La vicepresidenta Nadia Calviño no ha estat la triada en l’última ronda per a aconseguir la presidència de l’Eurogrup. El seu contrincant, el ministre irlandès de finances Paschal Donohoe, ha estat el vencedor. La vicepresidenta Nadia Calviño no va poder fer valer la seva condició de gran favorita a Brussel·les per a enfilar-se a la presidència de l’Eurogrup. Tenia tots els vents de cua per a ajudar-la a pujar a aquest lloc: el millor currículum en assumptes comunitaris, el favor de les institucions europees, el suport d’Angela Merkel i Emmanuel Macron i la garantia que amb el seu nomenament es mantenien els complexos equilibris geogràfics i de partits.
Calviño ha felicitat el seu rival en un missatge a la xarxa social Twitter i ha mostrat la seva confiança a “continuar treballant junts per a assegurar una recuperació sòlida que no deixi ningú enrere”. A més, la vicepresidenta econòmica espanyola ha agraït el suport rebut durant aquestes setmanes “de les forces polítiques i els agents socials. De tants amics i també de ciutadans anònims”, igual que del president del govern Pedro Sánchez “per la seva plena implicació i suport”.
El primer a anunciar-ho en el seu compte de Twitter va ser el president sortint, el portuguès Mario Centeno. La votació va quedar 11 per a Donohoe i 8 per a Calviño, del que es dedueix que no solament els dos candidats rivals van conjuminar els seus vots, sinó que l’espanyola va perdre un dels seus suports en l’últim moment. Per a Espanya, la derrota de Calviño suposa una nova decepció després que Luis de Guindos, ministre d’economia en els governs de Mariano Rajoy, intentés també el nomenament el 2015 i el 2017. Donohoe, que s’estrenarà al capdavant de l’Eurogrup a la reunió que està prevista per al pròxim 11 de setembre, serà la quarta persona que dirigeixi la reunió de ministres d’Economia i Finances de l’eurozona després del luxemburguès Jean-Claude Juncker, l’holandès Jeroen Dijsselbloem i el portuguès Centeno. El seu mandat es prolongarà durant els pròxims dos anys i mig.
L’irlandès va ser abrigallat pels països del Partit Popular Europeu (PPE), especialment Àustria i diversos estats de l’Est, coneguts per la seva fèrria defensa de la disciplina fiscal. A pesar que el vot és secret —no es dóna a conèixer ni el resultat— fonts diplomàtiques sostenen que també es va emportar a capitals que recolzaven al luxemburguès Pierre Gramegna, que comptava amb Bèlgica o els Països Baixos. Tots dos candidats, de fet, van competir per un espai similar. Es van erigir com l’únic líder capaç de reunir les diferències entre Nord i Sud que romanen en el si de l’Eurogrup des de l’època dels rescats i les receptes d’austeritat. Irlanda s’ha alineat en diverses ocasions amb els falcons, però també ha passat per un rescat i va signar la carta de nou països —entre ells Espanya— que el mes de març passat demanava l’emissió d’eurobons per crear un fons de recuperació. Gramegna, per part seva, procedia d’un país triple A, però que ha demanat també eurobons i un pressupost ambiciós que posi èmfasi en la cohesió.
La votació va quedar 11 per a Donohoe i 8 per a Calviño, del que es dedueix que no solament els dos candidats rivals van conjuminar els seus vots, sinó que l'espanyola va perdre un dels seus suports en l'últim moment. Share on X
Loading ...
