El recent informe de l’INE sobre l’evolució de la població espanyola permet una radiografia comparativa de molt interès sobre la situació catalana.
L’evolució dels naixements catalans segueix l’evolució espanyola amb un màxim el 2010, per situar-se el 2018 per sota de l’inici del segle. Aquesta evolució és conseqüència de la natalitat de la immigració
| 2000 | 2005 | 2010 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | ||
| Catalunya | 63.807 | 79.766 | 84.368 | 70.450 | 68.908 | 66.803 | 61.950 | |
| Madrid | 56.623 | 69.367 | 73.878 | 64.879 | 63.112 | 60.555 | 57.290 | |
| Espanya | 397.632 | 466.371 | 486.575 | 420.290 | 410.583 | 393.181 | 369.302 |
Font INE
La comparació amb Madrid indica una menor natalitat. Els naixements a Catalunya el 2010 eren pràcticament equivalents al seu pes en la població total, un 16,02%, i han augmentat arribant el 2018 a significar el 16,77%. Però l’evolució de Madrid ha estat més dinàmica, amb el 14,24% i 15,51% respectivament. La diferència entre Catalunya i Madrid ha passat a ser de 1,82 punts percentuals a l’inici, per 1,21 p.p el 2018
En taxa de variació anual 2018, la de Catalunya és de -7,3%, per una reducció més gran que l’espanyola de -6,1 i de -5,4 de Madrid. D’aquesta manera, i sense considerar Ceuta i Melilla, ocupem el lloc 13 sobre 17 comunitats, pel que fa a evolució de la taxa anual de naixements.
En nombre de fills per dona en edat fèrtil 2018 (Indicador Conjuntural de Fecunditat), on la xifra d’equilibri és de 2,1, la de Catalunya és d’1,30 (per sobre de la mitjana espanyola de 1,25, i la madrilenya 1,27). Ocupem de més a menys el lloc cinquè, però amb el mateix valor a dos decimals que el País Basc i Andalusia.
La taxa de variació de defuncions és de 0,3% a Catalunya, el vuitè lloc, i lleugerament per sota de la mitjana espanyola de 0,4%, però a molta distància de Madrid que l’ha reduïda (-1,5%). En termes de taxa bruta de mortalitat, a Catalunya és de 8,8 sobre 1000 habitants, lleugerament menor que l’espanyola de 9,1, però més gran que la madrilenya de 7,0 , la més baixa de tots les comunitats autònomes. En aquesta ordenació, la capital espanyola ocupa el primer lloc, Catalunya li correspon el sisè.
Sobre 66.346 defuncions, el saldo vegetatiu ha estat negatiu amb -4.396 habitants, i és en aquest capítol on es marca la gran diferència amb la vitalitat de Madrid, que presenta un balança positiu de 10.904 naixements més que defuncions, cosa que fa que ocupi la primera posició, mentre que Catalunya és la dotzena
Pel que fa a un indicador tan cabdal del benestar com l’esperança de vida, i en el marc de referència espanyol, que és un dels més longeus del món, amb 83,2 anys, Catalunya se situa pràcticament en la mateixa magnitud 83,4, però per sota de Madrid que ens avantatge amb un any, una magnitud significativa. Madrid és la primera comunitat en anys de vida, i Catalunya la vuitena.
Indicadors de qualitat demogràfica Posició de Catalunya i Madrid en relació a les 17 CCAA
| Catalunya | Madrid | |
| Evolució natalitat 2000-2018 | Millor en relació Espanya Pitjor en relació Madrid | Molt millor en relació a Espanya |
| Taxa variació natalitat 2018 (De millor a pitjor) | 13 | 5 |
| Indicador conjuntural fecunditat 2018 (de més a menys) | 5 | 7 |
| Taxa variació defuncions 2018 (de menys a més) | 8 | 3 |
| Taxa bruta mortalitat (de menys a més) | 6 | 1 |
| Saldo vegetatiu (de millor a pitjor) | 12 | 1 |
| Esperança de vida en anys | 8 | 1 |
Font elaboració pròpia
En el context espanyol, que demogràficament és molt dolent, el català és mediocre, o se situa en posicions encara més negatives. Mentre que Madrid fa “pòdium “ en 4 indicadors i en tres ocupa el primer lloc, Catalunya obté com millor posició la cinquena entre 17 autonomies en nombre de fills per dona, però a partir d’aquí es mou entre el sisè i vuitè lloc, i obté dues qualificacions molt per sota la mitjana espanyola en la taxa de variació de la natalitat i l’estratègic saldo vegetatiu. És significatiu que en contra d’una certa apreciació popular, Catalunya no destaqui en relació a Espanya en esperança de vida.
