Els dirigents dels nostres partits polítics ens han acostumat a una pràctica perversa i corrosiva per a la societat: el cinisme com a resultat necessari quan les seves paraules recorren a la mentida i a la tergiversació com a recursos habituals.
Això succeeix en molts àmbits, i també en el cas, sempre dramàtic, dels desnonaments, encara més quan afecten persones vulnerables. Illa i Collboni no paren d’afirmar que determinats desnonaments de persones vulnerables no es produeixen al nostre país, i presenten la situació catalana com un paradís per als llogaters.
Fa poc, l’alcalde declarava a 20 Minutos que el cas de Mari Carme no s’hauria pogut donar a Catalunya.
Però quina és la realitat?
La dada més útil per construir una aproximació és aquesta: el 2023 es van tramitar a Catalunya 13.325 peticions de llançament i se’n van executar 7.148. El mateix informe de la Generalitat interpreta aquelles 13.325 peticions com 13.325 llars en risc de perdre l’habitatge. Amb aquestes xifres, Catalunya se situa en el primer lloc pel nombre de desnonaments de tot Espanya.
A partir d’aquí, podem aproximar-nos a la vulnerabilitat.
1. Concepte ampli: llars vulnerables sotmeses a un procés de desnonament
L’indicador més valuós que he trobat és el de Barcelona. La Unitat Antidesnonaments municipal assenyala que el 80% de les unitats familiars en procés de perdre l’habitatge vivien per sota del llindar de pobresa i disposaven d’informes de vulnerabilitat social i econòmica.
Si, només com a exercici d’estimació, apliquem aquest 80% als 13.325 casos catalans del 2023:
13.325 × 80% = 10.660 llars.
No presentaria les 10.660 llars com una estadística oficial de Catalunya, perquè el 80% procedeix de Barcelona. Però sí que permet afirmar que l’ordre de magnitud dels procediments de desnonament que afecten llars socialment vulnerables podria situar-se al voltant de les 10.000 anuals.
Entre 9.000 i 11.000 llars anuals en risc de desnonament podrien trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica o social a Catalunya, prenent com a referència els 13.325 procediments del 2023 i l’experiència dels serveis antidesnonaments de Barcelona. No és una dada oficial, sinó una estimació de l’ordre de magnitud.
2. Concepte jurídic estricte: persones vulnerables que demanen la suspensió judicial
Aquí apareix una novetat estadística molt interessant. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha començat, per primera vegada, a comptabilitzar-ho expressament.
Durant el quart trimestre del 2025, a Espanya es van presentar 2.732 peticions de suspensió de llançament per situació d’especial vulnerabilitat i se’n van resoldre 2.559. És exactament l’indicador que fins ara ens faltava. El mateix CGPJ adverteix que les dades són noves i encara tenen caràcter orientatiu.
Encara no he trobat publicada la desagregació de Catalunya. Però Catalunya representa aproximadament una quarta part dels llançaments espanyols, o fins i tot una mica més: el 2025 va registrar 6.814 llançaments, el percentatge més elevat de l’Estat.
Si les peticions de suspensió per vulnerabilitat tinguessin una distribució territorial semblant, Catalunya se situaria aproximadament en:
700-750 peticions de suspensió per vulnerabilitat en un trimestre.
Projectades a un any, serien aproximadament:
2.800-3.000 peticions anuals.
Aquesta estimació em sembla especialment interessant perquè ja no parlem genèricament de pobresa, sinó de persones que al·leguen davant del jutjat una situació d’especial vulnerabilitat per intentar suspendre el llançament.
Però no totes aquestes peticions acaben amb una suspensió.
3. El nucli més estricte: desnonaments efectivament suspesos per vulnerabilitat
Durant aquell mateix quart trimestre del 2025, a Espanya els jutjats van suspendre:
- 221 llançaments a l’empara de l’article 1 del RDL 11/2020;
- 84 a l’empara de l’article 1 bis;
- 167 a l’empara de l’article 441.5 de la LEC.
Total: 472 suspensions judicials per vulnerabilitat, sobre 2.559 peticions resoltes. És aproximadament el 18,4%.
Si Catalunya presentés una proporció semblant a la seva participació en els desnonaments estatals, estaríem parlant, molt aproximadament, d’uns 120-140 llançaments suspesos per trimestre, és a dir, de l’ordre de 500 anuals.
I això encaixa raonablement amb una altra dada: entre el 2021 i el 2024 hi havia 768 sol·licituds de compensació de propietaris catalans afectats per suspensions extraordinàries. Aquestes 768 sol·licituds representen necessàriament només una part dels casos, perquè, per obtenir una compensació, cal complir requisits addicionals i que el propietari la sol·liciti.
I així tenim aquesta piràmide:
| Concepte | Catalunya: ordre de magnitud anual |
|---|---|
| Llars amb procediment o risc de desnonament | 13.000 |
| Llars probablement vulnerables socialment | 9.000-11.000 |
| Peticions judicials de suspensió per vulnerabilitat | 2.800-3.000, estimades |
| Suspensions judicials efectivament acordades | 500, estimades |
| Sol·licituds de compensació de propietaris | 768 acumulades entre el 2021 i el 2024 |
La diferència entre 10.000 llars vulnerables i 500 suspensions no és contradictòria. Per beneficiar-se de la moratòria extraordinària, no n’hi ha prou de ser pobre o tenir dificultats econòmiques: cal complir els requisits jurídics específics, acreditar la vulnerabilitat, no disposar d’una alternativa habitacional, plantejar l’incident i que el jutjat n’acordi la suspensió. (BOE)
El resultat és del tot evident: a Catalunya, i a Barcelona, on governa des de fa anys el PSC, amb la col·laboració estreta dels Comuns —ai, Colau!— i d’ERC, es desnonen moltes persones, i una part important són vulnerables. Es desnonen tantes persones que Catalunya ocupa el primer lloc entre les comunitats autònomes en aquesta dissortada classificació, molt per davant de Madrid o Andalusia.
Dades anuals (CGPJ)
- 2025: Catalunya va registrar 6.814 llançaments, el 26,6% del total nacional (25.540). La segueixen Andalusia (3.782), la Comunitat Valenciana (2.992) i Madrid (2.267). Forbes.
- 2024: Catalunya va registrar 7.381 desallotjaments, el 26,8% del total, per davant d’Andalusia (4.027), la Comunitat Valenciana (3.610) i Madrid (2.375).
Dades del 2026
- Primer trimestre: Catalunya va registrar 921 llançaments, el 23% del total espanyol, que va ser de 4.005, i va tornar a ser la comunitat autònoma amb més llançaments.
- Segon trimestre: Catalunya va registrar 983 llançaments, el 21,9% del total nacional. Brainsre.
El pes de Catalunya ha disminuït una mica el 2026, però continua liderant la classificació. En conjunt, els desnonaments han caigut dràsticament a escala espanyola: un 35,7% interanual durant el segon trimestre del 2026.
Catalunya concentra al voltant del 16-17% de la població espanyola. Per tant, acumular entre el 22% i el 27% dels desnonaments representa un pes clarament superior al que li correspondria per demografia. Per això, Catalunya també tendeix a situar-se entre les primeres comunitats en la taxa de desnonaments per habitant.
Conclusió
Allà on s’aplica plenament la legislació de Sánchez sobre habitatge, reforçada per mesures específiques dels governs d’Illa, els Comuns i ERC; allà on el domini polític territorial socialista és més ampli, amb la capital inclosa i Collboni al capdavant, és on es produeixen, amb diferència, més desnonaments en termes absoluts i, en gran mesura, també en termes relatius.
Madrid, malgrat l’aire tràgic amb què s’ha presentat la seva situació, registra unes xifres molt inferiors.
L’antídot contra el cinisme és sempre l’estadística.
Catalunya encapçala els desnonaments d'Espanya. Illa i Collboni parlen de protecció social, però les xifres expliquen una altra història. #Desnonaments #Catalunya Share on X
