Espanya viu un estiu marcat pels incendis forestals. No és un estiu excepcional pel nombre d’hectàrees cremades, sinó una demostració d’imprevisió, deficiències operatives i manca de capacitat de direcció. Aquest mateix diagnòstic es pot aplicar a l’altre gran assumpte del dia: si a Espanya cremen els boscos, a Catalunya crema la credibilitat del Govern de la Generalitat.
El que ha passat amb les proves PISA 2025, els resultats del qual s’han de publicar el 8 de setembre, constitueix un escàndol de repercussió internacional. No n’hi hauria prou amb el cessament de la consellera d’Educació, Esther Niubó, i dels alts càrrecs responsables. Salvador Illa també ha de respondre, perquè el resultat objectiu dels fets és que Catalunya es quedarà sense una avaluació educativa comparable precisament quan més necessitava conèixer-la.
Els resultats de PISA 2022, publicats el desembre del 2023, van ser desastrosos: 469 punts en matemàtiques, 462 en comprensió lectora i 477 en ciències. Catalunya va quedar per sota de la mitjana espanyola en les tres competències i situada al furgó de cua autonòmic. Allò va provocar una enorme commoció i una bateria d’anuncis que, atesos els esdeveniments, semblen haver estat poc més que un exercici cosmètic.
La nova edició havia de permetre comprovar si el sistema educatiu català havia iniciat la recuperació o seguia en declivi. Coneixerem les puntuacions, però no es podran comparar amb les d’altres països, comunitats autònomes ni amb les anteriors edicions. La mostra catalana n’ha perdut la representativitat estadística i, amb aquesta, gran part del valor de l’estudi.
Els fets són difícils d’explicar. Dels aproximadament 2.500 alumnes de 15 anys seleccionats a 51 centres, van ser exclosos 591, el 23,2 %, quan l’OCDE recomana que les exclusions no superin el 5 %. Sis van quedar fora per discapacitat física, 92 per domini insuficient de la llengua i ni més ni menys que 493 per algun tipus de discapacitat cognitiva, emocional o conductual. El Departament dEducació admet que desconeix en quin punt del procés es va produir l’error.
La prova es va realitzar entre març i maig del 2025. La Generalitat va conèixer la desviació el març del 2026, però no la va fer pública fins al 24 de juliol passat. Durant tot aquest temps van intervenir el Consell Superior d’Avaluació, el Ministeri, la nova Agència d’Avaluació i la mateixa OCDE, sense que, per ara, ningú no hagi explicat com van desaparèixer estadísticament gairebé 600 alumnes.
Les incògnites són inevitables. La mostra inicial era realment representativa de l’alumnat català? Si ho era, excloure 92 adolescents perquè als 15 anys no dominaven prou la llengua no elimina una anomalia: elimina precisament un dels fenòmens que les proves han de mesurar. La dificultat lingüística forma part de la realitat del sistema educatiu; no és un accident aliè a ell.
Encara és més inquietant l’exclusió de 493 alumnes per suposades discapacitats cognitives, emocionals o conductuals. Quants corresponien a cada categoria? Què s’entén exactament per discapacitat emocional? Quina conducta justifica excloure un alumne? Qui va prendre aquesta decisió i amb quins informes? Agrupar realitats tan diferents sota una mateixa etiqueta és la millor manera de no explicar res.
En vint-i-cinc anys de PISA s’han produït ajornaments i invalidacions parcials –Espanya no va publicar inicialment els resultats de comprensió lectora del 2018–, però l’exclusió de tot un territori de l’informe comparatiu és extraordinàriament infreqüent. La Generalitat nega qualsevol manipulació o ocultació. Avui no hi ha proves públiques suficients per sostenir que hi va haver una operació deliberada. Però l’efecte objectiu és una autèntica apagada estadística que impedeix saber si Catalunya ha millorat o ha tornat a fracassar.
Quan un error extraordinari produeix precisament el resultat políticament més convenient —evitar una comparació potencialment desastrosa—, la sospita deixa de ser una extravagància per esdevir una exigència de control parlamentari.
Illa ha de comparèixer, explicar els fets, publicar tota la documentació i ordenar una investigació veritablement independent. El cessament d’alguns càrrecs no seria suficient per depurar la seva responsabilitat política.
El segon exemple d’aquesta avaria permanent és Rodalies. Han passat sis mesos des de la crisi desencadenada després de l’accident mortal de Gelida. Hi va haver cessaments, reunions, plans d’emergència i promeses de coordinació. El balanç torna a ser el de sempre: trens detinguts i passatgers abandonats.
La setmana passada les línies R2, R2 Nord i R11 van quedar interrompudes per l’esvoranc de Vallbona. Dissabte també es va suspendre la circulació de la R3 per un error en el sistema de regulació del trànsit ferroviari. Els serveis es van començar a recuperar diumenge, però la successió d’incidències demostra que el problema continua intacte. El mateix Ministeri ha reconegut deficiències de coordinació i de manteniment.
Mentrestant, el Govern presenta com un èxit el suposat traspàs de Rodalies mitjançant una empresa participada en un 50,1% per Renfe i un 49,9% per la Generalitat, que no serà plenament operativa fins al 2027. El canvi més visible consisteix, per ara, a disposar de més responsables per explicar per què els trens continuen sense funcionar.
I encara queda el tercer gran escàndol: la protecció dels menors tutelats, les seves implicacions econòmiques i els possibles abusos sexuals que no haurien rebut una resposta adequada, com va denunciar la víctima del cas Noèlia. La gravetat d’aquest assumpte mereix una anàlisi específica i detallada, perquè afecta el deure més elemental de qualsevol administració: protegir els qui es troben sota la seva tutela.
Educació, transport i protecció de menors. Tres pilars essencials de qualsevol govern. Tres àmbits en què l’Executiu de Salvador Illa acumula crisis, explicacions insuficients i una pèrdua creixent de credibilitat. L’avaria ja no afecta únicament un servei públic concret; amenaça d’esdevenir el tret definitori d’una manera de governar.
Quantes avaries institucionals més calen perquè la societat catalana digui prou?
Catalunya quedarà fora de la comparació internacional de PISA 2025 després d'excloure el 23,2% dels alumnes de la mostra. Illa ha d'explicar com van desaparèixer estadísticament 591 estudiants. #PISA #Catalunya Share on X
Loading ...
