Si en el punt clau d’ahir assenyalàvem la feblesa de la posició d’ERC en relació amb el catalangate, avui cal assenyalar tot el contrari. El partit republicà ha donat un cop de puny a la taula i cal veure si la seva contundència ha fet que la trenqués o no. Concretament, Aragonès ha formulat com a mínim quatre exigències al govern central, amenaçant de retirar-li el suport si no es compleixen. És evident que si aquest afer es produís, l’estabilitat del govern Sánchez estaria molt compromesa i la possibilitat d’unes eleccions seria ben real. En concret, el que ERC exigeix:
- Comissió d’investigació al Congrés per aclarir quines han estat les responsabilitats que han permès aquest espionatge massiu sobre persones de l’àmbit independentista, inclòs el president de la Generalitat.
- Un procediment per depurar responsabilitats per part del govern espanyol.
- Cessament o dimissions de les persones més afectades per l’afer.
- La consideració que la taula de diàleg i altres possibles contrapartides no fan el cas en aquesta qüestió i no eliminen les tres exigències anteriors.
Per tant, és evident que Aragonès ha anat molt enllà en el seu pols, perquè les condicions són molt concretes i difícils de difuminar. Si es compleixen, ERC s’haurà apuntat un èxit en la seva credibilitat. Si com fins ara el govern Sánchez continua sense voler aclarir l’afer, i ERC trenca amb el govern de manera fefaent, és a dir, en les votacions al Congrés, també aconseguirà un guany, si bé perdrà admiradors en el vessant que fins ara valoren el seu pragmatisme en relació amb el govern espanyol. Però, si al final tot plegat queda en poca cosa, ERC i amb ella l’independentisme, registrarà una bretxa formidable que accentuarà la manca de credibilitat i el declivi que ja pateix.
Per tant, Sánchez té un important problema sobre la taula, accentuat pel fet que amplis sectors del PSOE no veuen tan greu la possibilitat que la seguretat nacional espanyola investigués a través dels mòbils l’independentisme. Juga a favor d’aquesta consideració la protecció constitucional que té la unitat d’Espanya i el fet que algunes d’aquestes persones eren pròfugues d’importats acusacions i alhora mantenien contactes amb moltes altres.
El problema per part d’ERC, junt amb el sector que no vol trencar amb el PSOE, rau en si els altres aliats, UP, Bildu, Compromís, BNG, Mas País, els seguirien en aquesta actitud de ruptura o bé la posició quedaria bàsicament circumscrita als partits catalans, que de totes maneres ja signifiquen un gruix de vots decisiu al Congrés.
Estem, per tant, en un moment crucial d’aquesta legislatura, tant en termes d’estabilitat governamental com del futur de l’independentisme.
La dificultat addicional és que, aclarir tots aquests fets en el supòsit que fos el Centre Nacional d’Intel·ligència el responsable, només podria ser abordat per la comissió de secrets del congrés. Perquè tots aquests afers estan subjectes per llei a la classificació de secret i només la comissió és pertinent per tractar-los. El greu problema es produeix perquè aquesta comissió no es reuneix des de març del 2019 i, per tant, el CNI no té control parlamentari des de fa tres anys.
I per fer-ho més complicat encara, aquesta comissió no ha pogut ser constituïda en l’actual legislatura perquè no es posen d’acord, donada l’oposició del PP i de Cs, en què incorpori ERC, Bildu i la CUP. Una possibilitat que també dista molt de preservar-se per part de l’exèrcit i de les forces d’ordre públic. Hi hauria aquí un cercle viciós, l’únic lloc on es poden aclarir responsabilitats, la comissió de secrets, ni tan sols existeix.
És evident que Aragonès ha anat molt enllà en el seu pols, perquè les condicions són molt concretes i difícils de difuminar. Si es compleixen, ERC s'haurà apuntat un èxit en la seva credibilitat Share on X
Loading ...
