Els frares caputxins d’abans de la supressió religiosa de 1835 foren experts en la preparació de les amanides remineralitzants i, sobretot, es mostraren força hàbils en la pràctica de cuinar les hortalisses com a aliment regulador de l’organisme. La vida austera dels frares i els seus costums saludables a taula afavorien la bona salut dels religiosos. En les hortes conventuals els frares hi conreaven tota mena d’hortalisses, amb algunes varietats, avui perdudes o poc conegudes, com ara la col de fuada, l’escarola barba de caputxí o una varietat de pèsol tirabec anomenada catxáxos. També conreaven la borratja, la verdolaga, els créixens i els armolls. Avui us parlaré dels armolls.
Els armolls o blet moll, (llat., Atriplex hortensis; cast. armuelle), segons una antiga recepta dels frares caputxins no es poden menjar amanits sinó servir-los a taula ben bullits. Actualment els armolls són verdura molt poc conreada a les nostres hortes, ja que han estat desplaçats per les bledes i pels espinacs. Els antics frares descriviren així els armolls: “són una planta hortense de l’altura d’un palm, de fullas triangulars y retalladas, arrugadas, y las flors molt petitas, y verdas. Las fullas de los armolls se solen menjar cuites com los espinachs, y per tenir-ne a proporció, cal sembrar-ne cada mes”. Els que disposin d’un hortet, a veure si s’animen a conrear armolls!
