La confiança occidental en la capacitat d’Ucraïna a resistir als cops russos creix de forma proporcional a la presa de consciència que la guerra tindrà nefastes conseqüències econòmiques i socials per Europa.
Un primer símptoma d’aquest canvi d’actitud europeu ha estat el rebuig explícit del president francès Emmanuel Macron a la declaració del seu homòleg nord-americà Joe Biden de què “Putin no pot seguir al poder” a Rússia. Més discrets, però igual d’escandalitzats estan els alemanys.
Joe Biden no tan sols no ha fet marxa enrere (sí que ho feren els seus assessors), sinó que un dia més tard ha tornat a ficar el dit a la ferida, afirmant que no pensava retirar la seva afirmació ni demanar perdó.
Tenint en compte que el mateix Joe Biden tancà fa uns mesos de forma particularment penosa l’intent dels Estats Units de fer fora del poder el règim talibà a l’Afganistan, recuperar la narrativa de les caigudes de dictadors és simplement inversemblant.
Més enllà d’Afganistan, la historial recent dels Estats Units en matèria de “democratització per la força”, és catastròfic: els casos de Síria, Líbia i Iraq, per parlar només dels darrers vint anys, parlen per si sols.
D’altra banda, l’afirmació de Biden dona també més munició a Vladimir Putin perquè aquest continuï reunint els russos al voltant de la seva política, i alhora continuï la cacera de bruixes d’opositors interns.
A Ucraïna, l’actual escenari més probable és que els combats continuïn, almenys durant un temps. Alhora les sancions contra Rússia es mantindran o inclús s’enduriran encara més.
Al llarg d’aquest temps, als russos no els faltarà ni blat, ni petroli, ni metalls. De fet, si no fos pels morts i mutilats en combat, Rússia podria mantenir la seva postura actual pràcticament de forma indefinida.
Però per a Occident, i Europa en particular, les coses no pinten tan bé.
El còctel d’nflació, penúries d’abastiment, preus de l’energia, pèrdua de llocs de treball, fluxos de refugiats ucraïnesos, manca de menjar a l’Orient Mitjà i noves onades migratòries extraeuropees formaran probablement una autèntica tempesta perfecta que s’abatrà sobre Europa.
Per començar, els preus de l’energia ja s’han convertit en un autèntic maldecap per als països europeus, i en menor mesura, també per als Estats Units. Si ja eren alts abans de la crisi d’Ucraïna, es preveu que es mantinguin disparats la resta de l’any, sobretot a partir de la tardor quan el fred retornarà.
L’objectiu europeu de reduir la seva dependència del gas rus en dues terceres parts d’aquí a finals d’any és una quimera
L’objectiu europeu de reduir la dependència del gas rus en dues terceres parts d’aquí a finals d’any és una quimera. La realitat és que no existeixen ni tan sols les infraestructures portuàries per rebre el gas liquat de substitució. Sense parlar dels costos descomunals que aquesta estratègia tindria en cas que funcionés.
En termes de carburants, alguns analistes han advertit que cal contemplar el racionament del dièsel abans que acabi l’any (Rússia és el principal exportador del dièsel utilitzat a Europa). Recordem que el dièsel és el que mou els vaixells i camions.
Els preus dels aliments bàsics s’encariran arreu d’Europa, i el nombre de persones que es veuen obligades a recórrer als serveis socials, ja molt més elevat que en el període previ a la crisi financera del 2008, continuarà augmentant, amb el consegüent risc d’explosió social. De fet, des de llavors les desigualtats econòmiques no han parat de créixer.
Però si bé a Europa no es passarà probablement gana, a l’Orient Mitjà la situació serà molt pitjor. A Egipte per exemple, el país més poblat d’Àfrica del Nord, els preus del menjar ja han augmentat un 18% des de l’inici de la guerra. Al Sahel, la meitat de la població es veu amenaçada per la fam.
La reacció de molts joves d’aquests països serà intentar arribar a Europa, cosa que obrirà un “nou front” a les fronteres exteriors de la UE. Només cal pensar que inclús abans de la guerra d’Ucraïna, Ceuta i Melilla ja estaven patint una pressió fortíssima.
A poc a poc, doncs, el focus d’atenció mediàtica s’anirà desplaçant de les ciutats ucraïneses sota les bombes russes als problemes econòmics i socials dels països europeus. Després de l’estiu, si la situació entre Rússia i Ucraïna no millora, podríem fer front a la tempesta perfecta.
Si no fos pels morts i mutilats en combat, Rússia podria mantenir la seva postura actual pràcticament de forma indefinida Share on X
Loading ...
