Una nova enquesta de Metroscopia dona per guanyador la llista que encapçala Collboni amb el 21,8% dels vots i 11 regidors. Seguit de JxCat amb el 19,7% i 9 regidors, els mateixos que Colau, unes dècimes més enrere amb el 19,5%. ERC s’ensorra clarament i descendeix fins al 14,4%, fet que li atorga només 7 regidors. L’empresa enquestadora té una qualificació de 6,7 en el rànquing d’empreses, encapçalada per GAD3 amb una qualificació de 8.
Però per poc que ens fixem en la formulació d’aquesta enquesta constatarem que no amida explícitament els resultats de Trias, sinó els de JxCat i per separat els del PDeCAT. És evident que molts electors ja uneixen a hores d’ara el nom de JxCat amb el de Trias, però evidentment no tots i, és clar, que l’etiqueta del candidat Trias resulta molt més atractiva per part dels votants socialistes que JxCat.
D’altra banda, el PDeCAT és presentat a l’enquesta com una opció diferenciada. Si hi afegíssim el seu resultat al de JxCat, la diferència entre socialistes i l’opció de Trias quedaria reduïda pràcticament al no-res, només 0,9 dècimes i, per tant, dins del marge d’error de l’enquesta. Una interpretació no gaire agosarada d’aquestes mateixes xifres ens diria que si en lloc de testar les etiquetes de JxCat i PDeCAT per separat, l’enquesta hagués preguntat per Trias directament, que és com es presentarà a les eleccions, molt probablement aquesta opció hauria superat la de Collboni.
D’altra banda, crida l’atenció que el PSC, que ha mantingut, de fet manté, una aliança al llarg de la legislatura amb Barcelona en Comú assoleixi un resultat tan positiu, però això no passa de ser un interrogant. També sorprèn que la suma dels resultats d’aquestes dues formacions, les del govern municipal, donin un balanç de vot superior al 41%, quan, d’altra banda, l’opinió de la ciutat és molt majoritàriament crítica quant els resultats d’aquesta mateixa enquesta amb l’actual govern municipal. Pot ser que l’elector no acabi de ser coherent i que, d’una banda, refusi als que manen i, d’altra, els voti. Però en tot cas és evident que els resultats ofereixen seriosos interrogants.
El gran perdedor d’aquesta enquesta és ERC, que perd molt en relació amb les anteriors eleccions en les quals va quedar primer. Què pesa més en aquest mal resultat? La figura de Maragall? El desgast d’ERC? La incapacitat de fer una oposició com a primera força municipal? L’efecte Trias? Segurament tot plegat. Però, Maragall, si no canvien molt les coses, punxarà a Barcelona i això tindrà conseqüències per la ja afeblida posició d’ERC.
El cinquè partit en resultats és el PP amb un 7,1% i 3 regidors. És una millora, si bé molt petita en relació amb els anteriors comicis. L’efecte Núñez-Feijóo realment és d’una lleugeresa notabilíssima, almenys en aquest cas.
La CUP tornaria a entrar a l’Ajuntament amb un 5,7 i, per tant, 2 regidors, que és el mínim de presència.
En contrapartida segons aquesta enquesta ni Vox ni Valents ni altres formacions com la de Vosseler, aconseguirien assolir el 5% necessari per fer-se present al Saló del Cent, si bé Vox amb un 4,8% pot assolir-ho dins del propi marge d’error de l’enquesta.