Hi ha silencis anecdòtics i silencis políticament reveladors. El del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) pertany clarament a la segona categoria.
El més sorprenent és que el cas hagi passat pràcticament desapercebut. Som a 8 de maig i encara no s’ha publicat el primer Baròmetre d’Opinió Política del 2026. Des del 2012, el CEO ha mantingut una cadència estable de tres grans baròmetres anuals, una regularitat que ha permès seguir amb precisió l’evolució del clima polític català amb una periodicitat gairebé quadrimestral.
Habitualment, el primer baròmetre apareix al març o, com a molt tard, durant la primera quinzena d’abril. No és una qüestió menor. Quan un estudi quadrimestral supera àmpliament el quart mes de l’any, la seva pròpia lògica temporal queda desvirtuada.
I això és exactament el que està passant.
L’últim gran baròmetre disponible continua sent el del novembre del 2025. Des d’aleshores, silenci. Aquest any, el CEO només ha publicat una petita enquesta sobre els quaranta anys de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea, basada en unes mil entrevistes, amb un qüestionari reduït i sense estimació electoral. Una activitat escassa per a un organisme que disposa d’un pressupost superior als dos milions d’euros anuals.
La qüestió no és només l’absència d’una enquesta. El problema és que s’ha interromput una continuïtat institucional de catorze anys sense que s’hagin ofert explicacions públiques clares i immediates.
És cert que existeix un precedent parcial. El 2018, el primer baròmetre es va publicar l’11 de maig. Però aleshores hi havia una explicació evident: el CEO havia presentat, el 23 de febrer, una gran “Enquesta sobre context polític a Catalunya”, amb una mostra àmplia i també amb projecció electoral. És a dir, la funció demoscòpica essencial s’havia mantingut. Ara no ha passat res semblant.
Segons fonts del mateix CEO citades per alguns mitjans, el retard respondria a un problema burocràtic relacionat amb la renovació de l’acord marc amb les empreses encarregades del treball de camp. És una explicació plausible, però insuficient. Perquè un organisme públic d’aquesta importància no pot desaparèixer durant mesos del mapa demoscòpic català sense oferir una explicació institucional formal, transparent i detallada.
I encara menys en un moment políticament delicat.
Les enquestes públiques no són simples instruments estadístics. Formen part de la transparència democràtica. Serveixen per detectar moviments socials, canvis electorals, transformacions ideològiques i nivells de confiança institucional. El CEO no és una empresa privada: és l’organisme oficial de la Generalitat encarregat de prendre el pols de l’opinió pública catalana.
Per això el seu silenci resulta inquietant.
També sorprèn la indiferència general. L’oposició parlamentària hauria d’haver preguntat immediatament què està passant. Però sembla que ningú no se n’hagi adonat. O pitjor encara: que ningú no consideri rellevant que Catalunya acumuli més de mig any sense el seu principal termòmetre d’opinió política.
La situació esdevé encara més singular si es compara amb altres organismes equivalents. El CIS espanyol continua publicant regularment els seus baròmetres, amb una puntualitat gairebé litúrgica. A Catalunya, en canvi, el CEO calla.
I quan les institucions callen massa temps sobre allò que haurien d’explicar de manera regular, el buit s’omple inevitablement de sospites, especulacions i desconfiança.
No cal recórrer a teories conspiratives. Però tampoc no és raonable actuar com si no passés res. Precisament perquè el CEO és una institució important, la seva credibilitat exigeix rigor, regularitat i transparència.
La paradoxa és evident. Catalunya viu una etapa de gran volatilitat política: retrocés de Junts, incertesa a ERC, possible desgast del PSC, creixement d’Aliança Catalana, fragmentació ideològica i erosió de la confiança en moltes institucions. I és justament ara quan desapareix, encara que sigui temporalment, el principal instrument públic de mesura electoral.
Potser tot té una explicació purament administrativa. Potser al juny arribarà finalment el primer baròmetre del 2026 i la normalitat quedarà restablerta. Però fins i tot en aquest cas, l’episodi continua sent significatiu. Perquè revela una manera de funcionar cada vegada més habitual en les nostres institucions: manca d’explicacions preventives, normalització de l’opacitat i passivitat política davant anomalies que, en qualsevol democràcia madura, haurien provocat un debat públic immediat. I, en el millor dels casos, també posa de manifest mancances de rigor i d’eficiència administrativa.
El problema de fons no és només el retard d’una enquesta. És la naturalitat amb què un organisme públic pot deixar de complir la seva funció habitual sense que pràcticament ningú no consideri necessari exigir-ne explicacions.
I això, probablement, és més preocupant que qualsevol estimació electoral que el CEO acabi publicant.
El CEO fa més de mig any que no publica el seu baròmetre polític habitual. I gairebé ningú no pregunta per què. #CEO #Catalunya Share on X
