L’actual alcalde de Barcelona té peus de fang que afectaran tot el seu mandat si no fa res per resoldre aquesta feblesa, que no és altra que l’escassa representativitat que té en termes de preferència dels electors barcelonins cap a la seva persona. Ho apunta el baròmetre municipal de juny, que només recollia el 18% de les preferències dels ciutadans.
Per tant, i d’entrada, tot el que faci tindrà una gran majoria de la població a priori en contra i això és un problema. Si a aquest fet se li afegeix que amb la percepció de la imatge de la ciutat el mateix baròmetre assenyala que per al 58% dels ciutadans ha empitjorat, i que només per a un 30% ha millorat, i que Collboni està perfectament embolicat amb aquesta valoració, primer tinent alcalde que va ser del mandat Colau, conclourem que el nou batlle ha de fer un esforç extraordinari per connectar amb la majoria. I no sembla que les primeres passes tangibles –altra cosa són les declaracions- vagin per aquí.
Haver faltat al seu compromís amb els veïns sobre la solució de la Ronda de Sant Antoni després de ser alcalde no és un bon començament. I el que els hi ofereix per a la Mercè com a símbol tampoc el congraciarà amb la majoria dels barcelonins. Ni el cartell escollit, de l’il·lustrador Chamo San, ni la persona elegida per fer el pregó, l’escriptora marroquina Najat El Achmit, amb independència i sense entrar en judicis sobre la seva vàlua professional, no expressen ni amb la seva obra ni amb les seves actituds la sentimentalitat dels barcelonins ni de les festes mercedàries. Es pot pensar que ambdues coses ja estaven beneïdes d’abans i que se les ha trobat fetes. És possible, però en tot cas simbòlicament no l’ajuden gens a guanyar-se el gruix de Barcelona.
És clar que les castanyes se les juga en fets més materials i concrets. Aquells que assenyalen els ciutadans com a més problemàtics: la inseguretat (22,7%), la neteja (3,2%), i l’accés a l’habitatge. Però cal atorgar un valor relatiu a aquest tipus de classificacions perquè aquestes perspectives globals que assenyalen el “problema més greu de la ciutat” no va bé per registrar els estats d’ànim dels veïns en els diferents barris i districtes. Per exemple, la congestió que ara no apareix com un problema greu ho és per a l’Eixample i pels accessos a la ciutat. O el turisme que apareix com un problema molt secundari és vital per a barris com la Barceloneta, o la Sagrada Família, per no parlar de Ciutat Vella.
Però segurament hi ha qüestions de major pes per al futur a mitjà termini de la ciutat, allò que exigeix una acció continuada de tot el mandat, que no surten a les enquestes. Una és l’envelliment de Barcelona. És tan important que les pensions ja representen la segona font d’ingressos en la configuració de la renda. I aquest no és un bon símptoma. Ràpidament, aquest envelliment es multiplicarà perquè s’ha començat a jubilar la molt nombrosa generació del baby boom, alhora que els naixements decauen i cada vegada reposen més sobre fills de persones que han immigrat.
Tot això requereix una anàlisi atenta que caldrà fer en un futur perquè assenyala que, malgrat una dinàmica econòmica de gran progrés tècnic, que hi és, roman una gran massa creixent de població que depèn del turisme i activitats connexes i això va creant una població dual, una majoritària de molt baixos ingressos i una altra molt més reduïda de rendes altes i molt altes.
Operacions urbanístiques com les de Consell de Cent trencant l’homogeneïtat de l’espai de l’Eixample accentuen aquest procés de desigualtat en l’àmbit territorial perquè afavoreixen una de les seves principals manifestacions, la gentrificació. A tot això se li afegeix que Barcelona no té capacitat, donat el preu de l’habitatge i les condicions de la ciutat, per acollir noves famílies amb fills i aquest fet accentua el problema.
Fer front a tot això és realment molt difícil sobretot si com fins ara el govern de l’ajuntament de Barcelona continua vivint d’esquena a aquesta realitat que plana sobre la ciutat.
L'actual alcalde de Barcelona té peus de fang que afectaran tot el seu mandat si no fa res per resoldre aquesta feblesa, que no és altra que l'escassa representativitat que té en termes de preferència dels electors barcelonins Share on X
