A cal sabater, sabates de paper, o el que és el mateix “en casa del herrero, cuchillo de palo”. Colau es presenta com l’adalid de la millora ambiental a Barcelona.
La Fiscalia ha presentat un escrit acusatori als jutjats de Badalona que assenyala com a possible responsable d’un delicte ecològic al regidor de Barcelona ciutat, Eloi Badia, responsable d’Emergència Climàtica de l’ajuntament en la seva condició de president de TERSA, que és l’empresa que gestiona la incineradora i que té com a titulars al mateix Ajuntament amb un 41% i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb un 59%. És a dir, en definitiva, sota la responsabilitat doble d’Ada Colau que, no oblidem, és la presidenta de l’AMB. Abans que Eloi Badia, va ser presidenta de TERSA Janet Sanz, la segona tinent d’alcalde de Barcelona.
L’acusació és greu i respon a les múltiples denúncies dutes a terme per la plataforma Airenet que assenyalen que les deficiències en les operacions de la incineradora posen en risc la salut de l’entorn. En realitat aquesta iniciativa veïnal té com a origen part dels mateixos treballadors de la planta, preocupats per les possibles emissions de dioxines. Van ser ells els qui van informar el veïnatge i d’aquí en va sortir aquesta iniciativa que fa anys que pleiteja amb TERSA.
De fet, ja el 2017, després d’una primera denuncia, es va donar lloc a un expedient per part de la direcció general de Qualitat Ambiental i la corresponent sanció, però que no es va donar a conèixer a l’opinió pública. Després d’aquells n’han vingut altres. Per tant, no és el fet d’un moment, sinó una trajectòria continuada per part de la incineradora i ben coneguda dels seus responsables, perquè Airenet els hi ha comunicat reiteradament quins són els principals problemes, sense trobar mai cap resposta resolutiva.
Ara l’acció del fiscal encarrila la situació cap a un plet de dimensió superior, perquè a diferència del passat, ja no es tracta de sancions administratives sinó d’un cas penal per un possible delicte ecològic. És evident que com tota altra imputació, cal situar la presumpció d’innocència sobre els responsables, si bé en aquest cas, i donat els anys que fa que dura el problema, cal concloure que hi ha una omissió important per part dels responsables polítics de la incineradora, i això en primer terme assenyala a Eloi Badia.
Com pot ser que el responsable de l’emergència climàtica de la capital de Catalunya es vegi ara sota el punt de mira de la Fiscalia per delicte ecològic? És un contrasentit massa greu. Mentrestant, l’Ajuntament ens ofereix imatges idíl·liques de carrers de Barcelona convertits en jardins, quan la realitat és que la ciutat cada vegada és més lletja i està més contaminada. L’afer del túnel de les Glòries és un exemple d’aquesta contradicció que també posa en relleu la incineradora del Besòs. Aquest govern municipal d’Ada Colau en nom d’una atmosfera neta està aconseguint contaminar més i més la ciutat. Totes aquelles persones que tenen com a prioritat recuperar el benestar ecològic no poden confiar en un grup que contínuament mostra les seves contradiccions, quan no fa trampes al solitari.
Per si tot això no fos prou, en aquest moment esdevé que, d’una banda, l’alcaldessa està imputada per subvencions irregulars, sense que aquest afer hagi significat la dimissió per part seva, malgrat que aquesta era la norma interna del seu grup municipal. I ara a aquesta situació s’hi afegeix el fet que el regidor responsable de medi ambient es vegi acusat per la Fiscalia d’un delicte en aquest àmbit.