El patrimoni electoral de la desapareguda UDC lliurada a les seves pròpies forces va demostrar que no era massa important: 100.000 vots, encara no, a les eleccions al Parlament de Catalunya en la llista encapçalada precisament per Ramon Espadaler, i que va fer inviable que sortís com a diputat. El seu arrossegament electoral va ser minso. Possiblement si hagués estat Duran i Lleida el que encapçalava l’opció d’UDC, podria haver estat diferent. Però és una especulació de la qual ja mai obtindrem una resposta certa.
Ara, amb l’aturada electoral, es veu amb claredat la dispersió del vot d’Unió. Per una banda, Units amb Ramon Espadaler continua com a partit subaltern del PSC i soldat a la seva llista, a més per partida doble perquè també ho fa a Barcelona participant en el govern amb els Comuns i Collboni.
D’altra banda JxCat té l’aportació d’Antoni Castellà, segurament el més excèntric dels antics dirigents de l’antiga UDC. El PDeCAT per la seva part ha incorporat a la seva llista una persona de pes en l’històric partit demòcrata cristià, Joanna Ortega, que va ser durant molts anys membre del comitè del govern i consellera a la Generalitat per aquest partit.
Aquestes són les tres aportacions més visibles, encara que també cal afegir, si bé amb menor significació a Unió, Eva Parera que ha acabat recalant a la llista del PP després de ser la número dos de Valls a Barcelona. Però per si no n’hi hagués prou, hi ha grups que han aglutinat persones de perfil demòcrata cristià procedents d’Unió, com el col·lectiu Carlemany que encapçala Jordi Miró i que ha participat en l’intent no regit, junt amb la Lliga i Lliures, de construir una alternativa catalanista.
Amb aquesta dispersió sembla difícil que l’aportació d’Units al PSC pugui tenir massa significació al mes de maig, més quan les polèmiques entre sectors cristians (i també no cristians) amb els socialistes s’intensificaran i generalitzaran a causa de les lleis que el govern ha estat tirant endavant. La llei Celaá que pot deixar tocada de mort l’escola concerta, n’és un primer exemple. Però no pas únic. La legalització de l’eutanàsia, en fase final de tramitació, desencadenarà un altre front en aquest terreny i les noves lleis que té en cartera el govern amb la seva particular interpretació de la memòria històrica, l’ampliació de l’avortament, i la llei sobre identitats de gènere, componen un panorama que fa que els cristians seguidors d’Unió en el seu moment tinguin molt difícil donar suport amb el seu vot la candidatura socialista.
Loading ...
