Segons el Climate Change Performance Index, en una classificació sobre 100 punts, els tres primers llocs estan deserts i són reservats per aquells que tenen classificacions molt bones. Per tant, no hi ha cap estat que assoleixi aquesta situació. A partir d’aquí, segueixen Suècia, que ocupa el primer lloc amb 75,77 punts, fins al lloc 17è que correspon a Ucraïna amb 60,6 punts. Tot els d’aquest paquet (veure taula) obtenen la qualificació de bona. Hi ha sorpreses, que en algun cas no són fàcils d’explicar. Marroc ocupa el lloc 6è i per tant és el tercer país millor del món, l’Índia el 9è, Xile l’11è, i Ucraïna, on es va produir el desastre de Txernòbil, tanca la llista ocupant la 17ª posició. La majoria de països europeus se situen en el grup dels bons, els que van de la posició 18 a la 31. La UE-28 en pes ocupa aquest lloc. Aquí també abunden les sorpreses, perquè el vilipendiat Brasil està en la posició 21, lleugerament per davant d’Alemanya, Romania ocupa el lloc 24 i la Xina, gran consumidor de carbó, el 30. Espanya es troba a la banda baixa d’aquests països en relació al seu comportament amb el clima, concretament en el lloc 34. El que estan més mal situats són els EUA amb només 18,60 punts i Aràbia Saudita, amb 22 punts.
Un llistat polèmic que, en tot cas, dona lloc a moltes reflexions, perquè l’indicador mesura quatre factors: l’evolució de les emissions, el foment de les renovables, l’eficiència energètica i l’anàlisi de les polítiques climàtiques. És difícil entendre a partir d’aquests pressupòsits, sense entrar en el sí de la qüestió, que l’Índia tingui una qualificació bona, i que la Xina sigui moderadament bona, mentre que la dels EUA ocupi un lloc tan negatiu. Si considerem les descàrregues de gasos contaminants a l’atmosfera en termes absoluts, la classificació encara és més sorprenent. En tot cas, es tracta d’un índex utilitzat de manera habitual i amb caràcter internacional.
