L’urbanisme de Colau perjudica greument la salut i les editorials d’El País també

Un exemple d’aquest tipus de procedir és l’editorial de dimecres 13 de setembre d’El País “Resistencia irresponsable“, que carrega sense miraments contra la sentència del jutjat contenciós administratiu que obliga a retornar el carrer Consell de Cent a la seva situació prèvia per la gran il·legalitat del procediment adoptat, en trossejar tot el projecte en múltiples petites parts i tramitar-les com un simple pla d’obres en lloc de la modificació del pla general metropolità que és el que fa la peatonalització del carrer Consell de Cent. El País en línia amb el que ens ha vingut oferint els seus col·laboradors presenta la qüestió com un atemptat propi del “negacionisme climàtic” dirigit a frenar la millora de la qualitat de l’aire i la lluita contra el canvi climàtic. És demagògia en estat pur perquè l’única cosa que fa la sentència és una cosa ben positiva, restituir la legalitat.

Com tots els arguments que s’estan produint a favor de l’eix anomenat verd de Consell de Cent, es planteja la qüestió en termes de grans abstractes universals i es prescindeix del concret, perquè la realitat, i se sabia d’abans, és que:

1. No es pot fer la transformació d’un eix viari tan important sense una prèvia adequació del transport públic que permeti absorbir l’impacte sobre els cotxes. És evident que hi ha molts vehicles privats circulants per l’Eixample. Però és així per dues raons. Primera, perquè és l’àrea central d’una regió metropolitana de 5 milions d’habitants. Segona, perquè el transport públic no dona les respostes adients a les necessitats dels ciutadans. Els desplaçaments per l’Eixample, com es constata fàcilment el diumenge, estan ocasionats per l’activitat laboral i no es pot suprimir la circulació en una via bàsica sense donar solucions alternatives.

2. El resultat ben conegut de tots és l’augment de la contaminació de la resta de carrers i en particular al carrer València. Amb un agreujant: quan l’aturada del 2020, la majoria dels carrers de l’Eixample van registrar condicions de contaminació acceptable, excepte una part important del carrer València que va continuar en males condicions. Doncs bé, aquest vial precisament és el que ara ha rebut els cops de la supressió de la circulació per Consell de Cent.

3. Ningú està en contra, al contrari, de millora la qualitat de l’aire i facilitar els desplaçaments a peu per la ciutat. La qüestió és com. I Colau ha fracassat rotundament en aquest aspecte que és precisament el que diferencia la bona de la mala política: com es fa. El mateix creador intel·lectual de les illes de Barcelona, Salvador Rueda, ha criticat el que ha fet Colau. Simplement perquè està mal fet. Jurídica, tècnicament i econòmicament, perquè gastar-se 26 milions per fer el que ha fet és una brutalitat.

4. Però no és només la sentència la que qüestiona l’urbanisme de Colau i Janet Sanz. Cal recordar que molt abans d’això la comissió d’urbanisme del mateix Ajuntament de Barcelona, el desembre del 2022 va acordar suspendre la continuació de les obres de la superilla fins a disposar dels estudis de tràfic i impacte ambiental i econòmic necessaris, que significava, en definitiva, que no existia. I encara abans d’això una enquesta en la qual han participat 19.000 persones, impulsada per Construïm Barcelona, assenyalava que només el 24% dels consultats eren favorables a la superilla, un 48% la veien com innecessària i un 28% la consideraven massa radical. L’oposició a l’Eixample era pràcticament la mateixa que la mitjana de la ciutat: 49 i 27% respectivament. Només 1 de cada 4 veïns era favorable al canvi. Per si no n’hi hagués prou, Collboni, tinent d’alcalde d’Ada Colau durant tot aquest temps, quan ha arribat a l’alcaldia ja ha anunciat que no pensava continuar la superilla i que la resposta era recuperar els interiors de les illes de l’Eixample. Un programa aturat per Colau i que havia tingut protagonisme en anys anteriors al seu mandat.

Hi ha moltes coses a fer que tenen efecte sobre la contaminació i el canvi climàtic que no tenen contrapartides negatives i tenen efectes immediats. Per exemple, una tercera part de l’impacte ambiental negatiu de Barcelona és conseqüència dels taxis i dels vehicles de repartiment. Impulsar la seva transformació en elèctrics era una mesura eficaç que mai s’ha dut a terme. Com racionalitzar la càrrega i descarrega, transformar tot el transport públic de superfície en elèctric. Són mesures urgents i necessàries augmentar la superfície de verd de Barcelona, però no petites clapes rastreres com ha fet Colau a Consell de Cent, sinó amb superfícies foliars ben nodrides de l’arbrat. Transformar totes les places de Barcelona on predomina la superfície dura, recuperar els arbres morts als carrers de la ciutat, millorar la situació dels parcs i jardins existents, dur-ne a terme de nous. Tot això són mesures que a més tenen el benefici addicional de protegir-nos de les onades de calor. Res d’això ha fet Ada Colau.

L’urbanisme que ha dut a terme, com es constata a l’Eixample, a la Via Augusta i a tants altres indrets, només augmenta la contaminació. Perquè el que genera l’impacte ambiental no és només la quantitat de vehicles circulant, sinó el temps en què aquests ho estan fent. És evident que els embotellaments multipliquen aquest factor.

De tot això El País no en vol sentir a parlar perquè ja fa temps que ha abandonat la descripció de la realitat a favor del relat ideològic.