Catalunya encara no ha restablert la normalitat en temes de despesa, mesurada a través dels registres que proporcionen l’ús de les targetes de crèdit. El problema s’ha vist accentuat pel cop a la restauració, bars i restaurants, i la cadena que arrosseguen. Per exemple, un sector industrial com el de la producció de cervesa, que té en general mercats molt regionalitzats ha sofert un cop molt dur per l’activitat localitzada a Catalunya, com és el cas de la Damm. Transports, serveis de taxi, productors alimentaris, tots aquests grups d’activitat s’afegeixen al del sector de la restauració amb un agreujant: mai es pensa en ells per adoptar mesures pal·liatives. L’Administració, la Generalitat en aquest cas, actua ignorant les estretes interrelacions que hi ha en l’àmbit econòmic.
El lloc on l’afectació és més important és a la ciutat de Barcelona, que continua sent el forat negre perquè registra un nivell de transaccions comercials del 75%, clarament inferior al del conjunt de Catalunya. Però és que a més aquesta xifra mitjana és enganyosa perquè encobreix grans diferències. De fet el 75% és degut sobretot al fet que l’alimentació se situa molt per sobre de la despesa de l’any passat. En altres termes, aquesta crisi està afavorint la botiga de proximitat en primer terme i també les grans superfícies, que estan en el 131% com a conjunt. Però la restauració està només en el 34%, xifra lògica donat el tancament i la seva limitació a la venda de menjar per endur, els hotels se situen en el 9%, les botigues de roba en el 66%, i el transport en el 75%. Aquestes xifres ja mostren per on hi ha els danys més importants. El pes de l’alimentació a Catalunya i a Barcelona se situa molt per sobre de la mitjana espanyola, que està al 115% de la de l’any passat. Com sempre a escala catalana un indicador de la normalitat és la despesa en benzina i transports, que ara està en el 70%.
Naturalment, l’indicador a través de l’ús de les targetes de crèdit ens dóna una visió aproximada que té la virtut de situar l’escenari quasi en el moment present, per exemple les dades que hem donat corresponen a l’escenari del dia 20 d’aquest mes, però tenen l’inconvenient que no recullen ni de lluny el conjunt de les transaccions econòmiques, només aquelles que afecten l’activitat comercial més petita i no les grans transaccions. Cal afegir però que la situació de Madrid era pitjor que la de Barcelona, si bé més equilibrada en el sentit que el seu nivell de despesa amb relació a l’any passat és del 67%, però les activitats comercials més perjudicades presenten nivells de despesa més alts que els de Barcelona. Sobretot en restauració, que se situa en el 54%. El confinament perimetral de Madrid es fa notar en dos altres sectors, el de les benzineres, 34%, i el dels hotels 10%, pràcticament al mateix nivell que Barcelona ciutat.
Pel que fa al conjunt de la Comunitat de Madrid, el nivell de transaccions és més elevat i arriba al 77%. Així i tot està clarament per sota del de la província de Barcelona i del de Catalunya, que van acostant la seva despesa als nivells que tenien un any enrere.