L’estabilitat i predictibilitat en les quals la legitimitat de la Unió Europea es basa com a bloc econòmic acaben de rebre un cop duríssim.
Després que el Parlament Europeu anunciés solemnement el juny del 2022 la prohibició de vendre cotxes nous amb motors de combustió interna a partir del 2035, Alemanya ha declarat oposar-s’hi, agafant per sorpresa els legisladors europeus i la gran majoria de l’opinió pública.
En concret, Alemanya ha anunciat, a través del ministre de transports Volker Wissing (membre del partit liberal i per tant de l’ala pro-empresarial del govern tripartit del canceller Olaf Scholz), que retiraria el seu suport a la mesura a no ser que la Comissió Europea presentés alhora un pla per als combustibles sintètics després del 2035.
Alemanya no és el primer Estat Membre de la UE que s’oposa formalment a la prohibició del 2035, ja que un altre país de primer rang com és Itàlia també havia expressat el seu rebuig per tal de protegir la seva indústria de l’automòbil. No sols per protegir els ciutadans amb menor poder adquisitiu, sinó també i especialment per a poder seguir desenvolupant els vehicles de luxe i competició en els quals el país transalpí excel·leix.
Ara, la lògica aplicada pels alemanys va en la mateixa direcció: són els líders mundials en tecnologies de combustió interna i tenen un gran interès en desenvolupar motors i combustibles sintètics capaços de funcionar sense generar emissions contaminants, o inclús -atenció- capturant-les de l’atmosfera.
Una línia de recerca, per cert, que com explica el periodista del motor i divulgador científic Juan Francisco Calero és tant o inclús més prometedora que la de les bateries elèctriques de baix cost, on els actors xinesos exerceixen un lideratge mundial incontestable.
D’altres països, com Polònia, Hongria i Bulgària, també havien anunciat ser contraris a la prohibició europea. Així doncs, en teoria les possibilitats de veto que podien acabar amb la mesura eren ja elevades abans que Alemanya canviés el seu posicionament.
Ara bé, el fet que la principal potència europea declari públicament el seu rebuig a la prohibició dels motors de combustió interna deixa el pla en una situació de mort pràcticament assegurada.
Una bona notícia, però amb un elevat cost
L’anunci alemany és en sí mateix una bona notícia, ja que com Converses exposà en el seu moment, la mesura corria el risc d’imposar uns costos econòmics inassolibles tant per als industrials com per als consumidors europeus a canvi d’un impacte mediambiental irrisori, i que fins i tot podria esdevenir contra-productiu depenent de quines i com s’obtinguessin les matèries primeres necessàries per a la producció de vehicles elèctrics.
El problema és que les anades i vingudes de la Comissió Europea, però també dels diferents governs dels països europeus, han tornat a demostrar que manquen completament de visió estratègica. I, per cert, el mateix que està succeint amb la indústria de l’automòbil es podria aplicar en altres àmbits, com en el de la independència energètica.
Pitjor encara, ha quedat manifest que els decisors europeus manquen de les informacions tècniques clau per a prendre mesures transcendentals per al conjunt de l’economia i societat europees; o el que seria el súmmum, simplement ignoren els arguments racionals anteposant un ecologisme ideològic sense cap fonament científic.
Un apunt final: a diferència d’Alemanya, Itàlia i els altres països, Pedro Sánchez (el govern d’Espanya està dividit internament al respecte) no s’ha pronunciat en contra de la prohibició del 2035, a pesar de l’evidència manifesta que suposa un cop duríssim per a la indústria automobilística espanyola.
Loading ...
