Els països més desenvolupats són també els que tenen, en general, els índexs de fecunditat més elevats del món. I, des del començament de l’epidèmia de la Covid-19, són també els més afectats per la crisi sanitària.
A països com el Japó o Espanya, els naixements es trobaven ja en mínims històrics avant la pandèmia. Des de llavors, però, s’ha afegit un nou factor de preocupació pels experts demogràfics : la malaltia està dissuadint a parelles que volien tenir fills.
El impacte de la crisi sanitària sobre la fecunditat no es pot encara quantificar. Però alguns indicadors ja recullen el impacte negatiu de la Covid-19. Al Japó, per exemple, les clíniques especialitzades en fecundació in vitro han observat una davallada brutal de la demanda a partir del mes d’abril.
Molts comentaristes havien pronosticat -mig en broma- un increment de la natalitat pel fet que les parelles passin més temps juntes a casa. Aquest «baby boom», però, sembla que no s’arribarà mai a produir. Més aviat al contrari.
Diversos estudis apunten que les parelles no han augmentat el ritme de les seves relacions sexuals arran del confinament. La preocupació creixent per un futur cada cop més incert les impulsa de fet a reduir aquestes relacions.
A un país com Espanya, on un 10% dels nadons provenen ja de clíniques de reproducció assistida, el coronavirus podria tenir un efecte encara més devastador. Luis Martínez, president de la Societat Espanyola de Fertilitat, afirma que la pràctica totalitat dels tractaments de reproducció assistida s’han congelat. Segons estima, això equival a 1.000 nadons menys cada mes tan sols per la cadena de centres líders al país.
Una altra mala notícia per la ja crítica situació de baixa natalitat al món desenvolupat és l’augment dels divorcis. Tant a Espanya com als Estats Units s’ha detectat un increment de les consultes de divorci. Un fenomen que, segons recull la cadena Fox, ja s’havia trobat a Wuhan durant el confinament.
Tot això sense comptar amb la crisi econòmica, que es dibuixa cada cop més com l’horitzó després del desconfinament. En efecte, la correlació entre situació econòmica i fertilitat s’ha confirmat al Japó, tant en períodes de crisi (davalla de la natalitat) com d’expansió (repunt dels naixements).
Per a Teresa Martín, demògrafa del CSIC, el veritable drama per la natalitat serà de fet la crisi econòmica. Segons indica, la recuperació econòmica dels darrers anys, feta sobretot gràcies a contractes de treball temporals, no aporta l’estabilitat d’ingressos que moltes parelles consideren necessària abans de ser pares. Una nova crisi podria tenir un efecte encara més devastador.
el veritable drama per a la natalitat a Espanya serà la crisi econòmica que seguirà al desconfinament Share on X
Espanya presenta ja el segon índex de fecunditat més baix d’Europa, 1,3 fills per dona. I ni tan sols el Japó, el campió històric de la baixa natalitat, la supera (1,4). En el cas espanyol la davallada és encara més espectacular si es té en compte que al 1975, era el segon país on naixien més infants per dona de tot Europa (2,8). El fet que les dones espanyoles se situen entre les que tenen el seu primer fill més tard no ajuda
Diverses entitats, com l’agència de qualificació Moody’s, han advertit que Espanya i altres països desenvolupats s’enfronten a una crisi estructural de proporcions inaudites a partir del 2030 arran de la baixa natalitat.
Actualment, cap país de la Unió Europea arriba al nivell que assegura el reemplaçament generacional, i que els experts demogràfics situen en 2,1.
La solució, cada cop més popular, de la immigració no qualificada extra-europea ha demostrat no tan sols no poder omplir el buit deixat per la baixa natalitat, sinó introduir problemes econòmics i socials suplementaris. Davant aquest repte dramàtic, exacerbat pel coronavirus, què farà Europa?
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
