8 informacions fraudulentes de Colau-Collboni (I)

En el fulletó massivament distribuït sobre la superilla de Barcelona es defineixen 8 mesures presentades com a grans èxits del govern Colau-Collboni. És penós dir-ho, però quasi totes elles introdueixen informació esbiaixada si no enganyosa. Constatem-ho. Hi figuren tres “èxits” sobre el transport públic i la mobilitat. Passem-les pel sedàs de la verificació:

  1. Ens diuen “s’ha duplicat la inversió en transport públic per tal de consolidar una xarxa d’autobusos més eficients i s’han reduït les tarifes per promoure l’ús de transport públic sostenible”. La xarxa de transport públic de Barcelona està lluny de ser sostenible perquè encara no s’han substituït tots els autobusos que funcionen amb gasoil i que són molt contaminants tant per la potència i el motor com per la quantitat d’hores que estan funcionant. Colau vol millorar l’aire de la ciutat, però va a pas de tortuga en electrificar els autobusos. Afegir l’adjectiu sostenible a tot no canvia la realitat de les coses. I és que l’Ajuntament va molt endarrerit en polítiques d’aquesta mena, començant per la del transport públic o passant per l’increment dels embussos de circulació i, per tant, la multiplicació de la contaminació. La reducció de tarifes no és una iniciativa municipal, és deguda a la subvenció que el govern de l’estat ha establert per lluitar contra la inflació. Concretament, destina 255 milions d’euros per garantir un descompte d’almenys el 30% en el transport públic autonòmic i local. De moment aquesta subvenció està garantida fins al 31 de desembre d’enguany, encara que no es pot descartar que es prolongui l’any que ve, donat que es tracta d’un any electoral. A més hi ha altres ajuts menors puntuals de subvenció de l’estat al transport públic, algun d’ells lligat al programa europeu Next Generation. Per tant, el que fa l’Ajuntament és aplicar aquest descompte en diners del govern central, perquè seria il·lògic que no ho fes, i complementar-lo amb una mesura altament escadussera. De fet, la reducció de tarifes podria ser molt més gran si el govern municipal hagués fet una aportació superior.
  2. “El desplegament del tramvia permet connectar els extrems de la ciutat en 25 minuts i treure 12.000 cotxes diaris de la Diagonal”. Aquí hi torna a haver una altra fal·làcia perquè no és el tramvia el que permet fer el recorregut per la Diagonal en 25 minuts, sinó la sincronització semafòrica i situar les parades molt més separades unes d’altres, aproximadament cada 500 metres, és a dir, cada 4 illes de l’Eixample més els corresponents carrers. Un bus esmerçaria el mateix temps, fins i tot menys, en fer el recorregut en les mateixes condicions: semàfors sincronitzats i menys parades per pujar-hi. D’altra banda, la frase també incorpora un equívoc, 25 minuts no és el que trigarà a anar d’extrem a extrem de la ciutat, sinó el pas per l’espai central de la Diagonal. Però, del límit municipal en sentit Besos al límit municipal de Barcelona en sentit Llobregat el temps serà superior perquè no es podrà fer la sincronització semafòrica completa. Amb aquest tipus d’argument enganyós es pretén justificar els avantatges inexistents del tramvia per sobre dels autobusos. Però la realitat és la que és i no es pot jugar amb ella. El tramvia és un pèssim negoci per a la ciutat i està carregat d’interrogants que serà necessari explorar en un futur.
  3. “La xarxa pedalable s’ha duplicat fins a arribar als 240 km de carril bici segregats i encara augmentarà amb la creació de 32,6 km més i amb la millora dels carrils existents”. I tot aquest esforç per aconseguir només que menys del 3% dels desplaçaments es facin en bicicleta. Hi ha una desproporció palesa entre la quantitat de vial i la seva utilitat en els desplaçaments. D’altra banda, en alguns casos els carrils bici creen problemes importants de congestió de trànsit. Es poden observar alguns carrils en els quals a penes circulen bicicletes, mentre que en paral·lel els cotxes romanen aturats per l’escàs espai disponible. Alguns d’aquests carrils a més són en doble direcció i representen un perill per als mateixos usuaris i especialment per als vianants. I aquest és el problema de la política ideològicament favorable a la bicicleta: el desordre que ha generat, perquè malgrat que han crescut el nombre de quilòmetres de carril bici, al mateix temps s’ha multiplicat la invasió d’aquests vehicles de dues rodes per les voreres, amb un risc creixent per a les persones que hi circulen, especialment la gent més gran i els més petits, que ja no tenen en aquest espai urbà una zona de seguretat davant els vehicles. Es pot veure com amb tota impunitat i malgrat els carrils segregats, bicicletes i patinets circulen massivament per les voreres de la Diagonal, per situar un exemple concret. En definitiva, la ciutat ha empitjorat a conseqüència de la política en relació amb la bicicleta, i exhibir més quilòmetres de carril bici no vol dir res si empitjoren les condicions de seguretat per a la resta de la població i fins i tot per als mateixos ciclistes.

Seguir llegint

Creus que es pot prohibir que circulin cotxes a un de cada tres carrers de l'Eixample com pretén Colau amb la Superilla Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.