Sense debat parlamentari no hi ha democràcia

Si judiquem els fets, constatarem que l’anomenat “règim del 78” (és a dir, l’estat de dret recolat per la Constitució), s’ha transformat en el règim de la granoteta o del sanchisme, caracteritzat perquè el poder executiu concentrat a més en la persona del president del govern acumula totes les funcions en l’àmbit legislatiu i cada vegada més al judicial.

El règim de la granoteta és conseqüència d’aquest conte que explica com per coure a una granota en lloc de posar-la amb aigua bullent que fa saltar a l’animal viu, s’utilitza líquid tebi que s’escalfa a poc a poc de manera que l’animal no percep el canvi gradual de temperatura i acaba bullit. Això és exactament el que està passant amb l’ordre constitucional de l’estat de dret espanyol.

Constatem-ho per mitjà de 10 fets:

1. Durant la pandèmia Sánchez va tancar el Congrés, precisament quan aquest havia d’haver exercit un més gran control de l’executiu per evitar els excessos, que es van produir en un grau extraordinari. Només cal recordar que han estat declarats a posteriori, i sense conseqüències, inconstitucionals els estats d’alarma declarats pel govern.
2. La pandèmia sobretot en el primer i segon any, va significar una destrossa humana. Tan gran, que per primera vegada des de la Guerra Civil, l’esperança de vida es va reduir. Malgrat aquest fet, el govern va vetar tot control parlamentari i tot rendiment de comptes al Congrés. La pandèmia i els seus estralls, les mesures aplicades, han passat sense cap examen dels errors comesos que servissin com a aprenentatge del futur.
3. Ningú dubta de la importància dels fons europeus Next Generation, ni de la foscor que impera sobre els seus resultats. És conseqüència de la negativa governamental a què al Congrés es constituís una comissió pel seu seguiment que hauria garantit una major informació i transparència pública. Com és compatible aquest obscurantisme amb la pràctica democràtica?
4. Abús dels procediments fins a deformar el sistema la pràctica parlamentària. El govern utilitza sistemàticament procediments legals pensats per a situacions excepcionals com a pràctica comuna per limitar el debat parlamentari i els informes i consultes a instàncies externes, tan públiques, com el Consell General del Poder Judicial o el Consell d’Estat, com privades. Fa servir abusivament els decrets llei, fa servir esmenes a lleis que res tenen veure amb el contingut al qual s’introdueix per evitar debat i deliberacions. Es modifica artificiosament el que són projectes de llei governamentals per propostes, simulant que són presentades pel partit del govern, també amb el mateix fi d’escurçar el debat i la informació sobre aquelles matèries.
5. La mesa del Congrés dirigida per Batet i amb majoria del govern, actua en la pràctica com una simple delegació del poder executiu i d’aquesta manera exclou matèries al debat, o bé les limita, accelera procediments o els retarda. Tot és legal, però com en el futbol l’acumulació de faltes hauria de comportar targetes vermelles.
6. La renúncia a exercir les seves funcions de la mesa arrossega al Parlament a la insignificança, com ho mostra la seva absència en el procés negociador per nomenar els membres del TC, incomplint així el que està establert. Aquesta missió del Congrés ha estat segrestada pel govern que negocia directament aquella composició amb l’oposició, quan en realitat no li correspon.
7. Acceptació submisa de la falta de qualitat de les lleis. El que passa amb la llei del “sí és sí” és només una conseqüència espectacular d’una degradació habitual, fruit d’una deficient tècnica jurídica en uns casos, augmentada pels continus intercanvis de favors que Sánchez es veu obligat a fer amb els seus aliats parlamentaris. Les preceptives memòries que vindrien a justificar la racionalitat de la llei no passen de ser pura tramitació sense cap mena d’interès.
8. El Congrés no intervé en qüestions essencials. Sánchez va decidir pel seu compte un canvi radical de posició amb relació al Sàhara sense que l’alta instància parlamentària en tingués coneixement. Ara ho reiterarà amb un fet de tanta responsabilitat com l’enviament de carros de combat a Ucraïna i continua sense informar de les negociacions amb el Marroc.
9. Ha colonitzat el TC amb persones elegides per la seva significació política i la seva manca d’imparcialitat. Aquest fet ja comporta problemes perquè amb molts dels casos a resoldre els nous nomenats haurien d’excloure’s perquè han participat en la matèria a jutjar. Aquest fet pot arribar a paralitzar el TC o bé dictar sentències tan contaminades que el recurs a la instància europea serà freqüent.
10. També colonitza totes les instàncies teòricament autònomes o independents. El cas del CIS i Tezanosés el més espectacular, però no l’únic. S’han promogut canvis a l’INE perquè l’executiu no compartia les dades que aquest organisme, teòricament independent, aportava. Pràcticament, a hores d’ara totes les instàncies d’organismes autònoms i independent depenen d’una mateixa persona: el president del govern.

Si a tot se li afegeix que Sánchez assumeix cada vegada més un rol de president d’estat, de regent i margina de tot paper internacional al veritable cap d’estat, el rei, tindrem una primera radiografia de com un estat de dret es transforma en una altra cosa sota, el comandament d’una sola persona que en teoria només és el que presideix el Consell de Ministres.

 Loading ...