El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) atorga el 51% dels vots al bloc independentista format per ERC (25,4%), JxCat (19,0%) i CUP (7,3%).
Naturalment en escons la majoria és encara més àmplia. Però a efectes del què ens interessa, el que importa és constatar això: han depassat la meitat més un dels vots. Però aquest resultat pot presentar un cert problema de consistència amb una altra mena de pregunta, que és la de si votaria “sí” o “no” al fet que Catalunya fos un estat independent, que només assoleix el 43,7%, mentre que el “no” arriba al 47,9%.
La diferència de punts percentuals entre el “sí” i el bloc independentista és de més de 7 punts favorables a aquests segons, la qual cosa teòricament vol dir que una part no petita de ciutadans voten a partits independentistes sense ser-ho. Per entendre’ns, 7 punts percentuals són quasi el doble del resultat que assoliria el PP i pràcticament els mateixos que a la CUP li permeten obtenir entre 9 i 10 diputats. És a dir, és una magnitud important.
Com és possible que en una situació de tanta polarització, aquest nombre tan considerable de persones estigui en contra de la independència i alhora votin partits independentistes? És una pregunta sobre la qual no tenim resposta, però que sens dubte obre interrogants polítics interessants. És clar que també obre interrogants d’una altra mena, referits en aquest cas a la cuina de determinació del vot final que practica el CEO. Perquè si bé la resposta a si es vol una Catalunya independent o no és directa, els resultats a les eleccions al Parlament són una estimació, perquè només una part dels consultats contesten de manera directa, i la resta, que han dit qui votaran són assignats per criteris indirectes.
Els resultats pel Congrés dels Diputats presenten un vot dual excepte en dos casos, ERC i la CUP, que mantenen un percentatge de vot si no igual, sí molt semblant. En aquest tipus de comicis l’independentisme assoleix el 43% que és una xifra pràcticament idèntica a la que diuen que votaran que “sí” a la independència. En aquest cas la coherència entre unes i altres xifres seria completa. El factor diferencial radica en el resultat de JxCat donat que com ja hem apuntat, les altres dues forces independentistes mantenen pràcticament la seva puntuació. Però els postconvergents i seguidors de Puigdemont entre una elecció i altra perden una mica més de 5 punts, i aquesta és la causa principal de la davallada.
Els partits que milloren els resultats en unes eleccions espanyoles són el PSC, amb 1,6 punts, i Podem, amb una xifra molt més important de 4,1 punts, que tant pot ser l’efecte Podemos, com una vegada més, la cuina del CEO. Els dos partits de la dreta espanyola obtenen registres molt millors, el PP dobla, passant de 4,3 a 8,1, i VOX triplica, del 2% al 6,8%. I n’hi ha un que s’ensorra, que és Cs, que passa del 12% del Parlament català al 3,7%. És ell el principal aliment dels increments.
