L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya atorga una pèssima valoració a la política i als polítics. Segurament és la conseqüència de la percepció tan negativa que els catalans tenen de la situació econòmica i política. Per al 76,6% l’estat de l’economia és dolent o molt dolent, i les perspectives que manifesten no són gaire optimistes perquè només el 38% considera que la situació millorarà. Alhora, un 29% afirma que la seva situació econòmica personal ha empitjorat.
Però és que la valoració de la situació política és encara pitjor perquè un 81,5% considera que és dolenta o molt dolenta i només un 29% pensa que millorarà en el futur. Des d’aquest punt de vista, la perspectiva sobre els resultats de les eleccions no són gens afalagadors i és una dada indirecta més que fa preveure una abstenció molt important.
La confiança en els polítics catalans és molt baixa, només assoleix una puntuació de 3,86 sobre 10, i només un 48% dels enquestats l’aprova. Aquesta xifra contrasta amb la dels partits independentistes perquè tant ERC (78%), com JxCat (73%) i PDeCAT (67%) els aprova. Hi ha aquí una seriosa diferència entre el votant independentista i el conjunt de la ciutadania en la seva valoració política, perquè aquesta última és molt més crítica.
La valoració del govern de la Generalitat és també baixa i continua instal·lada en el suspens. Ara assoleix una nota de 4 sobre 10. Però una vegada més els independentistes aproven la seva gestió amb xifres molt altes: 80% JxCat, 71% ERC, 78% PDeCAT i fins i tot la teòricament revolucionaria CUP aprova el govern en una proporció d’un 67%. Aquesta dificultat per reconèixer la difícil situació de Catalunya per part dels partits del govern porta en si mateixa el germen de la incapacitat de rectificar a fons els errors. I com en les pròximes eleccions es confirmarà una vegada més la seva victòria, és difícil percebre que hi pugui haver una dinàmica de regeneració en les polítiques de la Generalitat.
Pot cridar l’atenció que dels cinc temes consultats (la relació entre Catalunya i Espanya, la crisi econòmica, la corrupció política, el canvi climàtic i l’actuació sobre la pandèmia), aquesta última sigui de les cinc la que registri un interès relatiu més baix. Fins i tot el canvi climàtic presenta una clara preferència per part dels votants.
L’enquesta detecta un 36% d’indecisos, mentre que en l’enquesta precedent els que no tenien decidit el vot eren el 23%. No deixa de ser una paradoxa que com més s’acosten les eleccions més indecisos hi ha. Actualment si a aquest grup se li afegeix els que no contesten i als que diuen clarament que no votaran, que són molt pocs (només el 5%), la xifra de persones que no sabien si votaran o no ho faran, assoleix el 50%.
En aquest cas la mostra 2.000 enquestes, només té significació per a la província de Barcelona perquè per a les altres tres províncies, les mostres són massa petites i, per tant, el marge d’error molt gran.
