Des de l’any 2015, amb 3.399 societats d’inversió de capital actives, ha disminuït el seu nombre fins a arribar a les 2.631. Aquesta caiguda del 20% coincideix amb les xifres de patrimoni: des dels 33.341 milions del 2015 fins als 28.192 milions del 2018, encara que en 2019 es va trencar la tendència i es va produir un augment del 8%, fins als 29.467 milions.
Amb aquest panorama, els grans patrimonis estan posant terra pel mig. La presidenta de Bankinter, María Dolores Dancausa, va admetre dijous passat que el banc ofereix “des de fa anys” als seus clients de banca privada alternatives d’inversió, entre elles constituir una sicav a Luxemburg, on té llicència des de 2013.
La gran batalla entorn d’aquestes societats està en l’àmbit fiscal, ja que els seus beneficis es graven a l’1% i els seus partícips només han de tributar quan embenin la seva participació. En cas que hi hagi plusvàlues es computen com a guany patrimonial.
El president de la CNMV, Sebastián Albella, va alertar sobre el risc de deslocalització d’aquestes societats i va demanar al Govern un debat “sa i clar” sobre la seva regulació perquè cessi la incertesa. A més, va considerar que si es produeix un canvi de fiscalitat, hi ha un risc elevat que aquests instruments surtin del país, tesi en la qual coincideix el president de la patronal de fons d’inversió, Inverco, Angel Martínez-Aldama, que assenyala que s’hi aniran a altres països de la UE, sobretot a Irlanda i Luxemburg, on el tipus de l’Impost de Societats per a aquests productes és el 0%.
La crida a la calma coincideix amb l’acord de govern entre PSOE i Unidas Podemos, que defensa traslladar la supervisió d’aquests vehicles financers, utilitzats especialment per grans patrimonis, a l’Agència Tributària, modificar la seva fiscalitat i controlar als socis de les sicav. A més, el debat està centrat en la supervisió, que des de 2005 és responsabilitat de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), però l’acord de govern entre PSOE i Unidas Podemos defensa en el capítol relatiu a justícia fiscal i equilibri pressupostari, un “major control” de les sicav traslladant la inspecció a l’Agència Tributària.
