Aragonès, que malament pot governar amb una minoria parlamentària tan esquàlida i amb un govern amb escassa capacitat de gestió, es dedica a imitar la “política d’escenari” promovent participacions inútils i falsejades. Fins i tot, i això ja és manca d’imaginació, utilitza nomenclatures d’altres grups com el d'”Assemblea Ciutadana”, en aquest cas pel clima.
L’Assemblea Ciutadana pel Clima, segons la definició oficial, és un àmbit de participació que reunirà a 100 “ciutadans i ciutadanes” de Catalunya per construir col·lectivament solucions que donin resposta a un dels desafiaments més importants que tenim pel futur: el canvi climàtic“. És clar, davant enunciats com aquests hom no pot estar de preguntar-se per què aquest debat amb els mateixos continguts no es du a terme a la institució que, en teoria almenys, representa tots els catalans i que té un cost milionari, el Parlament de Catalunya. Per què no es fa en aquest àmbit de 135 diputats i se substitueixen per 100 persones? Aquesta és una primera evidència que qüestiona tot el procés de participació: la marginació de l’àmbit real i institucional de participació, que és el Parlament.
Però és que a més, si s’observa com s’assolirà aquesta participació de 100 persones, s’evidencia l’arbitrarietat de tot plegat. Es comença enviant una invitació a 20.000 ciutadans de Catalunya. És com si es fes una mostra amplíssima. I això serien figues d’un altre paner.
Però, la cosa no es queda aquí. D’aquestes 20.000, contestaran voluntàriament que volen participar aquells que ho decideixin. Ja amb aquesta forma de procedir el que podia ser una mostra super representativa de Catalunya queda absolutament esbiaixada. Però, a més, en uns termes que fa difícil determinar la seva representativitat total. D’aquests, per sorteig, se n’escolliran 100, que són els que participaran.
El sorteig és una forma de fer una mostra aleatòria, a condició que estigui ben fet. Però és clar, com la mostra que són els que han contestat dels 20.000 està esbiaixada, serà necessari operar sobre el resultat del sorteig si es vol que aquests 100 siguin una mostra representativa del conjunt. Però és que el resultat final és aberrant, perquè el marge d’error d’aquesta mostra per a un nivell de confiança del 95% serà del +/-10, que significa que si per a una resposta obté un 50%, el resultat real pot oscil·lar entre el 40 i el 60%. O sigui que una qüestió que registri una adhesió del 30% pot significar que té un minso 20% o un substancial 40%.
Això sense considerar la sospita, fruit de la malfiança amb els partits en general i ERC en particular, que no fiquin mà a la composició dels 100 en funció dels seus interessos de partit.
En lloc de tot aquest embolic, si volien tenir un resultat representatiu de què pensen sobre una sèrie de qüestions els catalans, podrien haver fet una enquesta amb una gran mostra de 5.000 entrevistes que tindria un marge d’error d’1%, 10 vegades menor, i que a més resultaria molt més econòmic. Constituiria una font documental de molt interès i serviria com a material per als diputats del Parlament per a aquestes qüestions.
Però és clar, és que l'”Assemblea Ciutadana pel Clima” en realitat no es fa per tractar del clima, sinó que és una de tantes idees que es treu del barret un govern molt inútil per fer veure que aborden les qüestions i tenir entretingut al personal.
Perquè no hi hagi dubtes sobre la qüestió, el funcionament d’aquesta assemblea deixa clar que no és necessari tenir cap mena de coneixement sobre el canvi climàtic per participar-hi. La ignorància transformada en virtut, perquè les sessions comptaran amb experts que els hi explicaran de què va la cosa i amb un equip de dinamització que s’encarregarà de dirigir-los en la direcció adequada. En definitiva, a més d’inútil i car, un gran exercici de manipulació.
Loading ...
