El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá ha confirmat que la nova normativa que s’està preparant dificultarà aquells que decideixin acollir-se a la jubilació anticipada. Així ho va afirmar en l’última Comissió del Senat. Escrivá pretén endurir-ho mitjançant l’aplicació dels coeficients reductors directament sobre la quantia de la pensió i no sobre les bases reguladores, com succeïx ara.
Segons apunten des de la Seguretat Social, el principi argumental és clar: les penalitzacions en les pagues de jubilació s’apliquen sobre la base reguladora de l’eventual beneficiari de la pensió. Si el sou és alt, el percentatge de reducció que s’aplica a la seva base pot implicar que fins i tot una vegada descomptat aquest percentatge la base segueixi per damunt i li correspongui la pensió màxima. En un càlcul mitjà, s’estima que la penalització en la pensió és del 2% en les rendes altes que avancen dos anys el seu retir -serien rendes a partir dels 48.000 euros anuals-.
El règim transitori que està perfilant el Ministeri té previst garantir l’aplicació de la legislació vigent en l’actualitat als treballadors que surtin prejubilats de les seves empreses en els processos ja en curs i, per tant, la no aplicació als mateixos del nou règim de penalitzacions a la jubilació anticipada que sortirà de la negociació que Seguretat Social manté amb els agents socials. Consultat sobre el particular, el Ministeri ha preferit no pronunciar-se amb l’argument que no comenten qüestions que estan en negociació, si bé sí que recorden que el ministre ja ha dit en diverses ocasions que l’aplicació de la reforma de pensions es realitzaria d’una forma gradual.
La preocupació ha augmentat a mesura que grans empreses com Santander, Airbus, Indra o BBVA anunciaven plans de jubilació anticipada per a adaptar la seva plantilla a les necessitats del mercat ‘postcovid’. Van sorgir llavors els dubtes sobre si a aquestes prejubilacions els seria aplicable la legislació vigent en l’actualitat o la que sortirà del procés de negociació que Seguretat Social té obert amb els sindicats.
L’assumpte afecta sobretot als treballadors, que podrien veure com la seva pensió de jubilació queda retallada si se’ls apliquessin els coeficients reductors de la manera en què pretén regular-los la Seguretat Social en el moment de jubilar-se. La preocupació empresarial venia d’altra banda, pel del cost financer dels plans.
I en ordre cronològic, l’Executiu espera posar en marxa en la primera meitat del pròxim any el sistema de cotització per ingressos reals per a autònoms, en la reforma del RETA que ja està negociant el Ministeri amb les associacions representants dels treballadors per compte propi i que assegura “està molt avançada”. El que elevarà els ingressos de la Seguretat Social per aquesta via en uns 2.000 milions d’euros.
El mateix període, començaments de 2022, quan es preveu tenir en funcionament el fons públic de pensions que promocionarà el Govern i gestionarà el sector privat per a promoure els plans de pensions d’empresa entre la classe treballadora del nostre país, amb especial atenció a funcionaris, pimes i autònoms.
Ja en una última fase de la reforma de pensions, el Govern abordarà en la segona meitat de 2022 l’increment de les bases màximes de cotització. Una mesura que el mateix Govern assumeix haurà d’anar acompanyada d’un increment de la pensió màxima de jubilació del sistema, ara en 2.707 euros al mes, ja que el ministre Escrivá ha assegurat en diverses ocasions que les mesures a adoptar en aquest àmbit protegiria el principi de contributivitat de la Seguretat Social.
L'assumpte afecta sobretot als treballadors, que podrien veure com la seva pensió de jubilació queda retallada si se'ls apliquessin els coeficients reductors de la manera en què pretén regular-los la Seguretat Social Share on X
Loading ...
