Al final, la guerra de Rússia contra Ucraïna i la política seguida per la Unió Europea acabarà tenint un cost molt alt per a nosaltres mateixos. En certa manera ens haurem disparat un tret al peu. Naturalment, les sancions a Rússia tindran un fort impacte. Es considera que el seu PIB enguany caurà un 8,1%, que és una xifra molt alta, però ni molt menys pitjor que la que va enregistrar, per exemple, Espanya amb la covid.
Per la seva part, Ucraïna experimentarà una davallada astronòmica amb una pèrdua del 36% del PIB. Això pel que fa al panorama dels contendents directes. Però és que en els principals països d’Europa la situació pinta bastos i l’amenaça de l’estanflació és ben real. Pel conjunt de l’eurozona i pel primer trimestre de l’any el PIB haurà crescut un 0,3% i l’IPC un 7,4%. Per a la Unió Europea en el seu conjunt, les xifres seran respectivament de 0,4 i 8,1.
Algun país ja enregistra creixements negatius o molt pròxims a ell. És el cas de França, que si bé té la inflació més controlada, un 5,8%, el primer trimestre, el seu PIB ha experimentat una caiguda de -0,2, mentre que Itàlia havia de conformar-se amb un migrat 0,1 i una inflació del 3,6. L’economia determinant del conjunt europeu, l’alemanya, també registra un increment del PIB molt baix, del 0,2 i una inflació per contra elevada, el 7,8. Per a Espanya la xifra és de 0,3 i 8,3 per a cadascuna de les dues magnituds. El país que presenta una inflació més elevada és Holanda amb un 11,1%.
Tot això dibuixa un panorama que combina aquella tan difícil situació on hi ha un baix creixement econòmic i alhora una elevada pujada de preus. El problema és que aquest escenari es pot accentuar perquè l’increment dels preus de l’energia continuarà molt amunt a conseqüència de la progressiva desconnexió dels fluxos procedents de Rússia. Ara, la prohibició d’importar petroli per mar de Rússia crearà noves tensions en el mercat dels hidrocarburs que de moment tenen situat el preu del barril a 120 dollars. I no sembla, més aviat al contrari, que pugui baixar.
D’altra banda, el subministrament de gas liquat, especialment el dels EUA, que ha trobat un gran negoci amb les restriccions d’Europa a Rússia, resulta clarament més car.
L’altre capítol, el de l’alimentació, tampoc sembla que hagin de millorar, d’una part per l’escassetat de productes bàsics, com són els cereals procedents de Rússia i Ucraïna, però també perquè l’increment dels preus d’aquest tipus de matèria primera ja anaven produint-se abans de la guerra.
Tot plegat defineix una combinació perfecta perquè es produeixi una nova crisi econòmica, si és que ja no hi hem entrat, i seria la tercera que enregistrem des del 2008.
Aquest escenari condemnaria Espanya a no recuperar el valor de la seva producció fins passat el 2023 i, per tant, ens situaríem amb un cicle crític llarg que es vindria a afegir al molt llarg experimentat pel gran crac del 2008.
Una acumulació de fets econòmics tan desfavorables en un relativament curt espai de temps, poc més d’una dècada, és insòlit i sens dubte donarà lloc a fortes distorsions geoeconòmiques, socials i polítiques. Però, a hores d’ara, la Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, sembla viure d’esquena a aquesta complexitat negativa, com ho fa encara d’una manera més accentuada el president Sánchez, que està repetint exactament la mateixa història que Rodríguez Zapatero: negar que ens hem situat en una nova crisi i pintar el panorama espanyol amb els millors i més brillants colors.
La Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, sembla viure d'esquena a aquesta complexitat negativa, com ho fa encara d'una manera més accentuada el president Sánchez Share on X
Loading ...
