La realitat econòmica d’Europa és dura, i potser siguin les conseqüències de la crisi que comença a sentir-se les que hagin empès Alemanya a fer marxa enrere en el que havia de suposar una revolució històrica de la seva política exterior i de seguretat.
Tan sols nou mesos després de que el canceller Olaf Scholz anunciés solemnement una refundació militar i estratègica de la República Federal, precipitadament anomenada Zeitenwende (“canvi d’època” o “punt d’inflexió de rellevància històrica”), el projecte fa aigües.
En primer lloc, el portaveu del govern de Scholz, Steffen Hebestreit, declarà el passat 5 de desembre que l’objectiu de portar la despesa militar alemanya al 2% del PIB (un compromís que de fet els membres de l’OTAN adquiriren ja fa anys) no s’assoliria ni al 2022 ni molt probablement l’any vinent tampoc. Hebestreit afegí que la seva “expectativa cautelosa” és arribar al 2% dins de l’actual mandat de l’executiu, que acaba en el 2025.
No es pot dir que siguin declaracions que demostrin massa entusiasme per part del govern Scholz de complir amb la seva promesa, feta tan sols 3 dies després de que Rússia llancés la seva invasió d’Ucraïna.
A aquestes afirmacions se’ls ha de sumar el fet que, del paquet addicional extraordinari de 100.000 milions d’euros que havien de servir per modernitzar les antiquades forces armades alemanyes, tan sols 8.400 s’han pressupostat per al 2023.
La despesa ordinària en defensa que s’ha previst en els pressupostos de la República Federal per a l’any vinent presenta un descens
De fet, si s’exclou aquest fons, la despesa ordinària en defensa que s’ha previst en els pressupostos de la República Federal per a l’any vinent presenta un descens, i no pas un increment, respecte el 2022 (de 300 milions d’euros per ser exactes).
Aixi doncs, de forma molt similar al que passa a Espanya amb els seus propis pressupostos i amb els fons europeus, el govern alemany és incapaç d’executar les partides assignades.
Però la cosa tampoc acaba aquí. La compra de 35 nous avions de combat nord-americans F-35, que tanta polèmica aixecà a Europa perquè Alemanya ha de desenvolupar juntament amb França l’avió de combat del futur “Made in Europe”, s’està veient afectada per sobrecostos i retards, segons una carta confidencial del ministeri de defensa alemany a la qual el diari Politico ha tingut accés.
En definitiva, les ambicions militars alemanyes que Converses detallava fa tan sols uns mesos es desinflen com un globus.
Alemanya no sembla massa disposada a assumir més responsabilitats en matèria de defensa i seguretat. Es podria dir que la gran revolució geopolítica anunciada per Berlín arran de la invasió russa d’Ucraïna fou formulada potser no a contracor, però sí sense massa convicció.
Ara que l’escenari d’una derrota total ucraïnesa ha desaparegut de l’horitzó, potser no hauria de sorprendre massa que Alemanya es concentri de nou en el seu camp de predilecció: l’economia.
I precisament els propers mesos, en els quals la crisi econòmica s’espera que empitjori, seran crucials per constatar si Berlín cerca veritablement un canvi de fons estratègic o si el famós Zeitenwende acabarà sent un altre discurs buit que s’afegirà a la llarga llista de projectes, idees i visions no realitzades del vell continent europeu.
Loading ...
