Què ens passa als catalans? Hem passat de tenir un president elegit a dit a un altre vicari i a un tercer en funcions, tan funcional que ni tan sols li permeten tenir despatx al Palau de la Generalitat, que és territori de JxCat. Per no tenir, no tenim ni tan sols president del Barça.
Els nostres indicadors econòmics són fins i tot pitjors que els d’Espanya, que ja és dir. El repunt que es va produir a l’estiu d’un -15,7% en termes intertrimestrals va ser inferior a la mitjana espanyola. És clar que és millor expressar-ho en termes anuals perquè l’intertrimestral dóna una idea enganyosa. En realitat, mirant en relació amb l’any anterior el tercer trimestre va significar una pèrdua del PIB de -9,1, el segon trimestre del -21,2 i el primer del –5,4. Sempre amb dades de l’IDESCAT. Cal recordar que en aquests mateixos termes interanuals la caiguda espanyola va ser de –8,7 i la de la UE d’un -3,9. La pregunta és per què caiem més que Espanya, i ho fem de manera tan estrepitosa si la comparació és amb Europa? L’explicació del turisme és evident, però no és suficient perquè en el conjunt espanyol és una activitat encara més principal. Segurament hauríem de buscar la resposta del diferencial d’1 punt o mig negatiu en la gestió que la Generalitat fa de la crisi, i les seves mesures que d’una banda són molt dures, d’una altra s’apliquen amb compensacions de misèria, i per tant el dany econòmic és gran, i a la vegada tenen un efecte molt lent en el control de la pandèmia. Hi ha un important error de gestió que pagarem.
A més plou sobre mullat, perquè aquesta crisi pandèmica incideix sobre una lenta decadència de determinats aspectes econòmics, que el turisme ha dissimulat. És el cas de la indústria que ja va començar a caure a finals del 2018 i que quan ha arribat la nova crisi no havia recuperat el pols.
I tot això es produeix a la comunitat autònoma que té més capacitat de gestió amb diferència. Segons el ministeri de Política Territorial, Catalunya és el territori que té més competències traspassades, 189, seguida a distància d’Andalusia i Galícia, amb 154. Madrid en té pràcticament la meitat, 95, el País Basc 113 i Navarra, comunitat foral com el País Basc, només 60. La pregunta del milió és: en què es nota aquesta amplitud de gestió de que disposa el govern de la Generalitat i qui són els responsables?
Estaria bé disposar del llistat concret de les 189 competències i posar nom i cognom, conseller, secretari general, director general, al davant de cadascuna d’elles. Així podríem veure la fotografia de les persones que estan conduint tan desastrosament aquest país. Tant que aquestes alçades del curs, per exemple, encara s’estan esperant a les escoles els ordinadors promesos a l’estiu pel Departament d’Educació. Sense ells la desigualtat entre els alumnes, amb més i menys mitjans, és palesa. Sort que és ERC qui dirigeix ensenyament.
Loading ...
