El Banc d’Espanya ha publicat un informe en què es mostra com la desigualtat està assotant al país. Si bé des de l’esclat de la crisi econòmica la desigualtat patrimonial s’ha disparat a Espanya, l’estudi posa en relleu la importància de les pensions com a agent atenuant de la crisi. “El fet que la pensió mitjana tingués al llarg de la crisi una evolució notablement més positiva que les rendes derivades de l’ocupació va generar una reducció de la desigualtat de la renda total de les llars”, assenyala en un informe sobre la desigualtat a Espanya.
Segons les últimes dades publicades per Eurostat, tant el total de la població com les persones amb treball van veure un fort increment de risc de pobresa (una renda disponible per sota del 60% de la mitjana) entre 2007 i els pitjors anys de la crisi. No obstant això entre els pensionistes per jubilació aquest risc va caure en 10 punts percentuals fins a situar-se per sota de la mitjana de la zona euro. En 2014, el risc de pobresa de tota la població va superar el 20%, mentre que el dels jubilats va caure fins al 9,5% gràcies a la rigidesa a la baixa del poder adquisitiu de les pensions.
Segons el Banc d’Espanya les pensions públiques han tingut un important efecte contracíclic significatiu, actuant com un ‘estabilitzador automàtic’ per a la desigualtat de la renda, aconseguint reduir la desigualtat en un 23,0%, 27,2% i 27,9%, durant els tres anys analitzats, 2007, 2012 i 2015. Les pensions van reduir la desigualtat una mica més del 23% en l’any 2015, el que deixa veure la importància d’aquesta transferència per reduir la desigualtat que generen les rendes de mercat. Les pensions van a parar directament a persones que no generen prou feines ingressos (estan inactives) de mercat i que a més mostren una tendència a l’alça per l’envelliment de la població. El normal seria que les pensions vagin guanyant força com a element distribuïdor de la renda en el futur. Les pensions varen suposar un 52% al 2015 de tota la distribució o reducció de la desigualtat que exerceixen aquestes polítiques.
No obstant això, tant la desigualtat com el seu increment va ser molt menor si es mesura després de l’acció de polítiques redistributives: transferències directes de l’Estat (pensions o prestacions), impostos (IRPF i patrimoni) o serveis públics (Sanitat i Educació). Va passar del 0,2569 el 2007 al 0,2746 de 2015, segons els càlculs d’estudi Crisi econòmica i desigualtat de la renda a Espanya, publicat per Funcas.
D’altra banda, altres instruments que han disminuït la desigualtat han estat les transferències en espècie realitzades a través de la despesa pública en educació i sanitat, les prestacions per desocupació i els impostos. Després de la intervenció de les administracions públiques, la desigualtat es va minorar en un percentatge del 43,7%. D’aquesta reducció, el 52,5% va correspondre als jubilats
El paper transcendental de les pensions en l’economia contrasta amb la passivitat de Govern per al manteniment de l’actual sistema. Al mes d’octubre el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Óscar Arce, i el president de l’AIReF, José Luis Escrivá, van demanar reformes profundes per tractar la problemàtica actual. Els dos coincideixin en la urgència de prendre mesures per ajustar els comptes i sobre l’efecte negatiu de la demografia sobre la permanència de les pensions.
