Per primera vegada a la història, l’1% de la població del món ha aconseguit tenir el 50% de la riquesa mundial. Això significa que aquesta minoria, que posseeixen cada un 760.000 dòlars (667.000 euros o més), tenen en líquid o invertit, la mateixa quantitat de diners que el 99% restant de la població. I aquesta tendència només ha fet que ampliar-se des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008, que, en lloc de reduir-se les distàncies, ha perjudicat de forma severa la població menys adinerada.
Segons el Credit Suisse i les estadístiques sobre riquesa de l’estudi “Global Wealth Databool 2015”, la crisi acabarà amb més diferències entre rics i pobres, on els rics seran més rics, i les pobres més pobres. Aquest estudi ha estat elaborat a partir de les dades del patrimoni de 4.800 milions d’adults de més de 200 països.
Les xifres parlen per sí soles. Un de cada 100 habitants té tanta riquesa com els 99 restants, i només el 0,7% de la població mundial acapara el 45,2% de la riquesa del planeta, mentre que el 10% més ric té el 88% dels actius totals.
La millora dels mercats financers han augmentat la diferència entre rics i pobres
Segons el Credit Suisse la millora dels mercats financers són la principal causa de l’ampliació d’aquesta diferència entre multimilionaris i pobres, perquè la riquesa dels més adinerats és més propícia a pujar el preu de les accions d’empreses i altres actius financers que la de la resta de les persones. Segons els principals índexs borsaris europeus (Eurostoxx) i dels Estats Units (S&P 500) en l’últim any han avançat un 10%.
Una altra possible raó d’aquest augment de la diferència rau en què malgrat que és cert que el nombre de persones molt riques (que tenen patrimoni superior als 50 milions de dòlars) ha disminuït en 80 des de mitjans del 2014 per culpa de la moneda americana, el nombre d’ultrarics (amb patrimoni de 500 milions de dòlars o més) ha augmentat en gairebé 124.000 persones.
Pel que fa a la distribució de riquesa per territoris, la meitat dels països més rics estan als Estats Units (59.000 persones), i 10.000 persones resideixen a Xina, i 5.400 al Regne Unit.
Però tot apunta que la cosa no acaba aquí. Es preveu que en els pròxims 5 anys el nombre de persones amb un patrimoni superior al milió de dòlars augmentarà un 46%, fins a arribar als 49 milions. És molt si es contraposa amb el creixement de l’economia mundial en el proper lustre, del 39%. En l’any 2015 a Espanya té un total de 360.000 persones amb un milió de dòlars, un 21% menys que ara fa un any, i es converteix així en el novè país que més milionaris ha perdut en l’últim any.
Els països pobres són cada cop més pobres, i els nens, els principals afectats
La setmana passada Save the Children i Acción Contra el Hambre van denunciar que cada dia moren al món 8.500 nens a causa de la malnutrició, i segons el responsable de Salut i Nutrició d’Acción contra el Hambre, Antonio Vargas, “el 2013, prop de sis milions de nens van morir per causes previsibles relacionades amb la salut, de les quals, 3,1 milions van fer-ho per causes associades a la malnutrició”. La crítica es va dur a terme durant la presentació de l’Informe Mundial de Nutrició, organitzat per l’Institut Internacional d’Investigació sobre Polítiques Alimentàries (IPFRI).
Segons l’informe al món hi ha 161 milions de menors que pateixen raquitisme, una malaltia pròpia de la infantesa, produïda per una mala alimentació. I la major part d’aquests infants resideixen a l’Àfrica. A Espanya però, “no hi ha cap menor que mori per desnutrició crònica”, segons va informar Vargas.
Però no cal anar tan lluny per veure que els nens són els principals afectats de la pobresa. L’OCDE ha publicat l’informe “Com va la vida?”, encarregat de demostrar les diferències existents en la infància d’uns nens amb uns altres. Els resultats indiquen que 1 de cada 7 nens viuen afectats per la pobresa en els ingressos, i el 10% viu en llars amb tots els seus membres desocupats. De fet, en els països de l’OCDE, des de l’inici de la crisi econòmica, la taxa de pobresa infantil ha augmentat en dos terços, i ja supera a la de la població general en la majoria de països.
En l’informe s’explica que els nens que viuen en entorns privilegiats tenen millor salut i una escolarització més feliç, mentre que els altres són més propensos a no tenir amics i a patir bullying. L’estudi, més enllà d’analitzar la situació dels infants, també revisa e benestar de la població en general, amb algunes dades sorprenents, com que el treball no remunerat i d’utilitat social produeix béns i serveis que les estadístiques econòmiques no reflecteixen, però el seu valor mitjà representa aproximadament el 2% del PIB de l’OCDE.
“Com va la vida?” presenta algunes conclusions destacades, com que l’augment de l’atur de llarga duració en el que estem submergits des del 2009 està afectant de forma desproporcionada els joves, o que la diferència salarial entre les regions d’un mateix país poden ser similars que les diferències que presenten entre països de l’OCDE (La regió de Campània d’Itàlia té una taxa d’atur del 49%, mentre que la regió de Bolzano és del 73%. Una diferència similar a les dades que presenten Grècia (49%) i Islàndia (82%), dos països membres).
