Han fet falta anys perquè l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa de transports municipals, descobreixi el que és un fet d’èxit a moltes grans ciutats del món: el bus ràpid. En el cas de la capital de Catalunya, es tracta d’una línia que cobriria, amb trajecte d’anada i tornada, l’itinerari des de la plaça Francesc Macià fins a la plaça de les Glòries, però no ho faria per la distància més curta, és a dir la Diagonal, sinó a través dels carrers de l’Eixample.
L’objectiu és cobrir aquest recorregut en 20 minuts a base de només 4 grans parades en punts estratègics al llarg del recorregut. D’aquesta manera es pensa assolir una velocitat comercial de 15 quilòmetres per hora, quatre més que la velocitat mitjana dels busos a Barcelona.
Cal remarcar a més que no hi ha cap mena de prioritat semafòrica, cosa que encara escurçaria d’una manera molt més gran el temps. La mateixa iniciativa municipal qüestiona encara més el polèmic projecte del tramvia per la Diagonal. Una reordenació de les actuals línies que transcorren per aquest eix, servides per una combinació d’autobusos ràpids amb algunes línies convencionals, permetria una solució diligent i eficaç per al transport públic i l’enllaç entre aquests dos punts. Amb només 4 parades, es garantiria que cadascuna d’elles no estigués a més de 500 metres de l’altra, i per tant, tot vianant tindria accés al bus en una distància inferior a aquests 500 metres en qualsevol dels punts intermedis.
Un servei d’aquesta mena, en lloc del tramvia, facilitaria, a més, una qüestió decisiva per a la lluita contra la contaminació, com seria la mera transformació de tots els autobusos municipals en elèctrics. Perquè, i aquí es manifesten una vegada més les incoherències d’Ada Colau, el nou bus ràpid que es vol implantar no serà elèctric. D’una banda es diu que es vol el tramvia per lluitar contra la contaminació, però d’una altra es posa en marxa una nova línia de busos i es fan servir vehicles contaminants. És el garbuix que caracteritza aquest Ajuntament.
La contaminació de Barcelona no es resol amb el tramvia, com no es resol amb l’urbanisme tàctic, ni ho faran les superilles, al contrari, ho agreujaran perquè augmentarà la congestió de la circulació, i també perquè la contaminació de Barcelona té en gran part una causa metropolitana, donat que la pol·lució en la seva àrea quadruplica la de Barcelona ciutat. Dels 13 milions de tones de CO2 que s’emeten a l’AMB només 3,4 corresponen a Barcelona, una proporció molt inferior al seu pes demogràfic i econòmic, i una manifestació més que el problema està en primer terme en el sistema de transports i l’activitat econòmica metropolitana, i en segon dins de la ciutat en aquells agents que estan més hores circulant: el transport públic, els taxis i els serveis de distribució de mercaderies de proximitat.
Els diagnòstics són clars i les respostes també ho són. Només l’obcecació d’un govern municipal, llastrat pel sectarisme ideològic, ho fa impossible.
L’objectiu és cobrir aquest recorregut en 20 minuts a base de només 4 grans parades en punts estratègics al llarg del recorregut Share on X
Loading ...
