L’enfonsament del petit comerç

El canvi d’hàbits de consum dels clients i la presència omnipresent d’internet a l’hora de comprar està desbancant a una gran majoria de les empreses que formen el petit comerç a Espanya. Segons les principals associacions d’autònoms ATA i UPTA afirmen que la situació actual és desastrosa. El president d’UPTA, Eduardo Abad, ha incidit que les dades de destrucció del petit comerç comencen a ser tràgics i que “estem sent testimonis d’una gran tragèdia, que sembla passar desapercebuda per als governs”. Ha urgit una intervenció immediata per desenvolupar un pla de reconversió i requalificació per a tots aquells autònoms que malauradament han fracassat en la seva activitat comercial i ha recordat en una nota de premsa que al setembre han tancat 1.566 establiments i entre juny i setembre 5.310.

La caiguda d’autònoms en el comerç s’ha intensificat enguany amb prop de 7.500 emprenedors menys, enfront dels 4.420 del mateix període de l’any passat. Segons les dades d’afiliació de la Seguretat Social, la variació d’autònoms en el sector del comerç des que va començar l’any fins a l’octubre passat (últimes dades disponibles) se salda amb un negatiu de 7.468, mentre que s’eleva a 10.827 en la comparativa interanual (octubre de 2018 enfront del mateix mes d’aquest any). Aquesta situació, segons UPTA, s’accentua a les zones amb menor població, sent les comunitats de Galícia, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria on més patent queda demostrada la situació.

Segons les dades que ofereix el Directori Central d’Empreses (Dirce), 2018 va acabar amb 6.998 empreses de comerç actives menys que el 2017, una evolució marcada per la caiguda dels negocis sense assalariats, que es van reduir en uns 10.000 i que, atesa l’evolució fins a l’octubre, podria superar-se aquest any. Darrere de tantes baixes hi ha diversos factors. Per començar, un canvi en els hàbits de consum amb un creixent pes del comerç en línia, així com el descens de rendes en l’última crisi. I al costat d’això, la manca de formació i modernització per fer al petit comerç, al de proximitat, més competitiu.

El cas del Black Friday, lluny de ser un moment d’alleujament per al sector del petit comerç, esdevé un tità difícil d’enderrocar. “Si el Black Friday se cenyís al format original de 24 hores, podria tenir un impacte positiu en el comerç. El que de cap manera entenem és que a Espanya s’hagi convertit en la setmana, al mes o que fins i tot alguns s’empalmin amb Nadal”, ho lamenta en Pedro Camp (president del CEC).

Aquesta extensió és absolutament perjudicial, perquè es tiren els marges i el compte de resultats surt ressentit, segons Camp. El president del CEC ha culpat del manteniment de la campanya al comerç, sobretot a través d’internet, que mira el present i no el mitjà termini o que pensa que pot treure-li de les dificultats que travessa. “Per això, fem una crida: que els que es vulguin sumar a la campanya perquè creuen que pot ser beneficiós que se sumi, però exclusivament cenyint-se a les 24 hores“, ha afirmat. En la seva opinió, només es poden beneficiar d’una campanya estesa els que tinguin un “doble etiquetatge” o, cosa que és el mateix, aquells que inflen els preus per després baixar-los, una pràctica que ha qualificat de “detestable”. “Si no, els números no surten”, ha advertit.

El nou entorn competitiu global ha trencat els paràmetres convencionals del comerç i no té sentit delimitar per llei els períodes de rebaixes i descomptes del comerç físic si, d’altra banda, grans plataformes digitals globals estableixen els seus períodes de descompte en qualsevol moment i al marge de les legislacions nacionals i, per descomptat, autonòmiques, han apuntat.