La mitjana de les enquestes assenyalen que Trias encapçala el llistat de possibles guanyadors amb un 21,7% seguit molt a prop de Collboni amb un 20,2%. Cal fer nota que la diferència està dins del marge d’error dels sondejos que es fan i, per tant, estem davant d’un empat tècnic, que es manifesta clarament en la distribució en regidors. 10 per a cadascuna de les dues forces, fet que representa un important increment per a JxCat perquè arrenca de 5 regidors i un progrés més moderat pel PSC que guanya 2 llocs al consistori.
Barcelona en Comú també se situa molt a prop amb un 19,6%, però a 2 punts de Trias que ja és una distància que té un mínim de significació. Perd 1 regidor i es quedaria amb 9. El gran derrotat és ERC que se situa en el 15,1%, 7 regidors, i en perd 3. Per tant, Maragall a més de Cs que desapareix del mapa municipal són els grans perdedors d’aquestes eleccions. Segurament paguen el cost d’haver quedat primers i no haver sabut què fer amb la victòria al llarg de 4 anys.
Millora, però poc, el PP assolint 3 regidors, 1 més que ara. I es mantenen a la frontera Vox, amb el 4,3%, i la CUP, amb 4,1%. Si no arriben al filtre del 5%, no obtindran representació. Això fa que si un dels dos o els dos partits aconseguissin les dècimes que els hi falten, cadascun d’ells guanyaria 2 escons i provocaria un enrenou en les previsions electorals, perquè, evidentment, sortirien dels regidors que de moment i, segons les enquestes, tenen els altres partits.
En aquest escenari, qui pagaria els plats trencats? Doncs serien aquells partits que obtenen l’últim escó, dada sobre la qual no hi ha informació, però que en tot cas si entra alguna d’aquestes dues forces, el panorama quedarà trastocat i no serà error de les enquestes, sinó conseqüència de la llei electoral.
És important veure les tendències. Colau tendeix a créixer si bé moderadament, ho ha fet 0,7 punts percentuals des del 20 d’abril i arriba a la xifra més alta de tot l’últim any. Des de maig de l’any passat ha millorat en 1.5 punts. Continuarà progressant? Té marge per quedar primera? La campanya electoral es revela com a decisiva.
Molt més forta és la tendència ascendent de Trias, si bé s’ha moderat molt de l’abril ençà. Ha millorat, sí, però només en 0,3 pp des de la seva arrencada fulgurant del mes de gener. Se li ha acabat l’impuls? Té risc de patir el sorpasso dels que venen darrere? És possible, però a hores d’ara continua anant al davant. Si bé cal dir que Trias no és un bon candidat en el sentit que tendeix a cometre errors importants no forçats.
El PSC manté una corba molt plana. El seu millor registre va ser al gener amb el 20,8% i, per tant, es pot observar que hi ha un lleuger desplaçament de vot cap a l’opció Trias. No està clar que pugi més de la xifra actual entorn del 20%. Si fos així, no quedaria en primer lloc.
ERC ha anat registrat un decreixement continuat que ara sembla estabilitzat entorn del 15%, lluny dels llocs capdavanters. Els seus regidors seran importants per decidir l’alcaldia, però no per ocupar-la.
Finalment, el PP pot arribar al 7% i dependrà en part del que li passi a Vox.
Amb aquests escenaris, qui pot ser alcalde? El candidat necessita una majoria absoluta de 21 regidors o bé una majoria àmplia i que algun grup s’abstingui, de manera que la seva opció tingui més suport que els vots negatius. Trias més ERC arribarien als 17 escons, i fins i tot amb l’abstenció del PP segurament no en tindria prou si els altres votessin en contra. Per tant, necessitaria els regidors populars, cosa que sembla difícil de lligar amb ERC.
La fórmula més clara és Trias més Collboni, amb 20 regidors d’entrada i l’abstenció del PP. La solució inversa, la de Collboni alcalde, amb el suport de Junts és més complicada perquè és dubtós que els populars li regalessin l’alcaldia de la segona ciutat espanyola als seus adversaris. Colau més Collboni arribarien als 19 regidors. No seria suficient perquè tots els altres votarien en contra. L’opció inversa, Collboni-Colau, tampoc té masses expectatives favorables. La solució d’un tripartit seria clara i s’haurien de posar d’acord amb qui és l’alcalde si és la primera força. És en aquest terreny on Colau té més possibilitats.
Com es pot veure tot està molt embolicat i segurament són les eleccions en les quals les 3 setmanes que queden per dipositar la papereta a l’urna seran més decisives perquè si algun dels més destacats aconsegueix un avantatge significatiu, no tindrà la garantia de l’alcaldia, però sí que posseirà una força inqüestionable per demanar que li donin suport o almenys que el deixin fer.
La fórmula més clara és Trias més Collboni, amb 20 regidors d'entrada i l'abstenció del PP Share on X
Loading ...
