Un fet extraordinari en la història d’aquest gran diari, que és una institució a Catalunya del mateix nivell que La Caixa i que el Barça, s’ha produït aquest dimarts, quan la peça que cada dia escriu el seu director, Jordi Joan, i sota el títol explícit de Contra la impunitat, carrega durament contra l’Església espanyola ,i per tant, també catalana (cal recordar que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, és president de la Conferencia Episcopal Española).
El motiu és perquè considera que està deixant en la impunitat els delictes que van cometre una part dels seus membres en el passat, relacionats amb abusos a menors. Concretament afirma “hi ha hagut prou casos d’abusos a Espanya que han afectat de ple la institució eclesiàstica, perquè es dugi a terme una investigació seriosa i imparcial”.
El que apunta Jordi Joan és que es faci el mateix que a França, on una comissió independent va obrir una investigació que ha fet aflorar nombrosos casos i que ha comportat que l’Església francesa, amb un gest extraordinari, decideixi que pagarà indemnització a les víctimes dels abusos, i que per aquest motiu vendrà els béns dels quals disposi, i si no en te prou assumirà els crèdits necessaris. També, el president de la Conferència Episcopal Francesa, Éric de Moulins-Beaufort, ha afegit que en cap cas per pagar aquests diners recorrerà a les donacions dels fidels, perquè aquestes continuaran estant destinades a pagar als sacerdots i a les obres socials i de caritat de l’Església.
Fins ara l’únic mitjà de comunicació a Espanya que tenia la banya ficada en aquesta qüestió era El País, que, fins i tot, disposa d’un número de telèfon perquè es puguin efectuar denúncies anònimes, un fet insòlit en la història del mitjà de comunicació, i que només s’aplica als casos en els quals intervenen sacerdots. És evident que, en el cas d’El País, hi ha una desviació de la missió del periodisme. Malgrat aquesta campanya i aquest telèfon, els resultats fins ara han estat molt migrats i les xifres no permeten, ni tan sols comptant amb el potencial mediàtic d’aquest diari madrileny, construir una gran encandalera. Però, ara, d’una manera sorprenent, és La Vanguardia qui de la mà del seu director pren la reivindicació de demanar una investigació independent.
La gran qüestió és si aquesta actitud del diari és un fet circumstancial, cosa improbable donada la responsabilitat del fet, o bé respon a alguna cosa més. La pregunta que queda a l’aire, donades les bones relacions del mitjà amb el govern espanyol, és si estem davant del preludi d’una iniciativa governamental o de la fiscalia de l’estat, que ve a ser el mateix, d’obrir una investigació per compte propi i en aquest cas el comentari del director significaria el tret de sortida.
Loading ...
