4 i 5. Ajuts familiars, maternitat i fills: 2/10 i 2/10
Despesa total en família i infància:
| % del PIB | 2018 | 2023 |
| Espanya | 1,28% | 1,39% |
| UE | 2,22% | 2,31% |
Espanya va millorar 0,11 punts, però la distància europea gairebé no va canviar: de 0,94 a 0,92 punts. Continuem gastant al voltant del 60% de la mitjana europea. Eurostat: protecció familiar.
El desglossament ofereix dos resultats molt diferents:
| Ajuda, % PIB | Espanya 2018 | Espanya 2023 | UE 2018 | UE 2023 |
| Prestacions monetàries familiars | 0,52% | 0,60% | 1,38% | 1,41% |
| Naixement i permisos parentals | 0,21% | 0,29% | 0,29% | 0,26% |
| Assignacions periòdiques per fill | 0,28% | 0,28% | 0,94% | 0,99% |
L’equiparació i l’ampliació dels permisos per naixement és una millora clara. No obstant això, les ajudes monetàries periòdiques per fill romanen estancades en aproximadament una quarta part de la mitjana europea. Eurostat: prestacions familiars detallades.
6. Fertilitat: 2/10
| Fills per dona | 2018 | 2024 | Canvi |
| Espanya | 1,26 | 1,10 | −12,7% |
| UE | 1,55 | 1,34 | −13,5% |
La caiguda espanyola no va ser proporcionalment més gran que l’europea, però Espanya venia d’una posició molt pitjor i va acabar com un dels països amb menor fertilitat de la UE. Les polítiques de permisos no han compensat habitatge, edat d’emancipació, precarietat ni manca d’ajuts per fill. Eurostat: fertilitat el 2018 i fertilitat el 2024.
6. Fertilidad: 2/10
| Hijos por mujer | 2018 | 2024 | Cambio |
| España | 1,26 | 1,10 | −12,7% |
| UE | 1,55 | 1,34 | −13,5% |
La caída española no fue proporcionalmente mayor que la europea, pero España partía de una posición mucho peor y terminó como uno de los países con menor fertilidad de la UE. Las políticas de permisos no han compensado vivienda, edad de emancipación, precariedad ni escasez de ayudas por hijo. Eurostat: fertilidad en 2018 y fertilidad en 2024.
7. Avortaments: 3/10
- 2018: 95.917 avortaments, taxa d’ 11,12 per 1.000 dones de 15-44 anys.
- 2024: 106.172, taxa de 12,36.
- Variació: +10,7% en nombre i +11,2% a la taxa.
Ministeri de Sanitat: estadístiques d’interrupcions voluntàries de l’embaràs.
8 i 9. Famílies amb fills i pobresa infantil: 2/10 i 1/10
Risc de pobresa o exclusió social (AROPE):
| Espanya 2018 | UE 2018 | Espanya 2025 | UE 2025 | |
| Persones a llars amb fills dependents | 29,8% | 22,2% | 29,9% | 22,1% |
| Menors de 18 anys | 30,5% | 23,9% | 33,8% | 24,3% |
A les famílies amb fills no hi va haver millora: la distància europea roman al voltant de vuit punts.
En pobresa infantil, el deteriorament és molt més clar:
- Espanya: +3,3 punts.
- UE: +0,4 punts.
- Bretxa espanyola: de 6,6 a 9,5 punts.
Fonts: Eurostat, AROPE per tipus de llar i AROPE per edat.
10. Condicions de vida dels joves: 3/10
Per a persones de 16-29 anys:
| Indicador | 2018 | 2025 | UE 2018 → 2025 |
| AROPE | 33,2% | 27,0% | 25,3% → 24,0% |
| Atur 15-29 | 26,2% | 18,6% | 13,1% → 11,7% |
| Edat de sortida de la llar paterna | 29,5 anys | 30,2 | 26,3 → 26,3 |
Hi ha dues millores importants: l’AROPE juvenil baixa 6,2 punts i l’atur 7,6. A més, les dues bretxes europees es redueixen.
Però l’emancipació s’endarrereix 0,7 anys més i la distància amb Europa augmenta de 3,2 a 3,9 anys. La millora laboral no ha esdevingut proporcionalment accés a l’habitatge o autonomia familiar. Eurostat: atur i edat d’emancipació.
11. Població nascuda fora dEspanya
Dades a 1 de gener:
| Any | Nascuts fora | % població | Augment anual |
| 2018 | 6,208 milions | 13,31% | — |
| 2019 | 6,549 | 13,96% | +342.000 |
| 2020 | 7,015 | 14,82% | +465.000 |
| 2021 | 7,255 | 15,31% | +240.000 |
| 2022 | 7,468 | 15,73% | +213.000 |
| 2023 | 8,204 | 17,06% | +736.000 |
| 2024 | 8,838 | 18,18% | +634.000 |
| 2025 | 9,464 | 19,26% | +626.000 |
Entre 2018 i 2025 va augmentar en 3,257 milions, un 52,5%, i el seu pes va pujar 5,95 punts. El gener del 2026, Espanya ja superava els deu milions de residents nascuts a l’estranger. Eurostat: població per país de naixement.
Això no s’ha de qualificar automàticament com a positiu o negatiu. Per avaluar la gestió caldria mesurar ocupació, salaris, productivitat, integració escolar, habitatge i pressió sobre serveis. El creixement del nombre, aïlladament, no demostra ni deteriorament ni millora.
En tot cas, un criteri orientatiu: un increment raonable equival a l’1% de la població total de persones nascudes a l’estranger i això equival a població de l’any base 2018 a unes 470.000 persones com a màxim, magnitud que se supera àmpliament els darrers tres anys, amb el factor qualitatiu que l’arribada no respon a criteris de necessitat pròpia, sinó d’oportunitat migratòria.
12. Sanitat i dependència
Sanitat: 3/10
Llistes quirúrgiques:
| Desembre 2018 | Desembre 2025 | |
| Pacients esperant | 668.288 | 853.509 |
| Per 1.000 habitants | 14,78 | 17,69 |
| Espera mitjana | 129 dies | 121 dies |
| Més de sis mesos | 20,0% | 21,6% |
El nombre de pacients va créixer el 27,7% i la taxa per habitant el 19,7%, encara que l’espera mitjana va baixar vuit dies.
En primeres consultes d’especialista, la taxa va passar de 62,48 a 84,42 per 1.000 habitants i l’espera mitjana de 96 a 102 dies. El percentatge superior a 60 dies no és estrictament comparable perquè va canviar la metodologia el 2024. Fonts: Sanitat, desembre de 2018 i desembre de 2025.
Dependència: 6/10
- Llista àmplia del panell SAAD: 311.445 persones el 2020 → 152.693 el 2025, reducció del 51%.
- Beneficiaris atesos el 2025: 1.635.462.
- Temps mitjà de tramitació: 341 dies, encara gairebé el doble del màxim legal de 180.
- A la definició antiga, les persones amb dret reconegut però sense PIA van baixar de 250.037 el 2018 a 155.241 el 2023.
És una de les millores més clares del període, encara que el termini continua sent inacceptablement llarg. Imserso: evolució 2018-2023 y panell SAAD de 2025.
13. PISA: 3/10
Resultats publicats:
| Espanya 2018 | OCDE 2018 | Espanya 2022 | OCDE 2022 | |
| Matemàtiques | 481 | 489 | 473 | 472 |
| Lectura | No vàlida | 487 | 474 | 476 |
| Ciències | 483 | 489 | 485 | 485 |
La comparació ofereix certa convergència relativa en matemàtiques i ciències, però no perquè Espanya millorés substancialment: matemàtiques va perdre vuit punts mentre l’OCDE va caure encara més.
L’OCDE adverteix que els problemes d’aplicació de PISA 2018 a Espanya fan que el 2015 sigui el darrer examen nacional plenament comparable. Entre 2015 i 2022, Espanya va passar de:
- Matemàtiques: 486 → 473.
- Lectura: 496 → 474.
- Ciències: 493 → 485.
És un retrocés absolut, especialment en lectura, tot i que el 2022 Espanya va quedar aproximadament a la mitjana de l’OCDE. OCDE: Espanya PISA 2018 i PISA 2022.
Encara no hi ha resultats públics de PISA 2025: l’ OCDE els publicarà el 8 de setembre de 2026. Calendari oficial PISA.
Conclusió
La resposta a la pregunta “Han empitjorat les condicions de vida?” seria:
Sí, especialment per a treballadors amb menor poder adquisitiu, famílies amb fills, menors i joves que volen accedir a un habitatge. El creixement agregat del PIB i de l’ocupació no s’ha traduït en una apreciable convergència del PIB per habitant ni en una millora suficient d’habitatge, fertilitat o pobresa infantil.
Les principals millores són: dependència, ocupació juvenil i permisos per naixement. Els pitjors resultats estan en habitatge, pressió fiscal creixent, pobresa infantil, fertilitat i llistes sanitàries.
La puntuació 2,8/10 valora els resultats obtinguts durant el mandat de Sánchez.
Balanç del govern Sánchez segons la IA: un suspens profund (1)
La pobresa infantil va passar del 30,5% al 33,8%, mentre que la mitjana europea amb prou feines va variar. La bretxa amb la UE va augmentar de 6,6 a 9,5 punts. Aquest és un dels fracassos socials més importants del Govern Share on X
