Vés al contingut principal

Gabriel Rufián, un polític poc fiable: quan les paraules xoquen amb els fets

Les declaracions de Gabriel Rufián, líder d’ERC i aliat de Podemos, constitueixen una demostració de l’escassa fiabilitat de la seva paraula. No és l’únic polític que presenta aquesta mancança, ni de bon tros, però sí que és un dels que fan un ús més abusiu de la distorsió, l’exageració i, en alguns casos, de l’engany.

Verificació crítica de l’entrevista a Gabriel Rufián a 20minutos

Llegir l’entrevista original a 20minutos

Tres afirmacions que cal esmenar. El diputat d’ERC va fer diverses afirmacions que no es corresponen amb els fets:

Afirmació de Rufián Resultat de la verificació
El salari mínim ha pujat un 60% en els darrers sis anys. Incorrecte per al període indicat. El SMI ha passat de 950 € mensuals el 2020 a 1.221 € el 2026: un increment del 28,5%, no del 60%.
A Espanya treballen 21 milions de persones. Xifra desactualitzada. L’EPA del tercer trimestre del 2026 registra 22.852.600 persones ocupades, gairebé 1,9 milions més.
Amb 210 diputats, PP i Vox podrien fer reformes constitucionals. Jurídicament incomplet. Els 210 escons representen tres cinquenes parts del Congrés, però no són suficients per reformar unilateralment la Constitució.

Aquest tercer punt és especialment rellevant. El procediment ordinari de reforma constitucional exigeix majories qualificades a totes dues cambres. El procediment agreujat, aplicable a determinades reformes, requereix dos terços de cada cambra, la dissolució de les Corts, noves majories parlamentàries i un referèndum.

Per tant, disposar de 210 diputats no equival a tenir poder constituent ni a poder modificar unilateralment la Constitució.

Habitatge: quatre models internacionals que no són equivalents

Rufián defensa prohibir o gravar molt intensament l’acumulació d’habitatges i afirma que aquest tipus de política ja s’aplica a Singapur, Berna, Viena i els Països Baixos.

Aquesta comparació necessita precisions substancials.

Territori Què s’hi aplica realment
Singapur Impost addicional del 20% per a la compra d’un segon habitatge per part d’un ciutadà singapurès i del 30% a partir del tercer. No és una prohibició general de tenir més d’un habitatge.
Països Baixos Els municipis poden limitar, en determinades zones, la compra d’habitatges per destinar-los immediatament al lloguer. No existeix una prohibició general d’acumular propietats.
Viena El model descansa en un gran parc d’habitatges de lloguer municipal i d’entitats sense ànim de lucre. No es basa en la prohibició general de tenir diversos habitatges.
Berna Hi ha regulacions fiscals, restriccions específiques i mesures sobre els usos residencials, però no he pogut acreditar l’existència de la prohibició general que suggereix Rufián.

La diferència no és menor: limitar determinades adquisicions, gravar-les fiscalment i prohibir acumular habitatges són tres polítiques diferents.

Rufián fa un ús abusiu de la comparació entre aquestes experiències internacionals per justificar la seva proposta: multiplicar per quinze els impostos del segon habitatge i per trenta-cinc els del tercer. Això té ben poc a veure amb les mesures concretes que s’apliquen als territoris esmentats, que responen a models i instruments molt diferents.

No es pot presentar com un model homogeni allò que, en realitat, són polítiques diverses.

Si aquesta és la solució que proposa ERC per resoldre la crisi de l’habitatge, en lloc d’impulsar la construcció massiva de nous habitatges, el desastre està assegurat.

Qui és responsable de la crisi de l’habitatge?

Rufián identifica com un dels principals responsables del mercat immobiliari l’inversor estranger que compra edificis sencers i expulsa els residents.

És una afirmació causal general que no queda acreditada amb les dades disponibles.

Compres d’habitatge per part d’estrangers a Espanya, 2025

13,82%

Inclou residents i no residents.

Dèficit estimat d’habitatges, 2021-2025

750.000

Estimació del Banc d’Espanya.

Fonts: Col·legi de Registradors i Banc d’Espanya.

El Banc d’Espanya situa l’escassetat de nova oferta respecte del creixement de les llars entre els factors centrals de l’encariment de l’habitatge. També identifica obstacles urbanístics, manca de sòl finalista, dificultats de mà d’obra i retards en l’execució de les promocions.

Una altra dada és especialment significativa: segons l’Informe Anual 2025 del Banc d’Espanya, al voltant del 90% del parc de lloguer residencial és en mans de particulars. Entre els arrendadors que són persones físiques, el 91,1% lloga una o dues propietats destinades a residència habitual.

Això no demostra que l’especulació no influeixi en els preus ni que els grans inversors siguin irrellevants en determinats mercats locals. El que sí que demostra és que atribuir la responsabilitat general de la crisi a l’inversor estranger no explica, per si sol, el problema. El mercat del lloguer està format, majoritàriament, per petits propietaris.

Desnonaments i ocupacions: la comparació del titular

Rufián afirma que la gent està molt més a prop de patir un desnonament que de patir una ocupació.

Les xifres del 2025 són les següents:

Indicador Espanya, 2025
Llançaments judicials practicats 24.540
D’aquests, derivats d’arrendaments 18.317
Fets coneguts d’usurpació i violació de domicili 14.875
Procediments civils possessoris per ocupació il·legal 1.845

Fonts: CGPJ, Ministeri de l’Interior i OCU.

Les més de 16.000 ocupacions denunciades, enfront de poc més de 18.000 desnonaments d’arrendataris, obliguen a matisar el plantejament de Rufián.

Cal tenir en compte que no totes les ocupacions segueixen la via judicial ni que totes les estadístiques mesuren exactament els mateixos fenòmens. Per tant, no és rigorós establir una equivalència directa entre les dues xifres.

Tanmateix, les dades indiquen que tots dos fenòmens tenen una magnitud considerable i que no es pot despatxar la qüestió afirmant que la possibilitat de patir un desnonament és molt superior a la de patir una ocupació.

La realitat és més complexa que el titular de Rufián, i la seva afirmació no reflecteix adequadament aquesta complexitat.

Immigració i inseguretat: contrast amb l’INE

Rufián rebutja que la vinculació entre immigració i inseguretat respongui a la realitat.

Cal distingir entre constatar una relació estadística i afirmar una causalitat general.

Persones adultes condemnades per cada 1.000 habitants de la mateixa nacionalitat, Espanya, 2025

Font: INE, Estadística de la població condemnada, 2025.

Les taxes són generals i inclouen tots els delictes amb condemna ferma; no es refereixen exclusivament als delictes que generen inseguretat ciutadana.

L’INE registra una taxa 2,5 vegades superior entre els adults de nacionalitat estrangera.

Això constata una diferència estadística. No permet, per si sol, establir una relació causal directa entre immigració i delinqüència, ja que també caldria considerar factors com l’edat, el sexe, la situació socioeconòmica i altres variables.

Ara bé, negar categòricament qualsevol vinculació estadística entre nacionalitat i taxes de condemna és ignorar les dades oficials. En aquest punt, les declaracions de Rufián són, com a mínim, poc rigoroses i poden induir l’elector a una interpretació equivocada de la realitat.

Immersió lingüística i integració

Rufián defensa que la immersió lingüística té una gran capacitat integradora.

Aquesta és una afirmació sobre un model educatiu que requereix considerar tant l’aprenentatge de la llengua com el seu ús social efectiu.

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població proporciona un indicador important:

Any Català com a llengua habitual exclusiva
2018 36,1%
2023 32,6%
Variació −3,5 punts percentuals

Font: Idescat i Departament de Política Lingüística.

Les dades no permeten concloure que la immersió sigui la causa d’aquesta davallada. Tampoc no invaliden la seva contribució a l’aprenentatge del català.

Però sí que indiquen que l’existència de la immersió no garanteix, per si sola, la consolidació del català com a llengua habitual.

La capacitat d’integració escolar i la capacitat de mantenir l’ús social d’una llengua són dues qüestions diferents.

I és precisament aquesta distinció la que cal tenir present quan es fan valoracions polítiques sobre els resultats del model lingüístic català.

Dates clau, vot per correu i escons en joc: tota la informació pràctica a Properes eleccions a Espanya i Catalunya.
Gabriel Rufián parla amb una seguretat formidable. El problema comença quan confrontem les seves afirmacions amb les dades. Una entrevista que retrata la fiabilitat del seu discurs. #ERC #GabrielRufián Share on X

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ompliu aquest camp
Ompliu aquest camp
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.