Sánchez ha presentat el balanç dels seus sis mesos de govern i, com és habitual, s’ha besat a si mateix a la boca per com ho ha fet de bé i ha presentat algunes dades; les que millor ho testifiquen. L’oposició ha carregat en contra de manera absoluta, com és habitual.
Però quin és el balanç equilibrat i no de sis mesos sinó des de l’inici del govern el 2018? Vivim ara millor que aleshores? La percepció subjectiva de molta gent és que no, sobretot joves assalariats, petits empresaris i autònoms. En quina mesura aquestes impressions subjectives vénen avalades per les xifres, que per a Sánchez són tan sensacionalment bones? I quines xifres expressen millor les condicions de vida?
Converses a Catalunya ha fet una anàlisi a fons amb l’ajuda de la IA, en concret ChatGPT 5.6 (model “Sol molt alt”), que garantitzava profunditat i fiabilitat.
El resultat, que exposem al llarg de dos articles, és un suspens profund segons la puntuació elaborada per la IA: 2,8 sobre 10.
Vegem-ho per parts:
La puntuació és un índex propi de ChatGPT 5.6
- 0-2: deteriorament greu o divergència europea.
- 3-4: deteriorament moderat o estancament.
- 5: balanç mixt.
- 6-7: millora apreciable.
- 8-10: millora clara i convergència europea.
Ha donat el mateix pes a cada bloc avaluable. El creixement de la població nascuda fora d’Espanya queda sense nota perquè el seu volum, per ell mateix, no mesura benestar. I aquesta és una observació no menor perquè amb més temps i afinació sí que podríem haver determinat amb la IA el seu impacte tant positiu com negatiu. En tot cas, queda com una qüestió d’interès pendent.
| Indicador | Evolució principal | Nota |
| PIB per càpita relatiu | Pràcticament sense convergència | 4 |
| Pressió i falca fiscal | Augment molt superior a l’europeu | 2 |
| Salaris davant de preus i habitatge | Lleugera millora mitjana, fort deteriorament en aliments i habitatge | 3 |
| Ajuts familiars totals | Augmenten una mica, però persisteix gairebé tota la bretxa europea amb una diferència, que gairebé duplica l’ajuda espanyola | 2 |
| Maternitat i ajuts per fill | Permisos milloren una mica, però les assignacions per fill segueixen molt baixes malgrat l’enfonsament demogràfic | 2 |
| Fertilitat | Descens fins a nivells mínims europeus | 2 |
| Avortaments | Augmenten nombre i taxa | 3 |
| Famílies amb fills a AROPE | Sense millora; bretxa europea intacta | 2 |
| Pobresa infantil | Empitjorament i divergència | 1 |
| Joves | Millor ocupació i pobresa, salaris baixos; pitjor habitatge i emancipació | 3 |
| Població nascuda fora | Fort creixement; no qualificable per volum | — |
| Sanitat i dependència | Sanitat empitjora 3
Dependència millora 6 |
|
| PISA | Retrocés absolut, comparació 2018 problemàtica | 3 |
-
PIB per càpita: 4/10
Entre 2018 i 2025:
- PIB real per habitant: +6,4% a Espanya, davant de +7,5% a la UE.
- PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu: Espanya va passar del 91% al 92% de la mitjana europea.
- Durant la pandèmia va caure fins al 82%, i es va recuperar després.
Per tant, Espanya ha crescut molt en PIB total, però en termes per habitant gairebé no ha convergit i, mesurat en volum real, ha crescut aproximadament 1,1 punts menys que la UE. Eurostat: PIB real per habitant i PIB per càpita a PPS, UE=100.
-
Esforç fiscal i falca fiscal: 2/10
L’esforç fiscal es calcula relacionant la pressió fiscal amb el PIB per habitant. Es pren la mitjana de la Unió Europea com a índex 100: com més petita és la renda disponible per suportar una determinada pressió fiscal, més gran és el sacrifici exigit.
| Indicador | 2018 | 2024/2025 | Evolució |
| Esforç fiscal espanyol, UE=100 | 106,6 | 114,1 | +7,5 punts |
| Diferència respecte a la UE | +6,6% | +14,1% | La bretxa més que es duplica |
| Esforç fiscal directe, UE=100 | — | 116,5 | 16,5% superior a la UE |
| Falca fiscal treballador solter mitjà | 39,7% | 41,4% | +1,7 punts |
| Falca fiscal mitjana OCDE | 34,9% | 35,1% | +0,2 punts |
La pressió fiscal —impostos i cotitzacions sobre PIB— va evolucionar així:
| 2018 | 2024 | Canvi | |
| Espanya | 34,3% | 36,7% | +2,4 pp |
| UE | 39,9% | 39,3% | −0,6 pp |
Espanya continua per sota de la pressió fiscal mitjana europea, però ha recorregut aproximadament tres punts cap a ella mentre la mitjana europea baixava. És a dir, va augmentar molt més ràpidament. Eurostat: ingressos fiscals i cotitzacions.
El sacrifici fiscal ha crescut de manera notable i contribueix a la pèrdua de poder adquisitiu.
La falca fiscal sobre un treballador solter mitjà va passar, a la sèrie revisada de l’OCDE, del 39,4% el 2018 al 41,4% el 2025. La mitjana OCDE va baixar aproximadament del 36,1% al 35,1%. Espanya va acabar com el desè país amb més falca entre els 38 analitzats. OCDE, Taxing Wages 2026: España.
| Falca fiscal | Espanya 2018 | Espanya 2025 | Mitjana OCDE 2018 | Mitjana OCDE 2025 |
| Matrimoni, un salari mitjà i dos fills | 34,0% | 36,8% | 25,7% | 26,2% |
L’evolució de la família amb fills és especialment negativa:
- La falca fiscal espanyola va augmentar 2,8 punts, davant només 0,5 punts a l’OCDE.
- La diferència amb la mitjana OCDE va passar de 8,3 punts el 2018 a 10,7 punts el 2025.
- Espanya ocupa el setè lloc entre els 38 països de l’OCDE amb més falca fiscal per a aquest tipus de família.
- L’avantatge fiscal de tenir dos fills respecte del treballador solter es va reduir a Espanya de 5,7 a 4,6 punts. A l’OCDE continua sent gairebé el doble: 8,9 punts.
-
Salaris davant de preus: 3/10
Última comparació salarial completa disponible, 2018-2024:
| Salari anual | 2018 | 2024 | Canvi nominal |
| Mitjà | 24.009 € | 29.540 € | +23,0% |
| Mitjà | 20.078 € | 24.497 € | +22,0% |
| Més freqüent —moda— | 18.469 € | 16.520 € | −10,5% |
Fonts: INE, salaris 2018 e INE, salaris 2024.
Durant el mateix període:
- IPC general: +19,2%.
- Aliments: +35,9%.
- Compra d’habitatge: +35,1% fins al 2024 i +52,3% fins al 2025.
- Lloguer ofert: de 10,0 a 13,5 €/m² el 2024 i 14,7 €/m² el 2025: +35% i +47%, respectivament.
- L’índex oficial de lloguers ja vigents va pujar molt menys, al voltant del 12%, perquè mesura l’estoc de contractes i no el cost a què s’enfronta qui busca avui un habitatge.
En termes reals:
- Salari mitjà davant de l’IPC: aproximadament +3,2%.
- Salari mitjà davant de l’IPC: +2,4%.
- Salari més freqüent davant de l’IPC: aproximadament −25%.
- Enfront dels aliments, el salari mitjà va perdre al voltant del 9,5% de capacitat de compra.
- Enfront de compra d’habitatge o lloguer ofert, va perdre aproximadament un 9% fins al 2024.
La conclusió no és que tots els salaris reals hagin caigut: la mitjana va millorar lleugerament. Però aquesta millora va ser insuficient per a aliments i habitatge, i el salari modal va tenir una evolució molt negativa. Eurostat: IPC harmonitzat, preus d’habitatge i Idealista: lloguer històric.
Pedro Sánchez presumeix de balanç. Però tretze indicadors econòmics i socials des del 2018 donen una nota molt diferent: 2,8 sobre 10. Vivim realment millor? #PedroSánchez #Espanya Share on X
