representen espectacles a força del city màrqueting.
En aquest marc és on s’insereix la qüestió de la marxa del Clínic. Ja a hores d’ara a l’esquerra de l’Eixample hi ha dos forats negres de gran magnitud. Un és l’Escola Industrial i l’altre és la Model. Dos grans espais sense pràcticament cap activitat significativa.
Amb escassa distància se n’afegiria un tercer, el forat del Clínic. Balcells, el responsable del Consorci, ha afirmat que “es mantindrà part de la tasca dels equips assistencials”. Però això no resol el problema del nou forat negre, perquè la immensa majoria d’activitats marxaran. I el que quedarà serà molt poca cosa. Tots els grans serveis i equipaments sortiran. I aquest és el problema perquè recordem que la vitalitat de les àrees urbanes es recolza en centres d’economia exportadora, en el sentit que l’activitat que allà es desenvolupa atrau persones i productes d’un radi molt més gran que el del barri i fins i tot de la ciutat. I això és el que es perdrà.
No és exactament el mateix, però l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser molt més prudent i recordar les terribles conseqüències per imprevisió que va representar per al barri de la Rivera el trasllat del Born a la Zona Franca. I que no es va recuperar fins dècades després i encara a expenses d’entregar aquell territori al monoconreu turístic.
I per si no fos prou, es liquida l’única àrea esportiva universitària digna d’aquest nom. Pensaran que és un tema menor, però no és així. La flaquesa del nostre esport escolar culmina amb la pràctica inexistència d’un esport universitari digne d’aquest nom. Ara aquesta mancança quedarà multiplicada. És escandalós que el rector de la UB assumeixi aquesta liquidació sense posar sobre la taula una alternativa adient.
Tot plegat són massa contraindicacions que assenyalen, una vegada més, el gran vici dels nostres polítics i més enllà d’ells, de les nostres petites elits de voler assolir notorietat a força de projectes espectaculars, en lloc de senzillament fer la feina ben feta en benefici de la ciutat i dels seus habitants.
Tot plegat són massa contraindicacions que assenyalen, una vegada més, el gran vici dels nostres polítics i més enllà d'ells, de les nostres petites elits de voler assolir notorietat a força de projectes espectaculars Share on X
Loading ...
