És espectacular l’enrenou que ha provocat l’entrevista a Telecinco de Rocío Carrasco i la seva extraordinària repercussió política. Contrasta amb l’escassa atenció dels mitjans de comunicació de Catalunya a un altre afer del 23 de març, per tant coincidint amb aquesta escandalera, que ha estat la condemna per segona vegada de l’exmarit de Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat valenciana i consellera d’Igualtat, per un delicte continuat d’abusos sexuals a una menor d’edat. És un fet realment escandalós per les circumstàncies que han envoltat al cas.
Tot arrenca amb la denúncia d’abusos per part d’una menor tutelada en l’àmbit de la Generalitat el febrer del 2017, assenyalant que havia estat sotmesa a abusos sexuals per part de l’exmarit d’Oltra, que treballava com a educador en l’esmentat centre de menors del Nen Jesús de València. L’acusat tenia com a pràctica acudir a l’habitació individual de la noia, que aleshores tenia 15 anys i que això succeïa quan havia comès alguna falta o havia tornat tard al centre.
La denúncia formulada per la menor en el seu moment no va ser atesa, i aquesta no va prosperar fins dos mesos més tard, quan la noia va explicar els fets a dos agents de la Policia Nacional que havien acudit al centre per altres motius.
El 2019 Luís R., l’exmarit, va ser condemnat a 5 anys de presó, però la defensa va recórrer perquè s’havien obviat informes exculpatoris durant el procés. Aquests informes havien estat encarregats per la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, és a dir, la que té com a consellera a Oltra, i va encarregar un informe psicològic sobre la denunciant que concloïa que, segons els psicòlegs la denúncia de la presumpta agredida era poc creïble.
La conselleria d’Oltra va donar «consignes» per tractar com «mentidera» la menor de la qual va abusar el seu marit
A la vista del recurs, el Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar la sentència i va ordenar la repetició parcial del judici amb la mateixa composició del tribunal. Aquestes repeticions que es poden produir, poden ser totals o parcials i poden seguir amb el mateix o amb un nou tribunal en funció del que consideri la instància superior pel que fa a la imparcialitat dels jutges.
El nou judici s’ha celebrat entre febrer i març, han participat nous testimonis i l’Audiència ha tornat a condemnar a la mateixa pena de presó amb l’agreujant de superioritat. Un aspecte cridaner del que diuen els jutges en el seu text, és assenyalar l’hostilitat amb que va ser tractada la menor víctima dels abusos per part de les instàncies oficials de la Generalitat, i apunta un biaix en totes les actuacions de la conselleria d’Oltra contra l’adolescent, assenyalant-la com a problemàtica, mentidera i violenta, arribant a afirmar que “només les persones alienes a l’àmbit de la conselleria doten de credibilitat el relat de la menor”.
Estem davant un cas que té punts de contacte amb Rocío Carrasco en el sentit que l’agredida és una dona, però a partir d’aquí les diferències són abismals. La primera i més important és l’escassa repercussió mediàtica malgrat que es tracta d’una noia i que hi ha una vinculació política claríssima amb el govern de la Generalitat valenciana, i que en el cas de Carrasco la justícia no va donar raó a la presumpta víctima, i a la segona sí. També pel fet que és una menor d’edat, cosa que agreuja la qüestió.
La pregunta necessària és: per què en un cas es produeix una reacció política en la que arriba a intervenir la ministra d’Igualtat, Irene Montero, la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, i un llarg etcètera de dones polítiques, mentre en aquesta altra circumstància plana el més gran dels silencis? I un pas més: si Mónica Oltra, en lloc de ser de Compromís i aliada dels socialistes hagués estat del PP o Vox, aquesta manca d’interès dels mitjans de comunicació de Catalunya, s’hauria produït en la mateixa mesura? Vivim a Catalunya dins d’una bombolla informativa?
La conselleria d'Oltra va donar «consignes» per tractar com «mentidera» la menor de la qual va abusar el seu marit Share on X
Loading ...
