Seria important explicar a l’escola, la necessitat de conscienciar-nos de la doble responsabilitat que tots tenim de cuidar el nostre entorn i moderar el nostre consum.
Cuidar l’entorn és fonamentalment no embrutar, i si pot ser deixar les coses més netes i endreçades de com les hem trobat.
D’altra banda, moderar el consum es refereix a prescindir de tot allò que és superflu, i consumir allò que és estrictament necessari. Cosa que no sempre és fàcil perquè la TV ens bombardeja amb anuncis que conviden a comprar de forma desenfrenada.
Cal educar a la gent perquè sigui conscient que consum i felicitat no tenen res a veure. Tenir més coses no ens fa més feliços. Al contrari, ens fa més depenent, i en el pitjor dels casos, ens porta a exhibir-les davant dels que no les tenen.
Cal reflexionar abans de comprar. Primer veure si necessitem realment allò que comprem. Després, qüestionar tots els productes que tenen obsolescència programada. Quan l’article s’espatlla, i vas a la botiga perquè l’arreglin, i et diuen “costarà més l’arreglo que comprar-ne un de nou”, no s’ha d’admetre. Cal rebutjar aquesta mala pràctica, i denunciar les marques que deliberadament donen una vida curta als seus productes. Els aparells s’han de poder arreglar i tornar a donar-los un ús, i així disminuir el volum de les nostres deixalles. La cultura de “l’utilitzar i llençar” hem de liquidar-la.
Sovint veiem que quan es renova el mobiliari, els mobles vells, són llençats de mala manera al carrer, quan es podien haver desmuntat correctament i portats a centres socials de recuperació de mobles, perquè els puguin aprofitar persones que els necessiten. D’aquesta manera fem dues accions bones. Una, no generem rebuig, i dos, cobrim una necessitat.
En alguns llocs, s’han engegat iniciatives de llocs d’intercanvi. Alemanya, un país ric, fa molts anys que practica aquest intercanvi, conscient que beneficia a les dues parts. És una actitud econòmica perquè no hi ha despesa. És una actitud ecològica perquè disminueix la producció de residus. És solidària perquè les dues parts se’n beneficien. I és sostenible perquè els avantatges són superiors als inconvenients.
Per sortir de la dependència del consum, cal reflexió. Una reflexió que ens obri la porta a un canvi. Un canvi que substitueixi el desig de tenir, pel goig de compartir.
En alguns llocs, s'han engegat iniciatives de llocs d'intercanvi. Alemanya, un país ric, fa molts anys que practica aquest intercanvi, conscient que beneficia a les dues parts Share on X
Loading ...
