Programa Coeduca’t. Com el govern Illa adoctrina els nostres fills des dels 3 anys

El programa Coeduca’t té un plantejament adoctrinador. La Generalitat hi adopta una determinada ideologia de gènere, la converteix en criteri educatiu i proposa revisar les creences que generen resistències. El seu vídeo de presentació permet veure com funciona aquest projecte: formar el professorat perquè transformi l’escola, els alumnes i, a través seu, la societat. La intervenció arriba fins a les conviccions personals dels educadors. Tot plegat és molt greu i contrari als fonaments d’una societat democràtica.

Aquestes són les principals afirmacions del vídeo oficial:

• 0:28–0:56. El programa s’adreça a infantil, primària i secundària, amb una xarxa de formadors que incorpori la perspectiva de gènere als centres.
• 1:00–1:40. Elaborarà continguts amb entitats i comunitat educativa, i contribuirà a transformar el país.
• 1:45–2:14. Presenta la ideologia de gènere com a imprescindible per a la igualtat i la prevenció de violències; considera que la humanitat no està configurada només per homes i dones —això es qualifica de «binarisme»—, sinó que hi ha moltes altres opcions que l’infant ha de descobrir i autoassignar-se a una d’elles.
• 2:18–2:59. Els materials aplicaran aquesta concepció al currículum existent; l’escola actuarà com a motor de canvi.
• 3:01–3:26. L’acció coeducativa del programa modificarà relacions de poder i formarà agents de transformació. Incorpora explícitament un projecte polític de transformació de l’actual societat.
• 3:27–3:54. Els docents necessiten preparació psicològica i revisar les pròpies creences; han de ser reorientats ideològicament. Les resistències es relacionen amb la concepció patriarcal, que ha de ser erradicada.
• 4:00–4:44. L’escola: l’administració educativa de la Generalitat legitima el procés.

El passatge del minut 3:27 és determinant. S’hi reclama una «autorevisió personal» del professorat i es proposa «desmitificar certes coses i certes creences». Aquest llenguatge delata una pretensió de reeducació. El docent ha de revisar les seves conviccions mentre el programa proporciona el criteri per jutjar-les, per després aplicar-les a l’alumnat.

Aquí rau el mecanisme adoctrinador: el poder públic dona per bona una doctrina i tracta les resistències que suscita com un problema de qui les manifesta.

La discrepància perd valor intel·lectual. Queda explicada pels condicionaments de la persona, per la manera com ha estat educada. Aquest procediment permet esquivar els arguments contraris sense haver-los de rebatre. És una manera de desautoritzar el dissident abans d’escoltar-lo.

Les càpsules oficials de formació precisen la doctrina. Proposen models de gènere «més enllà del binarisme existent», expliquen la violència masclista a partir del «sistema heteropatriarcal» i incorporen la interseccionalitat. Aquesta teoria analitza com el sexe, la classe social, l’origen o l’orientació sexual es combinen i generen discriminació o privilegi. Coeduca’t adopta aquest marc per interpretar les relacions humanes i orientar l’acció educativa. És una elecció ideològica del Govern. Càpsules de formació, que s’apliquen amb material pedagògic a l’adoctrinament dels menors des dels 3 anys.

La diferència és decisiva. Ensenyar una teoria permet exposar-ne els arguments, els límits i les objeccions. Convertir-la en la concepció que ha de dirigir l’educació li atorga una autoritat prèvia a qualsevol discussió. El programa reclama revisar les creences dels docents. La seva pròpia doctrina hauria de passar, com a mínim, pel mateix examen.

La Generalitat no té cap títol per declarar superiors les seves conviccions sobre la persona, els menors i la família.

L’abast del projecte multiplica el problema. Les orientacions oficials s’organitzen en sis blocs, des del segon cicle d’infantil fins a quart d’ESO. Les càpsules anuncien l’extensió de la perspectiva de gènere a tots els àmbits curriculars. Aquesta transversalitat permet que una mateixa interpretació orienti continguts, activitats i vida escolar durant anys. La influència sobre la formació de l’alumne és molt més profunda que la d’una lliçó concreta.

Els recursos recomanats mostren fins on arriba aquesta orientació. El portal inclou Tutty, un joc de famílies diverses, i The Porn Conversation. La presentació de la guia d’equitat menstrual declara l’objectiu d’implantar una educació en sexualitats feminista. Són exemples d’una intervenció que abraça la família, la sexualitat i la interpretació del cos. 

El protocol d’acompanyament de l’alumnat transgènere, de desembre de 2023, afegeix un problema concret. Preveu utilitzar el nou sentit en la documentació interna i accedir a lavabos i vestidors segons la identitat de gènere, cercant una solució adequada per a tot l’alumnat. Per als menors de 16 anys preveu reunions amb la família i una comunicació signada quan hi ha acord.

Si persisteix el desacord, ordena informar la Inspecció i valorar una possible situació de risc o desemparament (Protocol oficial). És a dir, declara fora de joc la família: el menor es declara transgènere, l’escola el recolza acríticament; si els pares coincideixen, perfecte, i, si no, l’escola pot iniciar un tràmit que condueixi a la pèrdua de la pàtria potestat. Aquesta és una característica de tot el programa: la família és examinada permanentment per l’escola com a sospitosa habitual («heteropatriarcal», «binarisme», «masclisme»).

Aquesta vinculació entre desacord familiar i valoració de risc exigeix límits rigorosos. Una família que discrepa sobre l’acompanyament del seu fill no incorre, per aquest sol fet, en desprotecció. Qualsevol intervenció ha d’acreditar les circumstàncies concretes que la justifiquen.

El sistema de protecció de menors no pot esdevenir un instrument de pressió perquè els pares assumeixin el criteri del centre.

El límit jurídic és clar: la legislació que preveu coeducació i educació afectivosexual no autoritza qualsevol contingut ni elimina els drets familiars. L’article 27.3 de la Constitució protegeix la formació moral i religiosa conforme a les conviccions dels pares. La jurisprudència europea prohibeix perseguir finalitats d’adoctrinament que les vulnerin. Les actuacions que traspassin aquests límits poden ser impugnades; la nul·litat s’ha d’acreditar en cada cas (Legislació educativa, Constitució, jurisprudència europea, nul·litat administrativa).

Coeduca’t necessita una revisió de fons que retiri els plantejaments adoctrinadors, garanteixi la llibertat docent i respecti l’autoritat educativa de les famílies. La Generalitat ha de respondre pel que ensenya i pel que exigeix als mestres. Els infants tenen dret a aprendre i a formar el seu judici. Cap govern pot apropiar-se de la seva consciència.

És impossible deslligar els efectes nocius del programa, els temps i recursos esmentats, la confusió que es genera en els menors, dels pèssims resultats educatius de Catalunya.