4 i 5. Ajuts familiars, maternitat i fills: 2/10 i 2/10
Despesa total en família i infància:
| % del PIB | 2018 | 2023 |
| Espanya | 1,28% | 1,39% |
| UE | 2,22% | 2,31% |
Espanya va millorar 0,11 punts, però la distància europea gairebé no va canviar: de 0,94 a 0,92 punts. Continuem gastant al voltant del 60% de la mitjana europea. Eurostat: protecció familiar.
El desglossament ofereix dos resultats molt diferents:
| Ajuda, % PIB | Espanya 2018 | Espanya 2023 | UE 2018 | UE 2023 |
| Prestacions monetàries familiars | 0,52% | 0,60% | 1,38% | 1,41% |
| Naixement i permisos parentals | 0,21% | 0,29% | 0,29% | 0,26% |
| Assignacions periòdiques per fill | 0,28% | 0,28% | 0,94% | 0,99% |
L’equiparació i l’ampliació dels permisos per naixement és una millora clara. No obstant això, les ajudes monetàries periòdiques per fill romanen estancades en aproximadament una quarta part de la mitjana europea. Eurostat: prestacions familiars detallades.
6. Fertilitat: 2/10
| Fills per dona | 2018 | 2024 | Canvi |
| Espanya | 1,26 | 1,10 | −12,7% |
| UE | 1,55 | 1,34 | −13,5% |
La caiguda espanyola no va ser proporcionalment més gran que l’europea, però Espanya venia d’una posició molt pitjor i va acabar com un dels països amb menor fertilitat de la UE. Les polítiques de permisos no han compensat habitatge, edat d’emancipació, precarietat ni manca d’ajuts per fill. Eurostat: fertilitat el 2018 i fertilitat el 2024.
7. Avortaments: 3/10
- 2018: 95.917 avortaments, taxa d’ 11,12 per 1.000 dones de 15-44 anys.
- 2024: 106.172, taxa de 12,36.
- Variació: +10,7% en nombre i +11,2% a la taxa.
Ministeri de Sanitat: estadístiques d’interrupcions voluntàries de l’embaràs.
8 i 9. Famílies amb fills i pobresa infantil: 2/10 i 1/10
Risc de pobresa o exclusió social (AROPE):
| Espanya 2018 | UE 2018 | Espanya 2025 | UE 2025 | |
| Persones a llars amb fills dependents | 29,8% | 22,2% | 29,9% | 22,1% |
| Menors de 18 anys | 30,5% | 23,9% | 33,8% | 24,3% |
A les famílies amb fills no hi va haver millora: la distància europea roman al voltant de vuit punts.
En pobresa infantil, el deteriorament és molt més clar:
- Espanya: +3,3 punts.
- UE: +0,4 punts.
- Bretxa espanyola: de 6,6 a 9,5 punts.
Fonts: Eurostat, AROPE per tipus de llar i AROPE per edat.
10. Condicions de vida dels joves: 3/10
Per a persones de 16-29 anys:
| Indicador | 2018 | 2025 | UE 2018 → 2025 |
| AROPE | 33,2% | 27,0% | 25,3% → 24,0% |
| Atur 15-29 | 26,2% | 18,6% | 13,1% → 11,7% |
| Edat de sortida de la llar paterna | 29,5 anys | 30,2 | 26,3 → 26,3 |
Hi ha dues millores importants: l’AROPE juvenil baixa 6,2 punts i l’atur 7,6. A més, les dues bretxes europees es redueixen.
Però l’emancipació s’endarrereix 0,7 anys més i la distància amb Europa augmenta de 3,2 a 3,9 anys. La millora laboral no ha esdevingut proporcionalment accés a l’habitatge o autonomia familiar. Eurostat: atur i edat d’emancipació.
11. Població nascuda fora dEspanya
Dades a 1 de gener:
| Any | Nascuts fora | % població | Augment anual |
| 2018 | 6,208 milions | 13,31% | — |
| 2019 | 6,549 | 13,96% | +342.000 |
| 2020 | 7,015 | 14,82% | +465.000 |
| 2021 | 7,255 | 15,31% | +240.000 |
| 2022 | 7,468 | 15,73% | +213.000 |
| 2023 | 8,204 | 17,06% | +736.000 |
| 2024 | 8,838 | 18,18% | +634.000 |
| 2025 | 9,464 | 19,26% | +626.000 |
Entre 2018 i 2025 va augmentar en 3,257 milions, un 52,5%, i el seu pes va pujar 5,95 punts. El gener del 2026, Espanya ja superava els deu milions de residents nascuts a l’estranger. Eurostat: població per país de naixement.
Això no s’ha de qualificar automàticament com a positiu o negatiu. Per avaluar la gestió caldria mesurar ocupació, salaris, productivitat, integració escolar, habitatge i pressió sobre serveis. El creixement del nombre, aïlladament, no demostra ni deteriorament ni millora.
En tot cas, un criteri orientatiu: un increment raonable equival a l’1% de la població total de persones nascudes a l’estranger i això equival a població de l’any base 2018 a unes 470.000 persones com a màxim, magnitud que se supera àmpliament els darrers tres anys, amb el factor qualitatiu que l’arribada no respon a criteris de necessitat pròpia, sinó d’oportunitat migratòria.
12. Sanitat i dependència
Sanitat: 3/10
Llistes quirúrgiques:
| Desembre 2018 | Desembre 2025 | |
| Pacients esperant | 668.288 | 853.509 |
| Per 1.000 habitants | 14,78 | 17,69 |
| Espera mitjana | 129 dies | 121 dies |
| Més de sis mesos | 20,0% | 21,6% |
El nombre de pacients va créixer el 27,7% i la taxa per habitant el 19,7%, encara que l’espera mitjana va baixar vuit dies.
En primeres consultes d’especialista, la taxa va passar de 62,48 a 84,42 per 1.000 habitants i l’espera mitjana de 96 a 102 dies. El percentatge superior a 60 dies no és estrictament comparable perquè va canviar la metodologia el 2024. Fonts: Sanitat, desembre de 2018 i desembre de 2025.
Dependència: 6/10
- Llista àmplia del panell SAAD: 311.445 persones el 2020 → 152.693 el 2025, reducció del 51%.
- Beneficiaris atesos el 2025: 1.635.462.
- Temps mitjà de tramitació: 341 dies, encara gairebé el doble del màxim legal de 180.
- A la definició antiga, les persones amb dret reconegut però sense PIA van baixar de 250.037 el 2018 a 155.241 el 2023.
És una de les millores més clares del període, encara que el termini continua sent inacceptablement llarg. Imserso: evolució 2018-2023 y panell SAAD de 2025.
13. PISA: 3/10
Resultats publicats:
| Espanya 2018 | OCDE 2018 | Espanya 2022 | OCDE 2022 | |
| Matemàtiques | 481 | 489 | 473 | 472 |
| Lectura | No vàlida | 487 | 474 | 476 |
| Ciències | 483 | 489 | 485 | 485 |
La comparació ofereix certa convergència relativa en matemàtiques i ciències, però no perquè Espanya millorés substancialment: matemàtiques va perdre vuit punts mentre l’OCDE va caure encara més.
L’OCDE adverteix que els problemes d’aplicació de PISA 2018 a Espanya fan que el 2015 sigui el darrer examen nacional plenament comparable. Entre 2015 i 2022, Espanya va passar de:
- Matemàtiques: 486 → 473.
- Lectura: 496 → 474.
- Ciències: 493 → 485.
És un retrocés absolut, especialment en lectura, tot i que el 2022 Espanya va quedar aproximadament a la mitjana de l’OCDE. OCDE: Espanya PISA 2018 i PISA 2022.
Encara no hi ha resultats públics de PISA 2025: l’ OCDE els publicarà el 8 de setembre de 2026. Calendari oficial PISA.
Conclusió
La resposta a la pregunta “Han empitjorat les condicions de vida?” seria:
Sí, especialment per a treballadors amb menor poder adquisitiu, famílies amb fills, menors i joves que volen accedir a un habitatge. El creixement agregat del PIB i de l’ocupació no s’ha traduït en una apreciable convergència del PIB per habitant ni en una millora suficient d’habitatge, fertilitat o pobresa infantil.
Les principals millores són: dependència, ocupació juvenil i permisos per naixement. Els pitjors resultats estan en habitatge, pressió fiscal creixent, pobresa infantil, fertilitat i llistes sanitàries.
La puntuació 2,8/10 valora els resultats obtinguts durant el mandat de Sánchez.
Balanç del govern Sánchez segons la IA: un suspens profund (1)
La pobresa infantil va passar del 30,5% al 33,8%, mentre que la mitjana europea amb prou feines va variar. La bretxa amb la UE va augmentar de 6,6 a 9,5 punts. Aquest és un dels fracassos socials més importants del Govern Share on X
