El fet que el Suprem hagi refusat que Junqueras sigui diputat i el mantingui a la presó obra un conflicte amb l’Eurocambra, i de fet amb el valor de la legislació dels països membres.
El Tribunal Suprem afirma que assumeix plenament el que en el seu moment va establir el Tribunal de Luxemburg, és a dir una nova jurisprudència en la qual els diputats al Parlament Europeu ho són des del moment en què han estat elegits, sense necessitat de cap tramitació o reconeixement per part de l’estat membre. El TS afirma que aplicarà aquesta doctrina si es dóna el cas en futures situacions, però alhora afirma que no és aquest l’estatus de Junqueras. Cal recordar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, va determinar que el líder d’ERC estava emparat per la immunitat parlamentària quan Junqueras era pres preventiu. Però va anar més enllà amb la seva decisió i va deixar en mans de la justícia espanyola decidir l’abast concret de la seva immunitat en el moment actual, quan hi ha una sentència ferma.
El TS exposa que segons el dret espanyol, la immunitat només és aplicable en les fases anteriors de l’apertura oral, concretament afirma: “qui participa en un procés electoral quan està sent jutjat, malgrat que resulti electe, no gaudeix d’immunitat. No pot condicionar el desenllaç del procés ni el dictat de la sentència”. Altrament, subratlla, significaria anul·lar la sentència a través d’una versió “actualitzada de la històrica provocatia ad populum” del dret romà que permetia als ciutadans apel·lar contra les sentències que considerava injustes i abusives. El TS considera que “aquesta nostàlgica visió és contrària als principis que defineixen qualsevol societat democràtica”.
Clar i català, el TS considera que Junqueras tenia immunitat mentre estava en presó provisional, però en el moment en que es va començar el judici oral la va perdre.
Naturalment, aquest és només un capítol més del conflicte jurídic a escala europea.
