El passat divendres, el president turc Recep Tayyip Erdogan tornà a declarar públicament que el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, s’havia de fer examinar la seva salut mental.
Macron reaccionà de forma decidida i feu retornar l’ambaixador francès a Turquia cap a Paris. És la primera vegada en la història de les relacions entre els dos països que un ambaixador rep l’ordre de retornar al seu país.
L’origen d’aquesta nova escalada es troba en la reacció francesa a l’atroç assassinat d’un professor prop de Paris, Samuel Paty, per ensenyar caricatures de Mahoma durant un curs sobre la llibertat d’expressió.
Durant el homenatge al professor, Macron declarà que França seguiria defensant la publicació de caricatures del profeta fundador del islam.
Protestes de nombroses entitats i països islàmics
Aquestes declaracions sentaren molt malament no solament a Erdogan, sinó a nombrosos països musulmans.
Des de llavors, capitanejats per Erdogan, països aliats de Turquia com Qatar o Kuwait han anunciat un boicot de productes francesos.
En molts altres llocs, com Jordània, Iran, Iraq, Pakistan o Bangladesh, s’han organitzat manifestacions antifranceses. D’altres països, com el Marroc o Algèria, han protestat oficialment per les declaracions del president francès.
L’Organització de la Cooperació Islàmica s’ha també bolcat en denunciar França, de la mateixa manera que ho ha fet la universitat d’Al-Azhar a Egipte, la màxima institució acadèmica del islam sunnita.
Com Turquia instiga l’odi musulmà contra Occident
En qualsevol cas, ha estat el govern d’Erdogan qui més provocacions ha llançat. De fet, ja fa anys que Turquia sembra l’odi contra Occident des de la religió islàmica.
Els membres del seu govern no cessen d’acusar Europa de voler “intimidar els musulmans”, arribant fa uns dies a comparar la seva situació amb la dels jueus durant la primera meitat del segle XX.
Turquia publica també estudis sobre la suposada “islamofòbia” occidental. Entitats governamentals turques han inclús rebut fons europeus per publicar un informe sobre la “islamofòbia” a Europa.
Entitats governamentals turques han inclús rebut fons europeus per publicar un informe sobre la islamofòbia a Europa Share on X
Mentrestant, a casa seva, Erdogan ordena la reconversió d’esglésies ortodoxes en mesquites i supervisa la persecució religiosa dels pocs cristians que encara viuen a Turquia.
Plenament alineada amb el moviment islamista dels Germans Musulmans, Turquia vol erigir-se com defensora i promotora del islam polític arreu del món.
Malauradament, nombrosos països i organitzacions islàmiques li segueixen, o juguen, el mateix joc.
La qüestió del encaix del islam al món occidental
L’assassinat del professor francès ha posat en evidència una amenaça preocupant per a la llibertat d’expressió. Un valor que tot i figurar entre els més fonamentals de la Unió Europea, ha valgut al president francès ben poques defenses decidides de part dels seus veïns.
Mentre a Europa els musulmans gaudeixen dels mateixos drets que els fidels de la religió troncal dels països que els acullen, el cristianisme, els seguidors de Crist que viuen en països musulmans pateixen en el millor dels casos la marginalització i en el pitjor la persecució activa, com al Pakistan.
La doble mesura que utilitzen nombroses autoritats polítiques, religioses i socials del món islàmic per defensar la seva religió hauria de fer pensar els dirigents europeus. Així com la intimidació que una part dels musulmans exerceixen a Europa per evitar qualsevol crítica a la seva religió, i que costà la vida al professor francès Samuel Paty.
La doble mesura que utilitzen nombroses autoritats polítiques, religioses i socials del món islàmic per defensar la religió hauria de fer pensar els dirigents europeus Share on X
Loading ...
