Sánchez: una victòria que el pot destruir

Sánchez, que ha estat derrotat a les urnes, pot haver guanyat les eleccions perquè té més possibilitats de formar govern que Núñez Feijóo. I com les previsions eren molt més negatives, l’entusiasme s’ha apoderat dels governants socialistes.

És lògic. El PP té un posicionament que li fa molt difícil governar malgrat que tregui un nombre important de vots. Ara ha estat més visible perquè ha quedat primer, però de fet al llarg dels últims anys el centredreta treu un nombre molt important de vots, però no es tradueixen en escons suficients. I això és degut en gran part perquè hi ha entre 20 i 25 escons nacionalistes que donen una base sòlida amb qui pactar a Sánchez i són totalment refractaris al PP. És també el cost de la desaparició de CiU. Però aquest és tot un altre tema.

Ara mateix la necessitat de Vox fa incompatible el PP amb el PNB i CC, i a la inversa. D’acord amb aquest escenari, el PP continuaria estant lluny del govern com ha anat passant des de la recuperació de la democràcia on només ha tingut dos presidents, Aznar i Rajoy. El primer va assolir el govern gràcies a CiU després de quedar com a primera força, com ara Núñez Feijóo. El segon es va veure desposseït del càrrec per una moció de censura, precisament gràcies al suport a aquesta iniciativa dels hereus de CiU.

Però tot aquest panorama favorable al nou PSOE, que primer amb Rodríguez Zapatero i després amb Sánchez, s’ha configurat, toca també amb una molt difícil realitat.

La primera gran qüestió és formar govern. Haurà de fer una coalició governamental no amb un partit, sinó amb 8 organitzacions polítiques diferents, perquè sovint s’oblida que Sumar no és una sola organització partidista. Està formada per UP, que ara té 5 escons, IU (5), Mas País (5), la coalició de Compromís (4), En Comú (7), la Chunta Aragonesista (1), Més Balears (1) i , aquest sí, el partit qualificat de moviment Sumar que és l’únic sota el control directe de Yolanda Díaz i que té 10 escons.

Fer un govern que funcioni amb tota aquesta amalgama és insòlit per difícil a Europa. Però és que a més necessitarà una coalició parlamentària permanent en la qual com a mínim hi han de participar els dos partits nacionalistes bascos, ERC, i possiblement el BNG i això significa arribar als 11 o 12 partits coaliats, que a més per les coses més importants com els pressupostos, haurà de comptar amb el vistiplau de JxCat i, per tant, amb Puigdemont.

Que cadascú tregui la seva pròpia conclusió. Però, a més, un cop format aquest govern de “100 potes”, tindrà un escenari molt advers. El vent de cua que ha significat la inflació per a les finances governamentals es veurà molt minvada o desapareixerà del tot. Els diners i sobretot les expectatives dels fons Next Generation ja no funcionaran en el mateix sentit. La despesa deixarà de tenir barra lliure com fins ara. I en resumits comptes i com a mínim haurà d’afrontar aquets 10 problemes:

1. Menys recaptació de l’estat.
2. Fracàs dels fons europeus, encara no sol·licitat el primer pagament de 10.000 milions de 2023. I ha de renegociar moltes de les condicions que va assumir, com la dels peatges, si vol rebre la resta de fons. També ha de fer efectiu el control del dèficit. I aquesta és la tercera qüestió:
3. Es veurà obligat a reduir despesa per millorar la salut de les finances que es veuran agreujades
4. Per la pujada creixent dels tipus d’interès i, per tant, el fort endeutament espanyol tindrà una factura molt més alta.
5. Així mateix, haurà d’absorbir la despesa que ha fet en aquest exercici i que ha desplaçat al futur, és a dir, pel 2024 i anys següents i en aquest mateix sentit veurà com va creixent la nòmina de l’estat a causa de la contractació massiva que ha efectuat.
6. Tot això es pot veure agreujat per la incerta solució donada per equilibrar la gran despesa en pensions: la de gravar el cost del treball, allò que es coneix com la falca fiscal, que es tradueix com un impost en el treball en un país amb un gran atur que tendirà a augmentar en la mesura que no aconsegueixi equilibrar les pensions.
7. El mercat de treball es desinflarà i a més passat l’estiu el pes mort dels fixos discontinus, que compten com a treballadors, però que en realitat no estan contractats, aflorarà amb molta força.
8. El mal funcionament de l’administració de l’estat començant per l’estat d’enderroc de la justícia haurà de ser abordat sense dilacions.
9. Els grans compromisos contrets al llarg de les dues campanyes electorals, la de maig i la de juliol, passaran factura o accentuaran la fama d’insolvent de Sánchez.
10. Finalment, davant aquest marc de problemes la pressió no sempre convergent de la dotzena de socis i coaliats crearà una gran dificultat afegida.

La victòria de Sánchez s’ha produït però la política sempre flueix com un riu i no és gens clar que en aquest cas el seu curs no acabi estavellant-se contra les roques.

 Loading ...