8 informacions fraudulentes de Colau-Collboni (II): l’ecologia i el medi ambient

Llegir els tres primers punts

És ben evident que l’actual ajuntament s’ha autoatorgat l’etiqueta de l’ecologisme de la protecció del medi ambient, i en especial l’atmosfèric. Aquesta cançó que es ve repetint reiteradament des de l’inici, és il·lustrada des del punt de vista de la propaganda, i fa que un gruix no menyspreable de persones lògicament interessades en aquesta important qüestió s’ho hagin acabat creient. Però res més lluny de la realitat.

A la pràctica, com ha passat amb l’habitatge, la pobresa i els excessos turístics, l’acció de Colau ha sigut feble i pràcticament no ha canviat gairebé res. En el fulletó de propaganda sobre la superilla Barcelona i els 8 punts que estem considerant, n’hi ha quatre referits a l’ecologia i al medi ambient. Constatem què hi ha de cert darrere del seu redactat:

4. S’ha desplegat una xarxa de més de 200 refugis climàtics on les persones vulnerables es poden protegir de la calor. Aquest cas serveix d’exemple paradigmàtic del buf que munten Colau i Collboni, en aquest cas a expenses d’una pretesa acció per protegir-nos de les inclemències per excés de temperatura. Aquesta xarxa a la pràctica no consisteix en altra cosa que col·locar un cartell que assenyala que estem davant d’un indret que és un refugi climàtic, de llocs que ja existien i que en molts casos són d’una evidència palmària. Per exemple, tots els parcs de Barcelona tenen aquest cartell com si calgués que ens indiquessin que sota un arbre s’està més a la fresca. També li col·loquen el cartellet a determinats racons de la ciutat, com per exemple al museu Frederic Marès, que és un lloc molt agradable, i altres per l’estil. I tot això ho acaben completant assenyalant amb el cartellet aquelles escoles que tenen aire condicionat i totes les biblioteques. En total poden exhibir, no tant 197 refugis climàtics, com 197 cartellets. Però la feina i la inversió de l’Ajuntament ha estat ínfima. La que es deriva bàsicament de la cartelleria. Però és clar, com molts d’aquests indrets estan pensats per a altres funcions, com és el cas de les escoles, són incompatibles amb un ús massiu, és a dir, no poden entrar 60 o 70 persones mortes de calor a una escola on estigui funcionant. Però encara és més ridícul que en el mes on la calor és més forta, agost, molts d’aquests refugiïs, com va denunciar precisament un aliat del govern, ERC, estan tancats i queden reduïts a la meitat, bàsicament als parcs i als racons de la ciutat, perquè 74 estaven tancats a l’agost, 61 eren només oberts de forma parcial i només 67 eren plenament operatius; és clar, no es pot tancar un parc al mes d’agost. La idea de refugi climàtic és bona, però a condició que no es transformi en un element purament de propaganda i s’adeqüin els indrets per poder acollir persones que ho necessiten al llarg de tots els mesos de calor, vacances incloses. Però, el pitjor és que a més aquests refugis climàtics estan limitats en el seu ús, ja que estan destinats a nadons, a majors de 75 anys i a persones amb malalties cròniques i amb pocs recursos econòmics. Si no compleixes aquestes condicions estipulades per l’ajuntament no tens dret a utilitzar el refugi climàtic. En realitat, ningú controla res, més enllà del control natural de l’espai, perquè és evident que al parc hi pot entrar qui vulgui i a una escola només i segons quan. Per això a la informació municipal sobre aquest tipus de refugis figura la indicació de “consulti l’horari abans d’anar-hi”, no sigui que malgrat que faci molta calor no hi puguem accedir. Volem suggerir a Ada Colau una ampliació substancial dels refugis climàtics seguint la seva línia. És qüestió de penjar el cartellet al Corte Inglés, a tots els Zaras i altres grans botigues de Barcelona que gaudeixen d’un magnífic aire condicionat i que tenen les hores i l’accessibilitat molt més gran que la majoria dels punts que Colau ens ven com si fos un bou quan en realitat és vaca grossa.
5. S’ha creat Barcelona Energia, comercialitzadora pública d’electricitat 100% renovable que dona serveis a 16 municipis metropolitans. Heus aquí una altra manipulació de Colau. Primer perquè Barcelona Energia no és una iniciativa de l’Ajuntament, sinó que també està participada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fet que la propaganda municipal omet. Però això no és el més important, sinó el fracàs que amaga aquesta operació. La informació que facilita l’empresa pública és volgudament esbiaixada. Per exemple, és impossible conèixer el nombre real d’usuaris i parla que en 3 anys de funcionament ja tenen més de 10.000 punts de subministraments. Però, és clar, un sol usuari té molts punts de subministrament sobretot perquè tots els centres municipals, equipaments, mercats, estan obligatòriament connectats a aquesta empresa i cadascun d’aquests centres representa multitud de punts de subministrament. D’altra banda, com és connexió metropolitana, i això explica els 16 ajuntaments, no l’acció de l’empresa o l’Ajuntament de Barcelona, també en aquests casos els punts de connexió obeeixen bàsicament a les instal·lacions municipals o participades majoritàriament pels respectius consistoris. Rascant, rascant informació és possible dir que després de 3anys de funcionament aquesta empresa tot just té uns 3.000 clients. Si d’aquests es descompten tots els que són entitats públiques, amb prou feines arriba als 2.000. És clar, parlar d’una companyia elèctrica pública amb una xifra tan irrisòria de llars connectades no és que sigui ridícul, és que és un fracàs que té una explicació: l’electricitat que proporciona l’empresa pública de Colau ven la llum més cara que la seva competència, fins i tot a la ciutat de Barcelona. És més econòmic per l’usuari estar connectat a Endesa, que és una gran companyia, que a Barcelona Energia. Si resulta que aquesta no reparteix beneficis segons diu, mentre que Endesa sí que ho fa, com s’expliquen aquests preus molt més elevats i quin és l’avantatge per al ciutadà de disposar d’una empresa publica municipal que no sigui la creació de llocs de treball per als amics, coneguts i saludats?
6. Guanyarem 40 noves hectàrees de vegetació. Guanyarem! Farem!… Són les expressions predilectes del govern municipal perquè assenyalen el futur i no diuen mai quan, ni on, ni com. És el que cal demanar: d’on surten aquestes 40 hectàrees, quan s’enllestiran i on. Perquè molt ens temem que una part de les mateixes siguin en realitat asfalt adornat amb torretes amb vegetació, que és una de les pràctiques més socorregudes pel govern municipal.
7. La implantació de la ZBE. És lloada per l’autopropaganda del fulletó com un dels “10 èxits de Colau”. Però la realitat és ben diferent. En primer lloc, va ser una mesura socialment injusta perquè castigava a la gent que té els vehicles més vells senzillament perquè no se’ls pot canviar sense donar-los cap mena d’ajuda per incentivar el canvi. Ambientalment ha estat inútil perquè el seu impacte ha quedat tan diluït que a hores d’ara ja no hi ha diferència entre abans de la ZBE i la situació actual. Només això ja invalida la mesura, però és que a més ha estat suspesa per la justícia, precisament per ser socialment injusta i ja és gruixut que comuns i socialistes hagin de rebre la bufetada pública de dir-los que les seves polítiques castiguen als més febles. Estan obligats a rectificar i així ho han fet, i la ZBE ha quedat sense efecte per sentència del 21 de març del Tribunal de Justícia de Catalunya. I a més, l’Ajuntament haurà de tornar les sancions que va imposar i que poden representar 18 milions d’euros, segons els càlculs del mateix Ajuntament. Aquesta xifra assenyala la magnitud del pitafi i també com Ada Colau i Collboni es van dedicar a escurar les butxaques de les persones amb menys possibilitats econòmiques, les dels vehicles més vells detraient-los-hi milions d’euros. No està malament. No està gens malament la requisa per part del govern progressista d’Ada Colau.

Veure el darrer punt

 Loading ...