Les dades publicades pel Banc d’Espanya són reveladors: el deute espanyol ha superat per primera vegada els 1,2 bilions d’euros. L’increment del passiu es deu, en gran mesura, a l’augment del deute de l’Administració Central de l’Estat, que va acabar març amb un passiu d’1.069.790 milions d’euros, equivalent al 87,9% del PIB, després augmentar-lo en 22.518 milions, un 4%, en l’últim any. En termes absoluts, el deute públic va arribar al seu nivell anual més alt de la història, per sobre de l’exercici 2017 (1,144 bilions d’euros), 2016 (1,107 bilions d’euros) i 2015 (1,073 bilions d’euros). De fet, el saldo de deute es va elevar un 3,3% en termes interanuals i un 2,3% en termes trimestrals.
Respecte al deute central, la Seguretat Social es revela com un dels principals forats negres. El seu saldo negatiu es va situar en 43.000 milions, la qual cosa significa un augment del 57,4% – 15.705.000 d’euros més – respecte el març del 2018. Això vol dir que el Govern està havent de gastar més per les pujades de salaris dels funcionaris públics i les pensions, els subsidis per a aturats majors de 52 anys i altres mesures socials aprovades en els Consells de Ministres de finals de 2018 i previs a les eleccions generals del passat 28 d’abril. És cert que hi ha hagut cert increment de les cotitzacions – al voltant d’un 5% -, però aquesta alça no hauria pogut compensar la pujada de la inversió, com indiquen les dades del Banc d’Espanya.
Les comunitats autònomes no són alienes a l’alça del deute públic. Si és el cas, fins al març va augmentar un 2,4%, fins als 296.659.000. Amb tot, la veritat és que el seu nivell d’endeutament, gràcies a la millora de la seva economia, es va reduint, quedant-se en el 24,4% del PIB, una dècima menys – que equival a uns 1.200 milions – que a finals de 2018. Això no implica que el deute d’algunes regions deixi de generar l’alerta roja dels avaluadors, com l’Autoritat Independents de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que ja va donar la veu d’alarma per la situació de la Comunitat Valenciana, que té els números vermells més elevats de totes autonomies, amb 46.922.000. Les regions amb una major ràtio de deute són la Comunitat Valenciana (41,6%), Castella-la Manxa (35%) i Catalunya (33,9%), mentre que les més reduïdes corresponen a País Basc (13,8% ), Canàries (13,9%) i Comunitat de Madrid (15,2%).
Mentrestant, les entitats locals són l’únic estament que redueix el seu deute. Es queda en els 26.000 milions, un 10,4% menys que fa un any. Amb tot, el rànquing de ciutats més endeutades segueix intacte i liderat per Madrid – que redueix els seus números vermells un 1,3%, fins als 2.726.000 -, seguida de Saragossa, Barcelona i València, en aquest ordre.
