La campanya electoral, que oficialment acaba de començar, però fa temps que funciona, mostra de moment una cara molt desgavellada.
Un informe intern del mateix Ajuntament confirma el que els ciutadans anem experimentant sense estadístiques: que l’eix verd de Consell de Cent i els eixos verticals que el creuen de Comte Borrell, Rocafort i Girona, el que fan és col·lapsar els carrers de l’entorn com València, Diputació, Balmes, Pau Claris i Aribau. I a aquest fet cal afegir-li el nou col·lapse a causa dels carrils bici de Via Augusta.
Colau ha d’estar molt segura dels seus electors per jugar aquesta carta de manera tan decidida: la de fer impossible la vida de qui va en cotxe. Potser confia en el fet que el 70% dels vehicles que circulen, sobretot per l’Eixample, provenen de fora de la ciutat i que els barcelonins fan ús del cotxe només en un 20% dels desplaçaments.
Però, així i tot, és evident que dificultar l’entrada a Barcelona significa perjudicar l’activitat econòmica de la ciutat. Com ho confirma qualsevol passejada mínimament atenta, que permetrà observar la quantitat creixent de botigues buides, que estan tancades o es lloguen. Demostració palpable que una faceta molt important de l’economia de la ciutat no funciona. Si malgrat aquests fets i altres Colau obté un bon resultat a les eleccions, vol dir que hi ha un sector de població de Barcelona, que les eleccions mesuraran, que està d’acord conscient o inconscientment que la ciutat practiqui l’autodestrucció.
Per acabar-ho d’adobar, per si no tinguéssim prous eixos verds amb la superilla de Colau, que recordem-ho afectaria 1 de cada 3 carrils de l’Eixample, ve Maragall i proposa convertir Gran Via i Aragó en “corredors verds” reduint el nombre de carrils per circular dels que disposem en l’actualitat. És difícil entendre com una persona amb tants anys a l’esquena, que ha passat tota la seva vida professional a l’Ajuntament és capaç d’afegir aquest nou disbarat als ja existents. Però els seus assessors li deuen haver dit que és una forma de superar la perspectiva de derrota segura que de moment li vaticinen les enquestes.
Aquesta serà una campanya electoral que començarà amb el signe dels okupes perquè el tema s’ha apoderat del centre de la vila de Barcelona. És la conseqüència de la gestió municipal de comuns i socialistes i el seu esperit okupafriendly. Ara el problema més greu està en un lloc tan emblemàtic com és la plaça Bonanova, on els okupes no només han fet seus dos blocs d’habitatges, sinó que es dediquen a intimidar al seu entorn amb una agressivitat sobre els veïns que no té cap mena de resposta ni en la Guàrdia Urbana ni en els Mossos d’Esquadra.
És penós que al final els ciutadans vegin que l’única forma de respondre és actuar pel seu compte generant així un clima de violència que té el seu origen en els okupes i la seva continuïtat en la incapacitat del conseller de Governació, Elena, i del govern municipal, de restablir l’ordre i posar fi a una okupació tan virulenta contra els veïns.
Però, què es pot esperar d’un govern municipal al qual els mateixos okupes, en aquest cas de l’antiga escola Massana, es prenen el luxe d’amenaçar-los amb nombroses pintades al carrer “comuns, o concessió o boicot?” Més clar l’aigua. O els hi regalen l’escola Massana per continuar l’okupació o els hi boicotejaran la campanya electoral. Endevinin què farà Ada Colau.
I per si tot això no fos suficient va Collboni i afirma que en un futur Ajuntament l’àrea de mobilitat no estarà supeditada a la d’urbanisme perquè així només es creen problemes, com ha passat amb el fet que mentre urbanisme era gestionant per Janet Sanz dels comuns, mobilitat ho era per Laia Bonet però des de la supeditació jeràrquica. La pregunta obligada és per què Collboni ha trigat tant de temps a adonar-se d’aquest fet i per què només el denuncia pocs dies abans de les eleccions?
És clar que per alegrar la campanya, la candidata de Cs a Barcelona ha decidit despilotar-se per al seu cartell electoral rememorant així la iniciativa de l’inici de la vida política d’Albert Rivera, quan es va presentar en aquestes mateixes condicions adàniques en un cartell de Cs del 2006. De moment, però, mentre que Ribera apareixia sencer, el que es veu al cartell d’Ana Grau és només i púdicament el rostre i la part superior del cos. A no ser que quan comenci la campanya la imitació de Rivera esdevingui més completa.
Són recursos d’última hora d’aquells a qui les enquestes els hi assenyalen un pèssim resultat.
Loading ...
