Pedro Sánchez ha tornat a alertar a la CEOE amb la seva promesa de pujar a 1000 euros l’SMI. No obstant això, l’Executiu no ha especificat ni quan ni fins a quant es va incrementar el Salari Mínim. L’any passat no obstant això, Sánchez va ometre aquesta consulta i va aplicar unilateralment i d’acord amb Podemos una pujada del 22,3%, la major aplicada mai. La mesura va irritar per igual a empresaris i sindicats, que tenien pactada un calendari d’augments diferent i van veure qüestionats el seu paper com a agents socials.
L’SMI arrossega des de l’any passat una aferrissada polèmica al fil de la pujada que va decretar Sánchez després del seu primer acord amb Podemos. L’augment, després de diversos anys estancat, va ser del 22,3%, el major aplicat mai. Diferents organismes i institucions van advertir llavors de l’efecte negatiu que tindria aquesta pujada sobre col·lectius professionals vulnerables com les empleades de la llar o els treballadors del camp. No pel fet d’elevar el salari mínim legal, sinó perquè fer-ho en aquesta mesura podria perjudicar l’ocupació.
Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha parlat amb Sánchez sobre les dues qüestions principals: la preocupació per la caiguda de les inversions i el rebuig frontal a la pujada a 1.000 euros del salari mínim interprofessional (SMI) que, en opinió de la cúpula empresarial només portarà més atur i més economia submergida.
Per a Garamendi, l’increment de l’SMI a mil euros és “una barbaritat”. Tant el president de l’organització empresarial com el president de la Comissió d’Assumptes Econòmics, Iñigo Fenández de Mesa, van al·ludir als advertiments de l’impacte negatiu de la pujada de l’SMI sobre l’ocupació han realitzat ja el Banc d’Espanya i la Comissió Europea, van alertar de la pèrdua de competitivitat interior i exterior de les nostres empreses i productes per aquest increment salarial i van citar també les declaracions del mateix secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Magraner qui reconeixia recentment que l’increment de l’SMI de 2019 havia disparat l’economia submergida.
Van recordar també que els requisits acordats per a aquesta pujada a 1.000 euros del salari mínim eren un creixement del PIB del 2,5% (es tancarà enguany amb un 2% com a màxim) i la creació de 400.000 llocs de treball, quan estem assistint a un estancament de l’ocupació. Van expressar també el seu temor al fet que si es confirma aquest govern Frankestein amb Podemos i el suport d’ERC el diàleg social deixi de ser un diàleg per a convertir-se en un desastre per als empresaris, al mateix temps que van reconèixer que, fins al moment, ningú els havia informat de qui podria ser el pròxim ministre de Treball.
Alarma també van manifestar els responsables de la CEOE en parlar d’una caiguda d’inversions, que ja s’està produint i que tot apunta s’incrementarà a curt termini, especialment per l’auge dels populismes i la seva gairebé segura entrada en el Govern.
