El tercer fet propi de jugadors del triler, tots ells produïts amb pocs dies de diferència, es refereix a l’ensenyament i, concretament, al decret que desenvolupa la llei Celaá. Es tracta del real decret d’avaluació, promoció i titulació.
A partir d’ara els estudiants d’aquest país des que ingressen a preescolar, amb 3 anys, fins que acaben el batxillerat, és a dir als 16, no hauran hagut de fer cap examen per aprovar les assignatures i, per tant, passaran curs sense cap mena de prova. Tot consistirà en l’informe dels professors del centre, que avaluaran d’aquesta manera l’alumne.
Tampoc hi haurà cap tipus de qualificació entre si uns ocupen els primers llocs i uns altres els segons. Tots passaran de pet, si així ho volen, al batxillerat. Quan arribin a aquest cicle educatiu es trobaran amb els primers exàmens, si bé podran passar curs amb dues assignatures suspeses. I podran accedir a les proves universitàries amb una assignatura suspesa. El nivell d’exigència caurà en picat. No hi haurà cap motivació ni obligació per estudiar, perquè saben que tots passaran facin el que facin. Ni tan sols hi haurà proves per a la recuperació encara que no puntuessin, però que almenys servissin per estimular els més endarrerits.
La majoria del professorat ha posat el crit al cel, però és igual. El decret, a més, surt sense determinar quins criteris han de fer servir els professors per aprovar. Ho deixa en mans de cada centre. Per tant, ens trobarem davant una heterogeneïtat gran a l’hora de valorar els alumnes. Fins i tot és dubtós que aquesta forma de procedir s’ajusti a la legalitat. Però el govern d’aquesta manera s’assegura una cosa: podrà presentar estadístiques en les quals el greu problema espanyol del fracàs i abandonament escolar pràcticament haurà desaparegut. Un nou èxit pel president Sánchez.
I per si no fos prou amb tots els casos anteriors, encara hi ha quan quart exemple de com fer trampes a la política i enredar els ciutadans, aquest cop a càrrec de la ministra de Sanitat, Carolina Darias. És evident que la covid s’ha disparat a tota Europa i que Espanya encara es manté en unes posicions molt favorables, si bé aquest escenari s’està modificant, perquè amb molta velocitat augmenten el nombre de casos. Possiblement, estiguem davant d’una sisena onada (cal recordar que Europa ha passat per cinc onades, una menys, i hi ha països que només n’han travessat tres).
Davant d’aquesta situació les comunitats més afectades, com el País Basc, reclamen poder aplicar mesures restrictives sobre les quals no tenen competència. I mentrestant, Nadal i les celebracions s’acosten. Quina és la resposta del govern a aquest escenari? Doncs, senzillament planteja canviar els indicadors de risc per relaxar-los. És a dir, malgrat que augmentin en nombre de casos, la qualificació serà més lleu.
Ara es considera de risc baix quan el territori en qüestió se situa per sota dels 50 casos cada 100.000 habitants els últims 14 dies. Espanya ha estat una sèrie de setmanes, poques, en aquest escenari, però ha evolucionat a l’alça i ara ja voreja els 90 casos. Si arriba als 100 casos, el risc serà considerat alt. Doncs bé, la senyora Darias propugna que a partir d’ara sigui considerat de risc baix sempre que no superin els 100 casos. Per tant, segons el seu criteri, i malgrat el creixement, no tindrem per què preocupar-nos.
És un exemple més de com el govern canvia les normes no per afavorir la justícia, la transparència democràtica, l’educació o la salut, sinó que ho fa en funció de la imatge que vol vendre.
Loading ...
